Era diumenge passat. Jo havia d’estar una miqueta lluny d’ací. De fet, no comptaven amb mi per a l’acte. Però ja sabeu que els camins de Déu són com són. I alguna vegada planifiquem una cosa i hem de deixar de fer-la. És el que em passà aquests dies, després de Nadal. Aleshores, ja que
Madrid ha passat a ser una de les diverses parts del món per al papa. Ací teniu el fragment d’ahir, traduït a la nostra llengua, en què clarament ho diu:“Dirigeixo una salutació especial als fidels que s’han connectat amb nosaltres des de Natzaret, a la Basílica de l’Anunciació, a on ha viatjat el secretari general
El gener del 2009 el món va celebrar l’ascens al poder de Barak Obama com l’esperança d’un gran canvi. L’endemà del nomenament del primer president negre dels Estats Units, aquest mateix diari va proclamar des del seu editorial que estava naixent “una nova era”. Quasi cinc anys després el món ha seguit girant cap al
Divendres, a pesar de tot, vaig poder assistir al Cencert de Nadal d’antics alumnes de l’Institut Josep Segrelles en commemoració del 50é aniversari, acompanyats dels germans Fenollar-Banyuls i d’una parella amiga, d’Albaida. El concert tingué lloc al Cinema ODEON d’Albaida, a les 19:30, amb la participació totalment altruista de Rubén Parejo (guitarra), Jordi Soler (oboè)
Hoy 3 de cada 10 niños y niñas (2.226.000) viven en España por debajo del umbral de la pobreza. Los niños son los más vulnerables a sufrir las consecuencias de la crisis económica, convirtiéndose en el grupo de edad más afectado por la pobreza en nuestro país. Por eso el cumplimiento de todos sus derechos
Ser subjecte ètic -que és el mateix que ser persona autènticament humana- és ser compassiu. Es tracta de deixar-se trastocar per la compassió sentida en les entranyes, es tracta de sentir i obrar com el samarità de la paràbola. Se li diu -col.loquialment, però equivocada- el “bon” samarità, però el text bíblic no el qualifica
Moltes vegades hem escoltat allò d’ajudar el proïsme”, entenent que el proïsme és el necessitat a qui li cal el meu socors, el destinatari de la meua ajuda. Però resulta que és just a l’inrevés. Proïsme és qui, mogut a compassió, s’aproxima al necessitat per tal de trobar-se amb la seua situació i fer-se càrrec
Soneto XVII No te amo como si fueras rosa de sal, topacio o flecha de claveles que propagan el fuego: te amo como se aman ciertas cosas oscuras, secretamente, entre la sombra y el alma. Te amo como la planta que no florece y lleva dentro de sí, escondida, la luz de aquellas flores, y gracias a tu amor vive oscuro
Amb la imatge de la felicitació del Seminari del Poble de Déu us vull desitjar un SANT NADAL
Amb l’exclautració dels ordes religiosos disposada pel ministre Mendizàbal els mínims abandonaren el convent de Sant Sebastià que poc després fou enderrocat, a l’Església, que fou respectada, en l’arranjament parroquial de 1902, es traslladà la titularitat de l’església de Sant Miquel, que també fou enderrocada, i passà a anomenar-se la parròquia amb la doble advocació
Arran del 92 cadàvers d’immigrants, trobats als desert, a 10km de la frontera meridional d’Argèlia: Som humans? Si fets així no ens commouen fins doldre’ns, fins eixir al carrer, fins sofrir per dins, som veritablement humans? Si els polítics de la UE no es posen d’acord per tal de tractar aquest tema en modes humanitaris,
Júlia d’Aragó , filla del rei últim de Nàpols , desembarcà a la platja del Grau de València, acompanyat de la seua germana Isabel el 27 de juliol de 1534, foren rebudes pel seu germà Ferran d’Aragó , duc de Calàbria i virrei de València . Júlia d’Aragó era devota de l’Orde dels Mínims de
féu vuit anys que ens deixà. Hui vull que siga un dia per a un somriure… amb els millors desitjos:
Avui fa vuit anys que, més o menys cap a les 12:25h, ens deixava mon pare. Havia tingut un ICTUS feia quasi set anys, però la pèrdua fou encara, si cap, més notòria. Ens havíem acostumat la família a veure’l assegut en la seua cadira de braços, a xarrar amb ell en els moments de
Amb pròleg de Jaume Cabré i editat per Pagès editors, Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb motiu dels 90 anys de vida de l’autor. Nascut a Lleida l’any 1923, té una obra extensda i variada amb un centenar de títols publicats (narrativa i assaig sobretot). Ha obtingut els guardons de la Crítica i