Amb motiu de la COVID, hem hagut d’acudir a reunions per vídeo-conferència. I a poc a poc ens hi anem acostumant. Però oberts a aqueix món de comunicació informàtica, descobresc un camp immens. I cada vegada es va a usar més: Facebook, Instagram, LinkedIn, Twitter, WatsApp, YouTube. El que passa és que a les persones
La lupa veig-veig: veig que les xarxes socials han crescut de manera considerable i més en aquesta època de pandèmia en què han tingut un lloc excepcional i positiu. Estan ací per a quedar-s’hi com alguna cosa que ja forma part de la nostra vida quotidiana i els millors avantatges que ofereixen per a construir
D’aquest episodi de la vida de Jesús el Pontífex extrau un ensenyament: “L’oració d’acció de gràcies comença sempre des d’ací: del reconéixer-se precedits per la gràcia”. “Hem estat pensats abans que aprenguérem a pensar; hem estat estimats abans que aprenguérem a estimar; hem estat desitjats abans que en el nostre cor sorgira un desig. Si
El món està dividit en dos classes de persones, “qui no dóna les gràcies i qui les dóna”. Així ho va assegurar el papa Francesc durant l’audiència general del passat 30 de desembre, en què va reflexionar sobre l’oració d’acció de gràcies. Es tracta d’una nova catequesi centrada en l’oració cristiana, tema sobre el qual
En nombroses ocasions adverteix del perill que el 5G augmente la bretxa difigital en les zones rurals, que sols aportarien el 8% del total dels enormes beneficis generats a nivell global, considerant la venda d’equips per a infraestructures, compra o renovació de dispositius adaptats al 5G, contractes d’abonats i beneficis per noves aplicacions que pogueren
Si encara no havia quedat bastant clar que unes bones telecomunicacions a través d’internet són necessàries per a la supervivència d’un món rural integrat en una societat global, la pandèmia del coronavirus ens ha proporcionat exemples de situacions que no deixen lloc a dubtes, la seua necessitat per a un correcte teletreball, la possibilitat de
L’enveja i l’odi al cor són origen de violències, agressions i assassinats individuals i col.lectius. Aquests es fan més fàcils i virulents quan es fan servir armes. Quines foren les més primitives? De les mítiques maixelles d’ase dels relats bíblics, la fona amb la qual el xicot David va tombar el gegant Goliat o les
És l’activitat humana més nefasta i indesitjable a què es poden dedicar els homes, just després de la trata de persones i al mateix temps que el tràfic de drogues. En la nostra societat, com ja ha tingut lloc en el passat, segueix sent molt lucrativa per a uns pocs, a qui no els preocupa
Com és sabut, Aristòteles afirmava que “l’home és per naturalesa un animal polític”.És la persona que té capacitat de crear, comprendre, distribuir, reorientar i executar el poder segons siga necessari per a garantir el bé comú de la societat. Senzillament perquè els éssers humans vivim en comunitat, ens calen altres persones per a existir. Això
El savi Descartes, preocupat per esbrinar la raó de la nostra existència, arribà a la conclusió de “pense doncs existesc” i es quedà tan ample. Les pedres no pensen, doncs no existeixen almenys com a éssers. Açò sembla una simplicitat, però és més important del que poguera semblar, doncs el pensament de la societat que
Sabem que la vida social està formada por una espessa xarxa d’interessos de persones, col.lectius i organitzacions. Interessos que entren en conflicte uns amb altres. I com el conflicte és inevitable, la política i els polítics són inevitables, és a dir, necessaris, encara que en moltes ocasions ells mateixos són el conflicte mateix per resoldre.
No ha d’haver una relació estreta entre la política i l’ètica? La manca de transpariència i els abundants casos de corrupció han desprestigiat enormement l’àmbit de la política. No veiem l’espectacle tan freqüent que tot es resol amb el “tu més”? El passotisme polític s’agreuja quan molts creuen que als polítics sols els mou l’afany
Polítics som -o n’hauríem de tenir consciència – tots els ciutadans. Però donada la mala fama de què gaudeixen aquests darrers -o la majoria- abunden els que es declaren apolítics. Diuen que passen de la política. Per als grecs clàssics l’apolític era un idiota que es desentenia dels assumptes de la polis. Viure com apolític
Aquest és el darrer llibre que he llegit, l’autor del qual és Julio Ciges Marín, nascut a Anna l’any 1947. Acualment és pàrroc de Maria Immaculada de Vera i és llicenciat en Psicologia per la Universitat de València-Estudi General. Ha estat promotor del Fòrum Cristianisme i Món d’Avui i membre del grup Cristià del Dissabte.
El número del mes de desembre de l’any passat està dedicat als 600 Anys del Palau de la Generalitat. Compta amb les col.laboracions següents: La Generalitat Valenciana en la seua història (Antoni Furió), L’edifici de la Generalitat i el seu espai urbà en època foral (Luis Ariniega), L’interior del Palau de la Generalitat Valenciana (Yolanda