Lleó XIV (Chicago, 14 de setembre de 1955), nascut com a Robert Francis Prevost, OSA,[1][2] és el 267è papa de l’Església Catòlica Romana des del 8 de maig del 2025. Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana.[3] Anteriorment, va ser prefecte de la Congregació per als Bisbes des del 12 d’abril de 2023, bisbe de Chiclayo al Perú, des del 2015 al 2023, i prior general de l’orde de
Acabe de llegir aquest llibre sobre l’Alfons Roig Izquierdo, sacerdot de l’arxidiòcesi de València, pàrroc de Pinet (La Vall d’Albaida) i de sant Joan de Ribera de València. Fou també professor del Seminari Metropolità de València, La Inmaculada. El llibre explica molt bé els primers vuitanta anys del segle passat, davall l’òptica del sacerdot Roig
Els accents són una arbitrarietat de les llengües que hem adoptat l’accentuació gràfica que, com és lògic, ho fem seguint unes regles, en el nostre cas les iniciades amb les Normes de Castelló l’any 1932. Amb l’adopció d’una normativa, l’obligació de tota la ciutadania és acceptar plenament les regles, perquè són una garantia de la
Josep Espasa i Signes va nàixer a Dénia el 9 de gener de 1914. I enguany commemorem que ara fa 100 anys, el jove Espasa ingressà al Seminari de València, per ampliar els estudis a la Universitat Gregoriana de Roma, on el 1937 obtingué el doctorat en teologia. El 1939 Espasa va ser nomenat professor del
Diumenge vinent, a les dotze del migdia i a les escales de la catedral de Girona, organitzat per Agermanats de Girona i Mallorca, es commemorarà el centenari d’un sermó que el 6 d’abril del 1925 va fer mossèn Bartomeu Barceló i Tortella (Felanitx, 1888 – Terrassa, 1973) a la catedral i que va tenir un
No perdeu l’esperança! Quan tot sembla mort, pot estar brollant una altra vida insospitada. “Estimat company de camí: de vegades cal detindre el pas. Vine, seu al meu costat i conversem. Aprenguem, amics: l’esperança pot trencar i véncer els obstacles més durs i difícils.
L’acorralament del president valencià, Carlos Mazón, abasta tots els fronts, fins i tot alguns d’inesperats. Els seus girs de guió li han provocat grans crítiques de l’oposició política –i fins i tot de Vox–; les cada cop més comunes manifestacions massives, que han anat incorporant centenars de milers d’indignats; les enquestes, que li auguren una
Un dels puntals del que s’ha vingut a anomenar Quarta Revolució Industrial està essent la IA (Intel.ligència Artificial). A poc a poc va ocupant més espai en el nostre dia a dia, encara que no en som conscients. Des de fets encara exòtics com queen les eleccions d’una important ciutat de Japó la tercera força
El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha advocat per reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim) en considerar que l’actual està pensada per a “furtagallines” però no per al “gran defraudador ni els casos de tanta corrupció” (eldiario.es). “Qui diga que la justícia és igual per a tots
Constantment s’està parlant aquests dies de la presó. Per un motiu o altre, hi entren noves persones. I perceb en la societat un ambient de ganes de càstig. Tot el temps ens sembla curt i tot càstig, xicotet. Un sacerdot puja com a voluntari cada quinze dies a la presó a celebrar missa els diumenges.
Amic, caminem junts, cadascú pels seus motius i les seues metes; caminem junts i cadascú té les seues pors i les seues cruïlles: caminem junts i les nostres ombres es barregen, donant-se força l’una a l’altra per a no oblidar el sentit de cada pas compartit. Amics, vosaltres pregueu així: Pare, gràcies pel camí que
Fan de tot menys abordar les causes de fons. L’economia i la política, la seua serventa fidel, funcionen de tal manera que el 20% de la població mundial ens mengem més del 85% dels béns del planeta, mentre que el 80% dels habitants solament disposa del 15% restant. Prop de mil milions de persones estan
Arriben i seguiran arribant a Canàries i a altres llocs. Intenten botar el fossat que separa la prosperitat de la pobresa. Molts cauen en la fossa que engul els que moren ofegats. Es culpa les màfies, el mal temps, embarcar-se sense saber nadar i sense mitjans, etc. Rara vegada es diu on resideix la veritable
Però exemplars d’aquests premis nobels que regeixen els nostres destins els hi ha per totes les latituds. A Espanya està la gent entretinguda amb una trama que implica el partit regnant: diner que circula en caixes B i sobres, adjudicacions d’obres arreglades, pelotassos amb la venda de mascaretes en el més cru de la pandèmia,
Ja no és solament que la IA aparte els polítics i els obligue a ser comediants, com en el programa especial de la Nit de Nadal de José Mota, sinó que de front els substituesca al comandament de les institucions. Tal vegada ens aniria millor i no hauríem de sofrir les acostumades racions de vergonya