Aquesta setmana he participat en el debat titulat ‘Causes i conseqüències dels atemptats de París’ del programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Francisco del Río, professor de llengües semítiques de la UB, Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional, Pere Almeda i Xavier Torrens, professors de ciència política de la UB, i Jordi Calvo, professor de relacions internacionals de Blanquerna.

Com es tractava d’una edició especial del programa, amb més convidats i amb més temps de l’habitual, s’hi va parlar una mica de tot. A continuació en podeu veure el vídeo. Trobareu el meu particular resum del debat entre el minut 56.30 i 56.50.

(més…)

Manifestants pakistanesos cremen una bandera francesa a Quetta per protestar per les caricatures de Mahoma publicades per Charlie Hebdo, pocs dies després de l’atemptat contra la revista que va fer dotze morts.

En un quart d’hora hem explicat l’origen d’Al-Qaida i de l’Estat Islàmic, hem parlat de les diferències entre aquests dos grups, de la relació entre la guerra de l’Iraq i de Síria i de la situació actual en aquest segon país. També hem fet una predicció d’allò que creiem que passarà en els propers mesos a Síria.

Ha estat en el transcurs d’una entrevista pel magazín d’actualitat “Els nous catalans a RKB“, en el marc d’un programa especial dedicat a analitzar els atemptats del 13 i 14 de novembre a París. Podeu tornar a escoltar el programa en l’enllaç que trobareu a continuació.

(més…)

Fa uns dies vaig participar en el debat titulat ‘Què en queda de les primaveres àrabs’ del programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Lurdes Vidal, cap de l’Àrea del Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed, Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de l’UB, i Oriol Barba, politòleg i economista.

(més…)

Font imatge: Alt Comissionat pels Refugiats de l’ONU

He tornat a la ràdio per parlar dels refugiats sirians que fugen de la guerra, fer un repàs de la situació a Síria i l’Iraq i donar quatre idees sobre el paper que juguen Rússia i la premsa internacional en tot plegat. Ha estat en el transcurs d’una conversa força distesa pel magazín d’actualitat “Els nous catalans a RKB“. Podeu tornar a escoltar el programa en l’enllaç que trobareu a continuació.

(més…)

“A partir de dos quarts de deu del matí, venien els homes a comprar noies per violar-les. Vaig veure soldats de l’Estat Islàmic pegant les noies i estirant-les dels cabells. Colpejaven al cap les que s’hi resistien. Es comportaven com animals… S’enduien les noies, les violaven i les tornaven per canviar-les per noies noves. Hi havia nenes i dones d’entre 8 i 30 anys”. Això ho explica la Dilara, una noia yazidita⁽¹⁾ de l’Iraq⁽²⁾ de 20 anys que va ser segrestada l’any passat durant l’ofensiva de l’Estat Islàmic al nord del país. El seu testimoni ha aparegut en un esfereïdor informe d’Human Right Watch titulat “Iraq: Víctimes de l’Estat Islàmic descriuen violacions sistemàtiques”.

Human Right Watch ha documentat el sistema organitzat de segrestos i violacions, d’esclavatge sexual i de matrimonis forçats perpetrat per l’Estat Islàmic, a partir dels testimonis d’una desena d’activistes locals i desenes de noies i dones que n’han pogut fugir i refugiar-se al Kurdistan iraquià. Bona part de les noies que han escapat, la més jove de les quals té 12 anys, reben tractament psiquiàtric per mirar de superar el trauma provocat per les aberracions a les que han estat sotmeses.

(més…)

Aquesta setmana he participat en un debat sobre l’Estat Islàmic al programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Mònica Rius, professora d’estudis àrabs i islàmics de la UB, Rashid Ali, director del diari digital InfoTalQual.com, i Montserrat Arbós, professora de la Facultat de Comunicació de Blanquerna-URL.

Malgrat la lògica limitació de temps -no hi ha cap programa que duri les hores necessàries per explicar absolutament tot allò relacionat amb el tema- va ser prou interessant. A continuació en podeu veure el vídeo.

(més…)

La televisió nacional turca va emetre el 19 de febrer a dos quarts de nou del vespre una entrevista que m’havia fet poques hores abans a Barcelona. Hi vaig parlar de l’Estat Islàmic i del seu avenç a l’Iraq i Síria. Algunes de les qüestions que hi vaig tractar: és realment un estat?, com se’l pot combatre?, perquè hi ha tants musulmans de tot el món que s’hi senten atrets?… Les tornaré a comentar aquesta setmana en les xerrades que faré a Manresa i Barcelona. Encara sou a temps de participar-hi.

A continuació, podeu veure l’entrevista de la televisió TRT Türk i la informació de les xerrades.
(més…)

Hem començat l’any participant en el programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Hi vam parlar de l’Iraq i de l’islam, del jihadisme i de la idea d’identitat… A més de tractar temes d’actualitat social i de política internacional, Solidaris és un programa que té com a principal objectiu donar protagonisme a les veus de la pau, dels drets humans, de la memòria, del canvi social, de la indignació, del voluntariat i la cooperació…
(més…)

Regions històriques de l’Iraq.

Les darreres setmanes s’han multiplicat les notícies que ens arriben de Síria i l’Iraq. Aquest augment de sons i imatges vinguts del Pròxim Orient se suma al degoteig periòdic de notícies relacionades amb aquesta regió, que ens cau a sobre com una pluja de gotes inconnexes de fets i noms de religions, de grups armats, països i ciutats resistents. Avui mirarem de lligar-ho tot, de relacionar les causes i les conseqüències, i de resumir què passa a Síria i l’Iraq, en poques paraules i d’una forma senzilla, però alhora fidel a la realitat.

(més…)

Aquests dies que tot el focus mediàtic és a Gaza, s’està produint a l’Iraq una d’aquelles tragèdies oblidades, un d’aquells fets tràgics que és notícia quan afecta els uns, però que passa desapercebut pels mitjans quan afecta un poble que té la desgràcia de no tenir aliats poderosos. Aquests dies a la regió de Nínive, al nord de l’Iraq, l’Estat Islàmic està culminant en poques setmanes la feina iniciada per diversos imperis seculars, que mai no van poder completar el genocidi contra la població cristiana.

Diuen que, des de l’arribada de l’Estat Islàmic, tots els cristians han fugit de la ciutat de Mossul. Així doncs, no hi ha cristians en la segona ciutat de l’Iraq per primera vegada en 2.000 anys. Això també vol dir que, per primera vegada en 7.000 anys, tampoc no hi viu cap família assíria.

Els assiris, els cristians arameus, són el testimoni vivent que la història del Pròxim Orient és llarga i es remunta als inicis de la civilització humana. Sense ells, els poderosos i les potències regionals no tindran cap obstacle per a revisar la història i reescriure-la al seu gust i d’acord amb els seus interessos.

(més…)

Fa un temps vàrem conèixer el primer superheroi àrab i musulmà de dibuixos amb discapacitat, L’escorpí de plata. Avui tornem a parlar d’herois de ficció musulmans que es transformen per combatre el mal. Concretament de la Jiya, una mestra d’escola rural pakistanesa que es posa el burca quan s’enfronta als dolents per amagar la seva identitat. Per derrotar-los usa una tècnica de lluita lliure apresa del seu padrastre que inclou el llançament de llibres i llapis sobre els seus enemics.

(més…)

Imatge: Yeshiva (centre d’estudios de la Torà i del Talmud) al Iemen

Les mateixes muntanyes inaccessibles del nord del Iemen que durant segles els han donat refugi, s’han convertit en els darrers anys en el pitjor enemic d’una de les comunitats jueves més antigues del món.

(més…)

¿No us heu demanat mai com és possible que els Emirats Àrabs siguin l’únic país del Pròxim Orient que no ha estat víctima d’un atemptat terrorista?

¿Deu ser l’eficàcia policial?, ¿la manca d’una oposició organitzada?, ¿un acord secret entre el govern i Al-Qaida?

(més…)

Tot just fa un moment he confirmat que l’he encertat en l’anàlisi que publico avui al diari Ara amb motiu de la mort d’un líder d’Al-Qaida d’origen nord-americà a la Península Aràbiga. Entre d’altres coses, hi dic que gent com Anwar al-Awlaki “coneixen de primera mà els sentiments dels possibles reclutes occidentals i tenen l’habilitat de seduir-los amb el seu propi llenguatge”, alhora que fugen “de la retòrica rància dels predicadors per mirar de donar més credibilitat als seus arguments”. I aquesta tarda he comprovat com els discursos violents embolcallats en paraules mesurades i bonics dissenys gràfics ens poden arribar a fer creure, a tots plegats, que no ho són tant, de violents.

He descobert amb sorpresa que la pàgina web del diari Ara ens ofereix l’enllaç al document pdf del darrer número d’una revista concebuda, redactada, editada i distribuïda per Al-Qaida, i que dóna veu a personatges foscos que justifiquen i elogien els actes de terrorisme que tenen com a víctima la població civil occidental.

Encara no tinc clar si, per il·lustrar una informació sobre Al-Qaida, cal arribar a l’extrem de mostrar una revista d’Al-Qaida. Amb tot, crec que, en tot cas, hauríem de difondre aquestes publicacions acompanyades d’una introducció o un context que situï les fonts, les dades i els seus autors allà on els correspon.

De totes formes, i tornant a la relació entre la presència al web d’aquesta revista i l’article que publico avui, em sabria greu que ara, que els d’Al-Qaida editen revistes amb cara i ulls, des del punt de vista gràfic, i sense imatges de morts ni taüts, ens puguem arribar a pensar que som davant d’un producte apte per a tots els públics.

A continuació, transcric el text íntegre de l’article aparegut a l’Ara titulat Terroristes reclutats a Occident.
(més…)

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre el funcionament d’Al-Qaida i el futur que espera aquesta organització després de la mort del seu líder i creador, Ossama bin Laden.

A continuació, transcric el text íntegre de l’anàlisi, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.  [+]

La xarxa terrorista no ha mort amb Bin Laden

Podem tenir la sensació que Al-Qaida és una organització afeblida perquè és incapaç de reaccionar davant la mort del seu líder. Però, de fet, mai no havia estat tan forta ni havia tingut tants seguidors.

Als atemptats més recents els manca l’espectacularitat dels perpetrats anys enrere, entre el 1996 i el 2004. Però si fem la llista d’accions dels nombrosos grups que actuen sota la influència ideològica d’Al-Qaida, és prou important per adonar-nos que hem de mantenir l’alerta. D’altra banda, un dels grans triomfs d’Al-Qaida, que obviem sovint a Occident, és la creixent influència, difusió i acceptació dels postulats dels terroristes en la societat islàmica.

Abans dels atemptats de l’11-S, tots els esforços d’Ossama bin Laden estaven destinats a crear un paraigua sota el qual es poguessin trobar i col·laborar tota mena d’organitzacions islamistes. Al-Qaida va començar a ampliar el seu radi d’influència donant suport financer a altres grups petits i mirant de dividir els més grans. Aquesta feina va costar a Bin Laden molts anys i molts diners.

L’any 2001, Al-Qaida no havia crescut gaire en relació amb la inversió feta per Bin Laden i només era un dels catorze grups terroristes que operaven a l’Afganistan. Però els atemptats de Nova York van canviar la història. Aquest cop de força va aconseguir atraure els seguidors dels grups més petits, i la invasió nord-americana de l’Afganistan va acabar de fer que la resta s’aplegués al voltant d’Al-Qaida, que aleshores ja s’havia convertit en un fenomen mediàtic.

Bin Laden va completar el seu pla convencent grups terroristes de tot el món perquè li donessin suport, tot conservant l’autonomia i els seus objectius locals. A canvi, només se’ls demanava que ataquessin de tant en tant interessos estrangers. Per la seva banda, Bin Laden s’encarregava de la propaganda per donar imatge d’unitat a accions inconnexes i sobredimensionar aquests grups.

Sense direcció centralitzada
Per tant, Al-Qaida ha pogut actuar de cara a Occident com una unitat, tot i no ser una organització jeràrquica tradicional. De fet, la cúpula ideològica d’Al-Qaida ja no ordena directament les accions terroristes. Es dedica a centralitzar els missatges i tenir cura de la imatge, no pas de dirigir les accions armades, que són cosa dels comandos locals. Una de les poques llicències que es permet l’entorn més proper a Bin Laden és denegar o donar permís als grups per fer accions fora de la seva àrea geogràfica, amb l’objectiu de no provocar tensió entre organitzacions de diferents països.

Una rutina de treball
Bin Laden és mort, però ha creat una rutina de treball i una manera de fer que permetrà la supervivència d’Al-Qaida. Això, sumat a la voluntat dels grups jihadistes de ser i de semblar forts, evitarà possibles divergències a curt termini. A més, la relació entre els grups s’ha mantingut a través de responsables de segon nivell que, en molts casos, són amics entre ells. Per tant, la desaparició de Bin Laden no afectarà la xarxa de contactes i vassallatges que és Al-Qaida.

A més a més, ja fa temps que s’ha donat un relleu generacional i geogràfic a Al-Qaida, que ha desplaçat el centre de poder i decisions cap a nous líders del nord d’Àfrica, amb una creixent i significativa presència de molts joves musulmans nascuts i educats a Europa.

Autor: Jordi Llaonart

_________________________________________________

	Bin Laden és mort		Terroristes reclutats a Occident
	Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan		Transsexuals a l’Aràbia Saudita