Com que avui tinc el dia bastant ple d’activitats, us escriu ara de matí. Acabaré les classes cap a les 14h50 (tinc classe de pendents de 1r de batxillerat). Després arreplegaré la meua neboda Marina i ens n’anirem a La Vital a fer-nos un entrepà i al cine. Volem veure EL ORFANATO (primera sessió, la
Ací teniu un article sobre un dels beats fets diumenge a Roma. I que conste que no m’agradaria que aquesta fóra la realitat. Però ho és. TRISTAMENT. Beatificación de víctimas de la Guerra Civil El obispo combatiente VÍCTOR PARDO LANCINA EL PAÍS – Sociedad – 29-10-2007 Entre el abultado número de beatos proclamados ayer
Avui, després de la reunió PARES-TUTOR d’ahir, he tingut un matí de classes. A primera hora (8h00), classe amb 4t C (ESO), a la segona, amb 2n D (ESO). Amb aquest grupet avui hem fet un dictat i una redacció. És la primera que fem durant el curs i espere que en seguesquen moltes més. La
Convocats pel BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ ens aplegàrem ahir al Puig de Santa Maria un grup nombrós de militants, simpatitzants i amics del BNV. Nosaltres, com que tret de qui us escriu, ningú no havia vist l?exposició de Josep Renau, férem cap a la Universitat de València, al carrer La Nau. Com que jo ja l?havia
Ja feia dies que volia dedicar un apunt xicotet a aquest tema "AGUA PARA TODOS". Lamente que hi haja gent que ho ha perdut tot (fins i tot la vida), però no deixe de dir que tantes vegades han dit la mentida "AGUA PARA TODOS" que els ha passat com als del conte "QUE VIENE EL
És el títol de l’article setmanal de Joan F. Mira a EL TEMPS. Sols vull destacar les darreres paraules d’aquest text. Vénen molt bé per al darrer diumenge d’octubre, com cantava AL TALL. Són aquestes: "Potser per això l’entrevistador em pregunta per concloure: "Què li demanaria a la dreta valenciana?" I jo responc: "Que deixen
Demà, si Déu vol, juntament amb moltes amigues i amics, militants i simpatitzants del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, celebrarem el darrer diumenge d’octubre (com fem cada anys). Lògicament no aniré a Roma. Llegiu l’article aparegut avui a EL PAÍS perquè ve a explicar molt bé el que volem totes i tots aquelles i aquells que no
El que passa al PV no passa a cap altre lloc (almenys, dels que podem anomenar civilitzats i de tarannà democràtic). El nostre conseller forense, d’Educació i Ciència, es nega a contestar en seu parlamentària a una pregunta de Mariona Albiol (CpP) perquè, segons la ment que escriu poesia i fa lletres de pas-dobles i
Per què no 500? I haguera estat un número rodó. Bromes a part… i que ningú/na vulga veure una manca de respecte pels morts. Però és que ja està bé. Alguna vegada hi he fet referència. Els meus avis paterns (a part dels 7 fills que criaren) n’adoptaren un de la casa cuna de València.
M’he trobat fa dies amb un escrit que considere que cal que us penge per tal que reflexionem al voltant d’internet. Llegiu-lo i ja em direu. Desde el anonimato Ignasi Castells Cuixart – La Garriga, Barcelona EL PAÍS – Opinión – 13-10-2007 Sin comerlo ni beberlo, Internet ha propiciado la aparición de una nueva
Avui he acabat les classes a les 14:50 h. M’he quedat a Gandia per tal d’anar al cinema. He menjat un entrepà i begut una bona cervesa fent temps fins a les 16:15 h. He comprat l’entrada. I us puc dir que he eixit de la sala "desfet". La història de la pel.licula gira al voltant de
Nascut l’any 1386. Estudia Dret a Perusa i exerceix de jutge i arriba a ser governador. Ingressa a l’ordre dels Germans Menors l’any 1416 i rep l’orde sacerdotal. Va viatjar per tota Europa: Itàlia, Alemanya, Àustria, Polònia i Hongria. Morí l’any 1456 a Polònia. I lluità sempre per la unitat dels cristians. I un article
Aquest matí a Ràdio Ontinyent (SER) he escoltat que, en una visita recent del conseller de Justícia a la capital de la meua comarca, el Sr. Fernando de Rosa feia servir el terme "ONTENIENTE" per a designar la capital de La Vall d’Albaida. No us podeu imaginar com m’he posat. Eren les 6:50 h. Però la reacció ha estat
Ací teniu l’opinió del Grup dels Rectors del Dissabte. Trobe que és l’opinió més encertada de totes les que he llegit fins avui. Apareix publicada al diari LEVANTE-EMV. Davant el nomenament cardenalici de Garcia-Gasco Són molts els qui, oblidant-se que el cardenalat es dona a títol personal, estan ressaltant el reconeixement tan gran que suposa
Avui escric sobre els dos capellans fills del meu poble a què vaig fer referència en l?anterior post. N?hi ha hagut més durant la història del poble, i alguns han sigue coneguts per mi en vida ?un encara viu-, però no els inclouré en aquest apunt. El primer, cronològicament parlant, és don Julián Prats