Hui fa deu anys que Francesc fou elegit Papa pel conclave de Cardenals reunits a la Ciutat del Vaticà. Aquest fet ha representat un canvi a bé del que significa ser Papa en aquest segle XXI. Per molts anys, Francesc! CATALUNYA MIGDIA (CAP DE SETMANA) 10 anys del papat de Francesc: un papa global per
Malgrat que a les diferents manifestacions convocades puga haver-hi ambient festiu amb batucades i música de tabals i dolçaines, el 8 de marcs és una data profundament reivindicativa. És un dia on cal recordar, any rere any, que encara queda molt per fer per a aplegar a tindre una societat equitativament justa entre dones i
De quan en quan, com que sóc ja més que rejubilat, m´entretinc rellegint els més de cinc mil llibres que tinc a la meua biblioteca, així com també la immensa paperassa de revistes, fotocòpies i escrits que he anat guardant. I he trobat una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m´envià
Benvolgut bisbe Enric: aquest dilluns 10 d’octubre, festa de l’arquebisbe valencià Sant Tomàs de Villanueva, el papa Francesc t’ha nomenat arquebisbe de València, després d’haver estat uns anys el pastor de la diòcesi germana de Tortosa. He de dir que me n’alegre i molt, que tornes a la diòcesi de València, on vas ser ordenat
Fa temps que el nomenament d’arquebisbe de València no havia suscitat tantes esperances. La forma tan peculiar i apassionada d’entendre esta funció per part de l’anterior titular, la condició de valencianoparlant i l’estima per la llengua d’Enric Benavent, traslladat, a més, des de la seu de Tortosa, el sentir-se tan arrelat a la seua comarca,
AMOR A LA VIDA Davant les diferents tendències destructives que es poden detectar a la societat contemporània (necrofília), Erich Fromm ha fet una crida vigorosa a desenvolupar tot el que sigui amor a la vida (biofília), si no volem caure en el que el cèlebre científic anomena «síndrome de decadència». Sens dubte, hem d’estar molt
Aquest dia va fer els anys que ma mare ens deixà. Feia dies que volia passar-m’hi i deixar una breu memòria. Ací la teniu: Des d’un cor pur En paraules senzilles Vine amics Parla de mare. L’estimem Com un bon amic Perquè ho tenim Junt amb ella, Per quan Hem d’apretar Podem plorar A l’espatlla
Tantos años sirviendo al Señor… Tantos años sembrando Su Amor… Mediador entre Dios y los hombres ¿Qué otra cosa sería mejor? Al besar el altar te revistes del Amor de El que es Todo tu Amor, con tus manos benditas consagras ese pan que es el mismo Señor.
Una vegada s’ha fet públic el nomenament, ja podem saludar-lo i donar-li l’enhorabona per l’esmentat nomenament fet pel Papa Francesc. I des d’ací us anime a pregar per tal que el seu nomenament siga ben profitós per a tot l’arquebisbat. Us deixe la Salutació que ens ha adreçat als fidels de l’Arquebisbat de València: SALUTACIÓ
El mestissatge és un dels camins actuals per a fer-nos més humans. És una trobada fecunda d’on naixerà quelcom nou, molt lluny de la violència ètnica o cultural i de l’estigmatització de les diferències. El mestissatge és el contrari del nacionalisme tancat, de la segregacó social i del tribalisme. Els que volen mantenir la seua
“Durant més d’un segle hem estat arrossegats pel pròsper Occident darrere del seu carro, ofegats per la pols, ensordits pel soroll, humiliats per la falta de mitjans i aclaparats per la velocitat. Accedim a admetre que la marxa d’aquest carro era el progrés i que el progrés era la civilització. Si alguna vegada ens aventuràvem
Hui fa 112 del naixement de l’home subterrani, en paraules de Joan Fuster. Josep Lluís Bausset hui hauria fet 112 anys. No hi ha arribat però en va fer 101 i mesos. Fou un gran patriota i sempre va defensar l’ús de la nostra llengua. llengua que compartim amb catalans i balears. També fou un
Una de les coses sagrades que vivien els homes i dones del món rural era la migdiada, sobretot en l’estiu. Una migdiada curta, intensa, una capadeta. Fins que el toc de la campana del poble els despertava. Altres vegades tocava fer aqueixa estona, aqueixa capadeta, en ple camp. Però enfortia i animava. Avui ja no
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 – Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l’orde benedictí. Considerat com a pare del monaquisme occidental, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Biografia Fresc al monestir de Subiaco, per Fra Angelico De família vulgar de la regió romana de Núrsia, nasqué cap al 480 en
“Es un día triste. Se nos va una de las figuras, del alma, de Asturias y de la Iglesia española. Perdemos un amigo en la tierra, pero seguro que ganamos un amigo en el cielo”. Visiblemente emocionado, el padre Ángel García, presidente de Mensajeros de la Paz, lamentaba la muerte de don Gabino Díaz Merchán, arzobispo emérito de