Dimecres vaig llegir una notícia que venia a dir que una vintena d’ajuntaments superen la mitjana espanyola del 33% de despesa en personal (solament es referia als ajuntament que formen les comarques de la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida) Si em centre en l’ajuntament de Benicolet (la
Quan va créixer la devoció dels valencians a la Mare de Déu dels Desemparats, la seua imatge es va traslladar a final del segle XVI a una de les capelles situades a la Catedral, concretament a l’espai conegut com el Balcó dels Canonges, La Llotja dels Canonges o l’Arcada Nova. I allí fou
Aquest cap de setmana passat, al meu poble, amb un ban, foren convotades i convotats totes i tots les benicoletanes i els benicoletans a la Llar del Jubilats per tal de signar uns fulls amb la “PETICIÓ” al govern de Mariano (ja sabeu massa qui és!) que no “lleve” les pensions als jubilats.
“Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo. Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va
És el llibre que he llegit aquests dies. I us vull deixar algunes dades referides a Benicolet (Vall d’Albaida) arreplegades per l’autor al llibre. La població de fet de l’any 1930: 546 habitants. Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 foren celebrades impugnades, cosa que fa que no hi haja les dades corresponents. Aquestes
Hijo mío, por favor, de tu blando lecho salta. Déjame dormir, mamá, que no hace ninguna falta.. Hijo mío, por favor, levántate y desayuna. Déjame dormir, mamá, que no hace falta ninguna. Hijo mío, por favor, que traigo el café con leche. Mamá, deja que en las sábanas un rato más aproveche.. Hijo mío, por favor, que España entera se afana. ¡Que no! ¡Que no me
JOSÉ JAUME Jesús Murgui tiene marcado en verde esperanza el mes de septiembre en su calendario, porque presume que, con la llegada del otoño, podrá descansar en paz; el Vaticano ha atendido sus reiteradas súplicas destinándolo a una diócesis tranquila, sin conflictos aparentes: la de Orihuela-Alicante; de hecho, debería estar condenada a la extinción por
Enrique de Castro, al capellà “roig” de Vallecas, duu 39 anys en aquest barri madrileny. Aquest capellà rebutja l’apel.latiu de “sacerdot”, ja que Jesús abolí aquesta condició entre els seus seguidors. Arribà al Pozo del Tío Raimundo, on va conviure molt prop del P. Llanos que ja hi havia arribat feia més de
Ho pot dir més fort però no més clar! Agustín Zaragozá Granell En «La sociedad abierta y sus enemigos», el filósofo Karl Popper se plantea una cuestión de enorme calado: ¿cómo podemos evitar mejor situaciones en las cuales un mal gobernante causa demasiado daño? Para este admirable pensador ésa es la interrogación radical de toda
Acabe de llegir aquest article d’Herminio Huerta sobre el rescat. Si fins ara tenia algun dubte, considere que, a partir de la claredat de l’exposició de l’autor del text, ja no me’n queda cap. Solament m’agradaria saber què diuen els “fidels” del PP (sobretot del PPCV). Bona vesprada. “Con la actual prima
Josep M. Bausset En la situació actual de crisi econòmica, l’Església, amb una actitud apartidista però no neutral, ha d’estar sempre al costat dels pobres i dels marginats i alhora, profèticament, ha de denunciar la injustícia i l’opressió dels poderosos. ¿És decent que el director de l’aeroport de Castelló (un aeroport inoperant) cobre 84.200 euros
Us duc ací el que podreu trobar al número corresponent als mesos de juliol-agost de la revista SAÓ d’enguany. Pel que fa a la primera part, destaque el que segueix: L’Alcoi barroc (Josep Vicent Escartí), Vaticà II: un concili sense parangó (Josep A. Comes), La Carta Col.lectiva dels bisbes espanyols de
Ací teniu el que deia el PP fa uns mesos. Si tingueren vergonya, no eixirien de casa (sobretot, Esteban González Pons…)
La cultura que ens construeix com a persones és una de les eines necessàries per a la revolució. Segurament per això als governs mediocres i dictatorials els espanta la possibilitat d’un poble educat, culte, amb preparació, amb criteri… La cultura és l’arma més poderosa contra la intransigència, els abusos, la dictadura, la marginació.
Conten que en un país llunyà fa ja alguns anys visqué un president de govern, que com tots els presidents de govern estava molt preocupat per mantindre’s en el poder. Ell vivia molt allunyat de la realitat del seu poble. Els palaus, els despatxos, les grans mansions i una vida d’elit, li impedia