El número de la revista SAÓ, corresponent al mes de desembre de l’any passat, està dedicat a: El compromís de Francesc de Paula Burguera (QUADERN CENTRAL) Hem d’afegir que SAÓ ha rebut el Premi a la millor revista del 2015. A més duu les seccions ja habituals: Per a alguns, la vida continua igual (Josep
“En medio de la sombra y de la herida me preguntan si creo en Ti. Y digo que tengo todo cuando estoy contigo: el sol, la luz, la paz, el bien, la vida. Sin Ti, el sol es luz descolorida. Sin Ti, la paz es un cruel castigo. Sin Ti, no hay bien ni corazón amigo.
Todavía a mis 24 años recuerdo los golpes que me daban al salir del colegio. El infierno que sufrí en Secundaria y lo mal que lo pasé en Bachiller aún siendo menor el ratio de alumnos por aula. Cada paliza, cada insulto y cada vejación se tatúa en nuestra piel. Queda impregnada para el resto
Estellés, entre besos i arraps Tots sabem besar i què són els besos. Però pocs saben expressar amb paraules plenes de tendresa, amor, passió, sexe arravatat; un bes de veritat. D’això i molt més, Estellés n’és un mestre. El poeta de Burjassot repassa amb la llengua el
És el “Paratge de les ermites” el cor natural i espiritual de Vallada, lloc de descans, oci i trobada amb Déu i la natura, en la soledat del pelegrí i la companyia del caminant. En entrar en la placeta troba un baldaquí d’estil romànic, amb quatre columnes corínties sustentant el dosser i custodiant la Mare
El president Carles Puigdemont és de tarannà humanista i cristià. Així és trasllueix amb unes quantes pinzellades de la seva vida. Puigdemont neix el 29 de desembre del 1962. De jove passa dies d’alguns estius a Poblet convivint amb la comunitat de monjos. Allà coneix al llavors abat Maür Esteva. Ambdós es retrobaran anys
El caminant puja cap a la segona ermita d’aquest bell paratge, acompanyat per la tropical vegetació. Aquesta li mostra la placeta envoltada per les estacions del calvari. Al centre la “Font de les llagues de N.S. Jesucrist de la Muntanya Calvari “, pagada el 1986 per la confraria el convida a envoltar-la, mentre inclinat llegeix i medita els
Caminar a la deriva, sense un projecte, és tan perillós com navegar sense brúxola (Anònim)
Els refugiats produeixen, en les persones, sentiments diversos: uns produeixen rebuig i desitgen que se’n vagen. Altres produeixen compassió i generen el compromís d’ajudar-los segons el que un pot. A quin grup estàs tu? T’agrada estar en aqueix grup? El savi pot seure’s en un formiguer però sols el neci hi roman assegut”, segons un
Els passos es fonen amb les empremtes dels pelegrins i caminants, que guiats per les marxes vermelles i grogues recorren el Camí de Santiago, la Via Augusta o la sendera Andorra-Estret de Gibraltar. Apartant-se, la ruta ascendeix cap al port que uneix la Costera i la Vall d’Albaida, el que va unir els veïns de les dues vessants de la Serra Grossa.
El caminant prossegueix a la perifèria de Vallada. A escassos metres descobreix l’ermita del Diví Jutge, protegida per la negra reixa i els verds xiprers, evocadors de la mort elevant-se cap a la Vida, dramàticament en la tràgica primavera de 1748. “Compta amb els ermitoris Sant Sebastià, Sant Crist del Calvari i Diví Jutge, aixecant-se en el lloc d’aquest últim
El pelegrí de Sant Jaume continua la tercera etapa del Camí de Llevant, entre Xàtiva i Moixent, travessant Vallada, detenint-se en l’església parroquial de Sant Bartomeu i desviant-se de la Via Augusta pels carrers Santíssim Crist, Sant Gaietà i Santa Creu. I inicia l’ascens sota la mirada de les ruïnes del castell, ferit mortalment pel terratrèmol de 1748. En aquesta última