Bona vesprada, xiquetes i xiquets. Ja s’acaba el trimestre (el segon és el més pesat dels tres lectius de què gaudim els que ens dediquem a açò d’ensenyar a qui no sap -ho deia Jesucrist-) I, enguany, l’acabarem d’una forma entretinguda i un poquet lúdica també. Anirem d’excursió a Barcelona amb els alumnes que cursen
No direm marques per allò de no fer publicitat a qui ja en té molta. Bé, com esteu amigues i amics de la xarxa? Calor, en fa molta, veritat? Si haguéreu d’estar unes hores al dia amb xavals de 15, 16, 17 i 18 anys en unes aules que ja tenen més de 75 anys… què faríeu?
Després d’uns dies de silenci per la feina de correccions i avaluacions (ja sabeu la tasca de l’ensenyant!) a pesar de les vacances que hem tingut per les Falles, torne amb vosaltres. Avui no diré molt perquè és tanta l’esperança que tinc pel comunicat d’ETA que… no m’ixen les paraules. Per fi, sembla que ara va
Tot el món deu recordar que el ministeri de l’Interior posà en marxa un pla per tal de lluitar contra la venda de drogues al voltant dels IES. Aquest pla, durant els dos mesos -més o menys- que ha estat en vigor ha donat aquest balanç: 275 notificacions d’incidents ha rebut Conselleria des del 17
En diuen periodisme d’investigació Passa-ho! Iu Forn Som al despatx de la reputada societat Pere J. Gotera i Federico, Intoxicaciones a Domicilio. Els trobem molt enfeinats preparant un nou lliurament del que ells dos anomenen "periodisme d’investigació" i que la resta de la societat coneix com un "Hans Christian Andersen". I, quina casualitat, acaben d’arribar
Repassava el contingut del meu PC i he trobat aquest catàleg que no recorde d’on l’he tret. Però, com que em sembla molt adient per a la reflexió de mares i pares per tal d’evitar això que diu l’enuciat, ací us el deixe. Espere que siga de molt profit. I done les gràcies al mitjà
Encara no hem eixit d’una i ja estem en una altra. Us preguntareu a què ve açò que acabe d’escriure. A l’incendi que ha cremat més de 1.900 hectàrees a la Safor, molt prop del Montdúver. Quina desgràcia! Què hem fet les i els valencians que no acabem d’eixir-nos-en… A pesar del que ha dit
És el Contracte de Primera Ocupació. Arran del que ha passat a França aquests darrers dies ací teniu l’article escrit per Carlos Elordi a el Periódico de Catalunya avui dia 12 de març de 2006. UNA ALTRA VEGADA REVOLTA A FRANÇA CARLOS ELORDI Per primer cop des del maig del 1968, un grup d’estudiants –tot
Ahir, 11 de març de 2006, feia dos anys de la masacre a Madrid perpetrada pel terrorisme islamista. He volgut deixar que parlara el silenci i/o la música. I m’he sentit rebaixat a quasi pols quan he escoltat en Rajoy amb la cançó de l’enfadós. Pense que, si hui cal alguna cosa, aqueixa és silenci i/o
Primer que res haig de fer una correcció: la pel.lícula que vam veure ahir aquelles i aquells que poguérem entrar a la sala de projecció fou La vida secreta de les paraules i no com us havia dit que es deia. Disculpeu-me si us he induït a error… La pel.lícula és d’aquelles que cal visionar. A més
Aprofitant que hi ha una campanya pel cinema en valencià i que enguany han dut a Gandia quatre pel.lícules d’aquesta campanya, vaig a veure si hi tinc sort. Trobe entrada per avui. La pel.lícula d’avui és La veritable història de les paraules. Ja us diré què tal… Àngel
Avui celebrem, com tot el món deu saber ja, el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Tota la meua solidaritat per a vosaltres. Si hi ha algun ésser a la terra que mereix solidaritat i reconeixement és la dona. Acabe de trobar un article de l’Iu Forn (sí, xiquetes i xiquets, aqueix periodista que van voler
Com més burrera tenen els PP més ganes tinc de dir coses que, segons ells, són inconstitucionals: PAÏSOS CATALANS!!!! Bé, encara que jo entenc el terme PPCC en un context lingüístic i cultural (de moment), però clar, quan sents el senyor "burrera" (amb perdó) dir que les Escoles i als Instituts estem catalanitzant les i els
Quin títol més llarg! Quasi res deia el diari i anava ple! Bo, no sé per on començar. Me’ls havia cregut de veritat. Però ja sabeu allò que diuen en castellà "´son los mismos perros pero con distintos collares" o també "aunque la mona se vista de seda mona se queda" Sembla que no hi
Diumenge… quin sopar més bo i amb molt bona companyia Ahir dissabte dia 4 sopàrem a Ca les Senyoretes d’Otos (la Vall d’Albaida). El menjar insuperable i la companyia també. Estiguérem acompanyats a la sobretaula de l’escriptor Joan Olivares, amo de la casa rural i del restaurant. Si hi podeu anar, aneu-hi. Ja em direu