“De vegades cal la guerra, i en certa mesura la guerra és una expressió dels sentiments humans”, “Jo sóc responsable del desplegament de milers de joves nord-americans per tal de combatre en una terra distant. Alguns hi mataran. Alguns hi moriran.” “EEUU ha ajudat a assegurar la seguretat mundial
Totes les persones han fet al llarg d’aquest primers dies de l’any les seues previsions i desitjos. No anem a ser menys. I posats a desitjar: m’agradaria que fóra un any original: que siguem capaços de donar a llum un sistema nou que supere la crisi i la misèria. Em pregunte:
Conten que en un moment d’una taula redona sobre religió i pau entre els pobles, en què intervenia un afamat teòleg catòlic i el Dalai Lama, el teòleg li preguntà maliciosament al monjo budista: -“Santedat, quina és la millor religió?”. Esperava que diguera: “El budisme tibetà” o “les religions orientals, molt més antigues
l’amic i monjo de Montserrat (Josep Lluís Bausset) a una pregunta sobre la crisi feta per Levante-EMV. I hi afig: “La crisi pot ser un factor de creixement humà, i és que ens fa més humils, ja que pensàvem que podíem viure en els núvols i sense límits. També ens ha fet més humans i
1. Apagada del consumisme per tal de practicar el consum responsable. No comprar coses supèrflues o innecessàries. Comprar productes respectuosos amb el medi ambient. Adquirir algun producte que provinga del comerç just. 2. Apagada de les paraules fredes, seques o distants, per tal de practicar paraules càlides, acollidores, fraternes, cordials, amables
Avui “celebrem” el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Arran d’aquest fet Jordi Bort escrigué aquest article a El Periòdic.com, article que em fou remés per l’amic i monjo de Montserrat. Ací us el deixe. Contra la Violència de Gènere, per Jordi Bort El 17 de
Ahir podíem llegir a Levante-EMV que la violència en les aules provoca ansietat al 35% dels professors. I no és cap broma. Un terç del professorat, segons aquesta informació i estadística d’ANPE, pateix ansietat provocada per la violència en les aules. També coincideix aquesta informació amb una altra, coneguda aquests dies encara que ja
El silenci ens ajuda a trobar la clau de la nostra casa, de la nostra domicili interior. Vivim tan extrovertits, tan divertits, tan vessats cap a fora… que som víctimes de la nostra pròpia acció. Passem tant de temps fora de casa que, quan volem tornar i entrar-hi, no podem perquè hem perdut
Estem tan contaminats per la imatge, el soroll i la xerrameca que ens costa considerar el silenci com quelcom positiu. Com a molt, volem la tranquil.litat front al soroll i les presses, però com quelcom passatger. Per exemple, escapem de la ciutat al camp, però prompte ens avorrim i trobem a faltar la
L’amiga Maite Garcia Focs, catedràtica de Filosofia i membre de l‘Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes em fa arribar per correu aquesta carta a Benet XVI arran de la visita que féu a Barcelona, carta penjada al web de l’Associació, al bloc d’Ignacio Escolar i que jo també us penge al
Divendres podíem llegir en la secció “Apuntes” d’El País una informació referida al PV i a l’educació titulada “Una oportunitat després de la tempesta”. D’entrada ja resulta bastant curiós que es parle de “tempesta” en un tema relacionat amb l’educació, però si afegim que la mateixa informació diu que “la productivitat és baixa,
4. Tot açò cal viure-ho de manera especial en la família Un risc freqüent, a tindre en compte, en la disminució dels afectes és la manca d’atenció. Hui dia vivim amb molta pressa, no tenim temps, vivim bastant estressats. Açò disminueix o incapacita per tal de prestar atenció a l’altre i caure en el compte
3. Cal saber donar, però també rebre afectes En moltes ocasions els afectes són un camí ideal per a la resolució dels conflictes en la parella, la família, entre els amics o en el treball. Però cal tenir precaució i com indica la professora Pilar Hoyo: “mai no cal instrumentalitzar l’afecte
2. Els afectes ajuden a créixer com a persones En l’anterior apunt indicava que els necessitem per tal de viure, però a més a més són imprescindibles si volem seguir creixent i madurant. En la mesura en què som capaços de demostrar-li a l’altre els nostres sentiments d’afecte i estima, en
1. Els gestos juguen un paper important en els afectes Els afectes juguen un paper fonamental en la vida de les persones. Són imprescindibles. Sense afectes no podríem viure. És una necessitat primària per a tot ésser humà, com l’aigua, el menjar o l’aire que sense ells seria impossible seguir vivint. Els afectes