El llibre que acabe de llegir és Acrollam, de Biel Mesquida, Empúries. És un llibre, com la major part dels que ha escrit Biel Mesquida difícil de catalogar, encara que ho podem fer com llibre de narracions. El text són 99 narracions amb motiu del 60é aniversari de l’escriptor. I, com diu a la contraportada,
De la revista DIALOGAL… De bona fe Una senyora molt inènua i de molt bona fe que llegfia el diari, de sobte es va aturar en un article i li va dir al seu marit:-Ai,. Josep! Aquests conflictes que hi ha a l’Orient Mitjà…!I ell li va contestar:-Però què vols dir?I ella va afegir:-Doncs que
Avui he estat a València. Ha estat un viatget d’unes horetes per tal de veure unes exposicions (us en faré cinc cèntims un dia d’aquests)… I en arribar a casa, em connecte a la xarxa i em trobe l’esperada notícia que La justícia suspèn cautelarment l’ordre valenciana d’Educació per a la Ciutadania Ja era hora…
Avui dilluns, entre anar a la perruqueria, esperar el ferrer per tal d’instal.lar-me un porta supletòria -o com es diga aquest invent-, lliurar a l’Ajuntament l’escrit per tal que s’adheresca al concert-homenatge a Paco Muñoz el pròxim 16 d’agost a Bocairent, llegir alguna coseta, m’ha passat quasi el dia: ara són les 18h33. El que
Divendres vaig rebre una telefonada per tal que cercara a Internet informació sobre un acte de dissante al monestir de Valldigna. Ho vaig fer i m’assabente que el grup Les Folies -que no sabia ni que existia- actuava a les 19h00 al monestir. I així vaig decidir personar-m’hi. Però, com que no les tenia totes,
Municipi situat al sud de la ciutat de València, al marge esquerre del barranc de Torrent, zona meridional de l’Horta de València. La superfície del terme és completament plana. La principal dedicació de la població és industrial, especialitzada en la fabricació de mobles i tapisats. Des del principi del segle XX ha experimentat un creixement
Sant Jaume, juntament amb sant Joan i sant Pere, foren el grup dels apòstols més íntims de Jesús, i ha estat el primer màrtir dels apòstols del mestre. Sant Jaume el Major (sant Jacob, sant Iago o Santiago) se celebra avui. Fou germà de sant Joan Evangelista i amb sant Pere, tots tres pescadors, foren
Ahir cap a les 19h00 em vaig desplaçar a Albaida per tal de veure’m amb Marc (MORRISON) ja que li havia de lliurar dos llibres que tenia per a ell. Em vaig equivocar de carretera (i això que és la meua comarca) però, encara que amb uns 10 minuts de retard, hi vaig arribar. Ens
És el títol del llibre (en la nostra llengua) que Alfaguara li ha publicat enguany a l’escriptor Julio Llamazares. És un llibre de 598 pàgines. Això no ens ha d’esglaiar si estimem la bona literatura de viatges. I ho dic perquè l’autor fa un recorregut per totes les catedrals de Galícia, Astúries, Castella i Lleó,
Extretes d’EL PAÍS SEMANAL… SOLS S’ESTIMA ALLÒ QUE NO ES POSSEEIX TOTALMENT (Marcel Proust) UN COVARD ÉS INCAPAÇ DE MOSTRAR AMOR. FER-HO ESTÀ RESERVAT ALS VALENTS (Gandhi) EL SENYAL QUE NO ENS ESTIMEM ALGÚ ÉS QUE NO LI DONEM TOT EL MILLOR DE NOSALTRES (Paul Claudel) EL QUE NO ESTIMA SEMPRE TÉ RAÓ: ÉS L’ÚNIC
Quan vaig arribar a les 100000 visites em va passar desapercebut. Les visites al bloc, encara que el nombre siga públic des que ho podem donar a conéixer, no les tinc en compte cada dia… de tant en tant mire el nombre i ja està. Per això avui que acabeu de fer-me la 102864 us
Avui l-Esglçesia celebra la festivitat de SANTA MARGARIDA. Va ser la santa que lluit÷a dues vegades amb el dimoni, en forma de drac i davall l-aparená d-home. Antigament es representava un ball inspirat en la vida de la santa, avui recuperat a la Riera de Gai÷a ¿el Tarragonçes?, a diversos llocs del Penedçes, Tarragonçes i
Assabentats pels mass media de la realitat de les balances fiscals de l’Estat espanyol, la meua pregunta és: “PER A QUAN LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA?” Encara que ja ho sabíem i encara que no teníem dades del Ministeri d’Hisenda, pense que la situació actual de balears, catalans i valencians és per a fer un pensament JA
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 st1:*{behavior:url(#ieooui) } <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1
És jesuïta i cardenal. “Als seus 81 anys i malalt de pàrkindon, el cerdenal Carlo Maria Martini s’ha erigit en la darrera veu crítica a l’Església” així começava un ampli reportatge del suplement Domingo d’EL PAÍS de diumenge. Pel seu interés i pel que representa -encara avui dia- dins l’Església aquest home bo us el