Després de set anys de crisi i retallades, l’esquerda social, la pobresa, l’atur i la precarietat laboral estan presents en els discursos dels partits en ple any electoral. Per a què? Molt senzill. El PPSOE per tal d’amagar la trista realitat. I quina és aquesta realitat? La següent: 1 de cada 4 treballadors està ATURAT
Se’ns ha presentat la crisi financera com un fenomen inevitable, com qui anuncia l’arribada de l’hivern, com si fóra quelcom natural, d’allò que ningú ha estat responsable. Un situació a què s’ha arribat perquè “hem viscvut per damunt de les nostres possibilitats” (entre tots la mataren i ella soleta es va morir), i per tant
El número corresponent al mes de març de la revista SAÓ està dedicat a la llibertat d’expressió. Duu per títol ‘Té límits la lliberat d’expressió?’ En aquest número podem llegir les col.laboracions de: Josep Antoni Comes, Ha arribat l’hora de ser samaritans amb els pobres, Josep Miquel Bausset, El G. Carles Solà, Rafael Roca, L’epistolari
Davant les noves morts per naufragi a la Mediterrània de persones que tractaven d’entrar a Europa, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants volem expressar novament el nostre dolor i indignació per aquesta contínua i inacceptable tragèdia. Creiem que aquesta terrible situació requereix una intervenció internacional immediata, organitzant un sistema d’auxili en les aigües
Aquesta informació l’extrac de la revista SERRA D’OR de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 7é centenari de la mort de Ramon Llull 750 aniversari del naixement de Ramon Muntaner 550 aniversari de la mort de Joanot Martorell 200 anys del naixement d’Antoni Brusi 175 anys del naixement de Celestí Barallat i 125 anys del naixement
Davant aquesta realitat social cal altra manera de concebre, viure i desenvolupar l’acció política. Des de la fe en Jesucrist i les orientacions de la DSE (Doctrina Social de l’Església), el vertader sentit de la política és la comunió. Una comunió que sols és possible viure-la des de la caritat. Els cristians descobrim que la
El centre de la vida social no l’ocupa la persona sinó l’economia. La preponderància de l’economia financera i especulativa sobre l’economia productiva, al marge del control polític i de la ciutadania, fa que en la pràctica els governs, no governen i tinguen les mans lligades davant els mercats. Els que gobernen són els centres de
Parlar de joves hauria de ser sinònim de futur. Solem dir que el futur és dels joves i per als joves. Tanmateix, ens sorgeixen avui, irremeiablememt, una sèrie de preguntes: Quin futur els espera si sis de cada deu joves que volen treballar al nostre país no ho aconsegueixen? Quin futur els espera en una
Podíem llegir el passat 14 d’abril aquesta informació a Levante-EMV. I a més açò era així per l’impacte de la recessió que ha estat més intens al País Valencià pel seu model econòmic i elevat endeutament. La Vall d’Uixò és la població més perjudicada del País Valencià. Les províncies més vulnerables són: Castelló, Múrcia, València,
És per la carretera de Carcaixent, el camí la Vall, els carrers Transmural, Hortes i la Mare de Déu de Cullera. com s’arriba al cor del Barri de Troneta. En la xicoteta ermita de teules àrabs a un sol vessant, la mirada es deté en el retaule ceràmic pintat amb colors rogencs i blaus. Els
Ascendeix el pelegrí seguint el curs del riu Magre, elevant la mirada cap a la senyora de la Ribera Alta: la muntanya Matamons, perquè “quan Matamon s’emborrasca i la murta fa capell, llaurador, vés-te’n a casa, pica espart i fes cordell.” Així els agricultors des de sempre han mirat el mont amb respecte i en
Segons podíem llegir ahir a LEVANTE-EMV, en una informació de Juanjo García Gómez, CADA FAMÍLIA pagarà 30.000€ pel deute de la Generalitat. VADE RETRO, SATANÀS! El deute de la Generalitat, governada pel PP des de fa molts anys, ascendeix a 37.376 milions d’euros. Aquest deute representa per a cada valencià 7.600€, quantitat que, gràcies al
La persona no compta en els processos productius. Són les expectatives de guanys i els plans macroeconòmics els que s’hi imposen. Hi ha possibilitat que unes eleccions canvien les coses? Els valors estan supeditats a l’economia. Aquells han estat lliurats a canvi de res a uns plans que sols afavoreixen la indústria agroalimentària, no els
Aquesta notícia no és una broma: segons OXFAM l’1% de la humanitat té tant o més diners que l’altre 99%. Com els d’aqueix 1% poden dormir tranquils? És que no tenen dolor o vergonya? És que no són humans? És que no són misericordiosos? És que ni tan sols són justos? Com no se’ls cau