Al peu d’un d’aquests amples plecs s’obre el paisatge de l’ermita, que és com un oasi enclavat en la senzillesa i sequedat de la muntanya, recordant una estampa de l’eterna Palestina: oliveres, garrofers, bancals de terra blanca “(Luis B. Lluch), als que se sumen els moderns regadius amb les seves hortes de tarongers. El lloc, aixecat possiblement a principis
Enrere queda el port de Càrcer, Santa Anna i la Costera de Ranes, el viatger segueix l’antiga carretera Xàtiva-Badajoz (N-430) i actual A-35 Almansa-Xàtiva, endinsant-se en la Vall de Montesa. Allà, “en les faldilles meridionals d’un turó dominant per N i O, sobre una altura que s’eleva enmig de l’amena i frondosa vall, poblada d’oliveres i garrofers “(Diccionari Madoz-11, 1848, pg. 554.), s’alça
Una graciosa nadala on apareixen tota mena de religiosos com a personatges de pessebre, i on cada orde rep una broma particular. Procedeix del cançoner de l’antic convent de Sant Llorenç dels carmelites descalços de Tarragona. Siguidillas al Nacimiento de Christo Esta noche, mi Niño, con mucha orden, siguidillas te buscan las religiones:
A l’Ajuntament d’un poble es presentà una moció (per part de Compromís) sobre el Finançament Autonòmic i fou votat favorablement pels regidors del PP. A mi ja m’està bé: les coses importants s’han de reconéixer. I al meu poble el PP, almenys, en aquest cas, ho va reconéixer (ESTEM INFRAFINANÇATS)
Amigues i Amics, Amb la llengua ens regalem futur, ens regalem història, ens regalem paraules, ens regalem secrets, ens regalem estima. Junts ens hem fet grans i mirem el nou dia amb il·lusió. Hem aprés a pintar-nos les mans per provocar somriures, hem aprés a cridar per educació. Un país de mans. Un país de paraules. Un país de cançons. Un país d’imatges. Un
El nostre vot en les eleccions generals del 20 de desembre, servirà per a triar el pròxim Govern del país. Votar és un exercici de llibertat, un dret fruit de les lluites lliurades per generacions anteriors. És una forma de participació democràtica que repercuteix en l’organització social, econòmica i política. El vot requereix una decisió
…otras políticas son posibles, el caos no ha llegado como nos pronosticaban “agoreros a sueldo” con las nuevas corporaciones, los presupuestos han cambiado sus prioridades y se logra mejorar las vidas de la ciudadanía más maltratada. León Felipe y su poema Revolución ilumina los nuevos tiempos y las nuevas políticas. Siempre habrá nieve altanera que
El caminant s’acosta a Canals, lloc on es troba la Torreta, “antic solar de la casa dels Borja, Ducs de Gandia, notable per haver-hi nascut , en 1378, D. Alonso de Borja, arquebisbe que va ser de València, després Cardenal, i per últim Papa, amb el nom de Calixt III ” (Madoz). Al nord de la població, seguint el “Carrer de
I tu? al País Valencià és l’única opció valenciana i valencianista
“Situat a la dreta del camí reial de Madrid, en una altura des de la qual es descobreix el bell panorama, (peu cap a l’est formen la bella ribera de Xàtiva i els pobles de la costera de Ranes, creuada per diversos canals de reg i pel riu Cànyoles, Guardamar o Rambla de Montesa “(Dicc.Madoz, 3, pg.191) es
ésc autora del llibre Per anor a la justícia. Dorothy Day i Simone Weil. D’edicions Viena EL’autora, crítica amb el sistema capitalista actual i compromesa ella mateixa amb la tasca de crear alternatives per tal d’aconseguir una societat més justa i més democràtica. Són el pensament i l’obra de dues dones que a pesar de
Hui us duc les refències del números 408 in 409 de SAÓ. Pel quw fa al número de novembre el quadern central venia dedicat a Recuperant la memòria, amb les aportacions de: Marc Baldó Lacomba, Alfonso Navidad Hernandis, una entrevista a Josep Almudéver, Ángela Gonzálvez Bellver, Vicent Galiana i Cano, I pel fa a la
El proper 4 de desembre celebrarem el primer Dia dels Drets Lingüístics, amb un govern que no és hostil al valencià. No cal dir que això és una bona notícia. I també una oportunitat. Amb els drets lingüístics passa una cosa curiosa: tothom s´hi manifesta a favor, i molt pocs fan algun pas en la