S’endinsa el caminant al jardí “romàntic”. L’ànima vaga entorn a l’estany, deixant-se sorprendre per l’heura, les tulipes, els acants i els magraners, els cirerers, els jacints, les dàlies i les murtres, mentre les seves mans s’embriaguen amb la farigola i el romaní. Silenci, treu el cap entre els arbustos la creu i el rostre vermellós de l’ermita. Al cor batega
El pelegrí deté els seus passos viatjant fins al dia 19 de febrer de 1586, quan el rei Felip II, acompanyat pel príncep Felip i la infanta CLara Eugènia (futura sobirana d’Holanda) imaugurà el pont. Després de travessar-lo eleva la mirada cap a les restes de la torrecampanar, assentada sobre la façana barroca presidida per
Toni: només dir-te que allò que tu escrigueres i que jo he cantat durant tants anys ha passat. «Sempre ens han guanyat la guerra / els anomenats cristians / als altres, ja ens diguen moros, / jornalers o assalariats. / Tinc ganes de fer Història / i escriure-la en valencià; / una Història on els vençuts /
Quan encara resonen els ecos de la recent Jornada Mundial pel Treball Decent i la recollida de signatures en torn a la Legislatura Popular de suport a a la Rend Bàsica, vull eixir al pas amb una humil reflexió, perquè entenc que el disseny que fem del futur panorama laboral no supondrà un mer debat
Ahir la nova corporació s’estrenava com a tal en el dia del sant patró del poble Sant Joan Baptista, titular de la Parròquia i patró de la Cooperativa. Els membres que conformem la corporació municipal (3 regidors de Compromís, alcaldia inclosa, 3 regidors del PP i un regidor (dimitit) assisírem als actes de la celebració
Agraïsc a un amic que m’ha falicitat aquesta bellíssima imatge de Montserrat.
Em comporte com un àngel quan isc de mi mateix, pense en la resta, en les seues necessitats, tinc compassió del seu dololor, m’aprope per tal d’ajudar-los i, si no puc fer més, sóc capaç de plorar-hi. Per a això, haig de donar-me compte que res essencial de què tinc és pròpiament meu, ho he
Cada vegada que jo m’enclaustre en el meu egoisme, falte al respecte degut, em tanque en la indiferència davant el dolor alié, em deixe dur per la ira, m’estic deixant dur per la tendència diabòlica que hi ha dins de mi, encara que no arribe a aqueixos crímens que ens atabalen i horroritzen. Però en
Haig de confessar que cada vegada crec en menys coses, però en les que seguesc creient ho faig amb més força, m’hi aferre amb tota l’energia perquè són la raó de la meua existència. Una de les creences que he anat perdent és el l’existèmcia d’uns ents espirituals a qui anomenem àngels i dimonis. L’etimologia
ESPAI MATA DE JONC impulsem aquesta iniciativa dirigida als nous Consistoris recent constituïts, grups municipals, regidors i regidores d’arreu dels Països Catalans per tal que declarin la Festa de Sant Joan, el 24 de juny, com a Festa Nacional dels Països Catalans. Una iniciativa simbòlica però que hauria d’ empènyer a aprofundir les relacions, els vincles i
El pelegrí s’endinsa seguint la “Ruta dels Monestirs” o sender de Gran Recorregut 236 (Gandia-Alzira). Aquest el condueix a la frondosa vall de la Murta o “Vall dels “Miracles”. Allí l’esperen 1,5 quilòmetres, els que disten des de la casa del guarda fins les monacals ruïnes. Els passos el guien, acompanyat per la callada presència
El número corresponent al mes d’abril està dedicat al Federalisme…?, amb les col.laboracions de Ma. Josefa Ridaura Martínez, Zulima Pérez i Seguí, una entrevista a Josep Lluís Albinyana, conduïda per Vicent Boscà i Teresa Ciges, Albert Ituren i Francesc Miralles. Pel que fa a la resta de col.lanoracions tenim: I Congrés Litúrgic de Montserrat, Josep
Ser profesor no es nada fácil. Como en cualquier otra profesión en este noble trabajo encontramos toda clase de personas. Me permitirán que escriba sobre muchos profesores que he conocido tanto como alumno como de compañeros. El profesor es un héroe del ruido, diariamente está sumergido en una vorágine docente en la que suceden muchísimas
Podria explicar moltes coses de com es va gestar la llista de Compromís per Benicolet (Compromís), podria explicar moltes coses sobre les converses que vam tenir amb diverses persones del poble, podria contar moltes coses més de les persones que conformem, i encara més des d’avui, la realitat social i plural del nostre estimat Benicolet.
No li vaig dedicar cap entrada el dia del seu traspàs. Ho vull fer avui per diversos motius. Un, i de bàsic, és perquè ha estat un lluitador pels drets humans, no cal dir de quins sobretot. Des d’ací m’unisc al condol de la seua família i dels seus amics i companys de militància. Per