Elements que conformen la personalitat de l’adolescent
En primer lloc són diferents. Hem de desterrar el tòpic que els adolescents d’avui dia són pitjors que els de dècades passades. No són ni millors ni pitjors, simplement són diferents. Les circumstàncies familiars, culturals i socials que els envolten són diferents a les que han tingut els seus pares i professors. Tal vegada no haver tingut açò en compte siga la causa de no entendre’ls, i seguir educant-los amb els mateixos esquemes i maneres de temps passats, pot ser una de les claus de la nostra dificultat a connectar-hi.
La major part dels adolescents són fils únics. A finals del segle XX la natalitat va baixar ràpidament i s’hi ha mantigut. Aquesta circumstància féu que el xiquet cresquera sol amb la família, envoltat d’atencions o comoditats, on la mirada dels pares se centrava en la seua persona i es convertí en una persona bastant protegida i on els seus desitjos eren atesos al moment (per no dir que eren ordres). Sovint són fills de l’abundància, del capritx i de la superprotecció.
(seguirà)