M’he adonat que els Evangelis ens presenten molts moments en què Jesús de Natzaret acostumava a celebrar la vida amb gent, a través d’àpats i banquets. Per la qual cosa, em sembla, quelcom voldria dir Jesús amb aquest comportament que realitzava amb tanta freqüència, ja que, inclús, tenia fama en el seu temps
El gran escriptor del segle XVII Calderón de la Barca té una obra titulada “La vida es sueño”, i en una part de la seua obra afirma un poquet frustrat: “els somnis somnis són”. Es va equivocar l’escriptor, perquè, alguna vegada o moltes vegades, aquests somnis esdevenen realitat. Qui no ha
LA POBLA DEL DUC: municipi situat en el marge dret del riu Albaida, en la vall del mateix nom. El terme està format d’una sèrie de turons suaus, que van perdent alçada en la mesura que avancen cap al nord-oest cercant el centre de la Vall. Les seues terres són molt idònies per
Municipi situat entre el riu Serpis i la serra Gallinera. El seu terme és pla, encara que en el sector meridional s’eleve un poquet, a causa de la ramificació de la serra Gallinera, però que, dins del terme, no arriba a superar els 100 metres d’altitud. El riu Serpis, que aporta les seues aigües per
Molts vestigis arqueològics avalen d’estar habitades aquestes latituds des de temps molt remots. S’hi han trobat murs, ceràmiques, àmfores, etc. que pertanyen a les èpoques tardoromana i visigòtica. Durant la presència musulmana tingué una població considerable. Juntament a altres indrets propers al castell del Rebollet, el rei Jaume I el va donar a la
Als qui creiem en Déu. (Amb tot el nostre respecte per aquells que no creuen. No obstant això, no els excloem. Poden adherir-se si així ho desitgen.) Aquesta és una crida a tots els qui creiem en Déu. Germans creients: La situació mundial actual és molt, molt, molt greu. Els creients estem convençuts que Déu
Article publicat a SAÓ i a Levante-EMV: “Fa unes setmanes, una caiguda inoportuna (n´hi ha alguna caiguda que siga oportuna?) em va deixar trencat l´húmer del braç dret. En un instant vaig passar de valdre´m per mi mateix, a dependre totalment dels altres! Després de la corresponent intervenció quirúrgica, vaig ocupar una cel·la
Fa uns dies em sorprengué el que passà a casa amb Kira. Quan era hora de dormir, Kira és molt independent (ja té uns quatre anyets), se n’anà a la seua “llar” i, al cap de poc temps, començà a fer uns sons o lladrucs estranys. Semblava que se l’hi havia “ficat” dins
Aquest és el títol del llibre que acabe de llegir. El llibre apareix amb el subtítol: Una guia de conducta per a viure en català, és d’Angle Editorial. I és molt recomanable per diversos motius. El més important, al meu entendre, és per a aquelles i aquells valencianoparlants que, a la mínima ocasió
Avui l’Església celebra la festivitat del fundador dels Claretians, orde religiós que agafa el nom del cognom d’aquest sant català. Si el duc al meu bloc, és perquè, durant els cursos 1968-69, 1969-70 i 1970-71 vaig ser alumne del Col.legi Claret de Xàtiva (avui convertit en Seminari Menor de l’Arxidiòcesi de València). Quan
Divendres podíem llegir a Levante-EMV aquest titular “Uno de cada cinco valencianos està por debajo del umbral de riesgo de la pobreza”. Una vegada llegit el titular, us pregunte: us estranya? A mi, gens. I no vull que se’m malinterprete. Si som la CAV, el País Valencià, terme prohibit per ja sabeu qui,
Municipi situat al marge dret del riu Xúquer. El terme és totalment pla, si exceptuem dues xicotets turons d’uns 30 metres d’altitud. Al peu d’un d’ells naix una copiosa font, les aigües de la qual serveixen per al regadiu i per a abastir l’aigua potable de la població. L’agricultura està dedicada als cítrics,
Amb el pas del temps el segueixes desant en l’habitació, però amagat al capdamunt de l’armari perquè et fa vergonya. Quan te’n vas de ca ta mare, ella el treu i el posa a la vista per tal que la gent el veja: “doncs sí, Andreuet fou campió de carreres de sacs… Podia
M’acabe d’assabentar de la defunció aquest matí de na Roser Bofill i Portabella. ACS. Com que era una mestra del periodisme religiós (com podem llegir en l’article de Jordi Llisterri i la seguia en cada un dels articles que ha escrit per a SAÓ, no puc menys que fer-ne esment en el bloc.
Existeixen uns xicotets objectes als quals es tracta com a relíquies de sants, romanen sempre en la vitrina exposats a la veneració de qui visiten i admiren els ídols: els fenòmens en qualsevol de les activitats esportives, culturals o simplement humanes. Hi ha molts tipus de “trofeos”: estan els que tenen