És el llibre que em regalà l’autora, Maite, quan pujà a Montserrat, acompanyada del seu marit, el Quim, per tal de trobar-nos-hi i fer una xerradeta (sense saber ni un ni l’altre que havíem coincidit a l’IES (aleshores IB) Ferran Casablancas, de Sabadell, durant dos cursos. Ens havíem retrobat gràcies a la xarxa i de
Arran d’aquesta notícia, vull dir-hi la meua. La notícia la teniu més avall. I el que vull dir és: Si no estic equivocat el PPSOE ha pres part, o almenys assistit, per tal de guanyar vots -ho hem de dir clarament!-, a la festa del Dia d’Andalusia, celebrada a Llíria enguany. O no és veritat?
Situat a la part nord de l’horta de la Safor . La superfície del terme és pla a la part est i muntanyós cap a l’oest . En el sector muntanyó es troba el puntal de Quatre Termes, amb 584 metres d’altitud ; el puntal de les Foies , amb 535 , en l’Alt de
Però no cal oblidar que primer foren ells. Ens han perseguit a tots. Primer anaren a pels jubilats però com ells tenen la jubilació assegurada, no els va importar fer-los mal, Després anaren a pels malalts, els discapacitats, els dependents i com ells no tenen problemes de diner, no els va importar carregar les famílies
El terme, propi de l’Argentina i Uruguai, es va popularitzar fora en els anys noranta per tal de referir-se a les manifestacions organitzades front als domicilis de processats per delictes comesos durant la dictadura argentina que després havien sigut posats en llibertat. Posteriorment, el seu ús s’ha anat estenent a altres països i contextos. No
Davant l’actitud del govern del PP i els seus diputats al Congrés, cal dir: El decret d’alleujament als deutors hipotecaris posat en marxa pel govern el novembre de 2012 ha tingut un impacte molt limitat i ha resultat ineficaç. El gran “OGRE” dels bancs, a qui el govern es plega, segueix sent intangible. Els estrictes
És el llibre que acabe de llegir. És la segona edició (maig del 2013). Sempre he llegit amb molt de gust els llibres de l’Espinàs, i els articles (si he pogut). Aquest llibre, com ja dia el títol, és un recull dels articles publicats des del 1976 al 2012. I un recull en què ha
Ens trobem que ni escoltem activament les demandes raonades que puga fer la població, ni es donen explicacions convincents de les decisions adoptades. -i quan es donen es fa amb un llenguatge críptic o ple de tecnicismes intentant desviar l’atenció cap a un altre motiu disvers del que interessa a la gent-. ni s’és conseqüent
He tingut ocasió de veure aquesta pel.lícula i haig de dir que m’ha decebut. O m’he equivocat de pel.lícula o no era allò que esperava trobar-m’hi. Us deixe la sinopsi (extreta de la xarxa): “Abraham Lincoln: cazador de vampiros” indaga en la vida secreta del décimo sexto presidente de Estados Unidos, así como en la
Tots hem estat testimonis alguna vegada, o directament protagonistes, d’aqueixes escenes en què, darrere la petició per un xiquet d’algun objecte o acció, l’adult que el tutela, pare, mare, avi, oncle o qui siga, després de tractar d’explicar les raons per què li nega el que demana o de desviar l’atenció del xiquet cap a
Dimecres, 14 d’agost, podíem llegir a l’edició en paper de Levante-EMV, un article d’Agustí Ventura intitulat DOS CARTELLS DE FIRA DE 1284. Inicialment, per a mi, podia ser una curiositat històrica, important si voleu, però res més. I quan el vaig llegir em trobí amb l’agradable sorpresa que, segons Ventura, “Pere III el gran, fill de
Es va construir aquesta parròquia sobre el solar d’una mesquita. Al principi era una ermita, es va beneir en 1238. Un sacerdot es va fer càrrec del servei pastoral. En 1245 consta ja un rector, Raymundo, com rector de Sant Nicolau. El primer edifici era d’estil gòtic, refent-se en 1419. En 1455 es va perllongar tal
és el títol del llibre-entrevista a Josep Guia fet per Núria Cadenes. És un llibre que es pot llegir en una estona una miqueta llargueta, i molt amé (per allò de la pregunta-resposta). El llibre ens aproxima molt bé al pensament independentista de Josep Guia, i ho fa a través dels capítols següents: Els orígens
Tornem als apunts del bloc precisament el dia que el benvolgut Josep Lluís Bausset hauria fet els 103 anys. Malauradament ja no es troba entre nosaltres però la seua llavor segueix cada dia més viva en totes les persones que l’hem conegut, l’hem apreciat i l’hem i el considerem un guia en la nostra tasca
Aprofite per tal de dir-vos que aquest bloc romandrà en silenci durant un dies. Fins la tornada!