Fa un temps vàrem conèixer el primer superheroi àrab i musulmà de dibuixos amb discapacitat, L’escorpí de plata. Avui tornem a parlar d’herois de ficció musulmans que es transformen per combatre el mal. Concretament de la Jiya, una mestra d’escola rural pakistanesa que es posa el burca quan s’enfronta als dolents per amagar la seva identitat. Per derrotar-los usa una tècnica de lluita lliure apresa del seu padrastre que inclou el llançament de llibres i llapis sobre els seus enemics.
L’acció d’aquesta sèrie de televisió de producció pakistanesa transcorre a Halwapur, un poble fictici que els autors situen a la regió muntanyosa propera a l’Afganistan. En el Pakistan real, àmplies zones d’aquest territori són sota control o pateixen la influència dels talibans. Per exemple, en aquesta regió els Estats Units van trobar Bin Laden, i també aquí un militant talibà va disparar l’octubre de 2012 al cap de Malala Yusafzai quan tornava de l’escola. Malala té només setze anys, però ja en fa tres que denuncia a internet la repressió dels talibans. Per cert, la noia es va poder recuperar de les ferides al Regne Unit i el món va conèixer i reconèixer el seu valor el 2014 amb la concessió del Premi Nobel de la Pau.
Els principals enemics de la Venjadora i dels nens als quals defensa es corresponen als personatges sinistres reals que ronden per aquells paratges. Són Vadero Pajero, un polític corrupte que porta un penjoll amb el símbol del dòlar, i Baba Banduk, un mag dolent amb la barba i la fila d’un militant islamista. Vadero Pajero va amunt i avall amb 4 x4. Crec que el personatges pren el nom del model de tot terreny de Mitsubishi que al nostre país es va comercialitzar amb el nom de Montero. També hi ha en Tinta, que porta el barret tradicional paixtu, la comunitat a la que pertanyen bona part dels talibans.
Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?
Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.
En el primer capítol, Pajero tanca l’escola del poble per quedar-se amb els diners que una organització va lliurar a l’administració per mantenir-la. Aleshores, una de les nenes fa un discurs a favor de l’educació i de la presència de les nenes a l’escola i comença l’acció. Jiya es posa el seu vestit negre, que s’assembla més a la roba dels ninges que a un burca, i s’esbatussa de valent amb els dolents fins que aconsegueix reobrir el centre.
Tràiler del primer capítol (VO urdú)
L’empenta de la protagonista i els arguments dels guionistes en defensa de l’educació i les llibertat compten amb el suport d’alguns populars cantants pakistanesos, que participen en la banda sonora amb cançons com aquesta:
Molts pakistanesos s’han emocionat amb aquesta proposta televisiva, concebuda per distreure i conscienciar els petits i grans que simpatitzen o se senten protagonistes de la lluita contra la corrupció i els talibans perquè l’han hagut de patir en la pròpia pell. Per això, és probable que es parli molt de la sèrie a les grans ciutats del Pakistan. El problema és que també pot passar que el ressò de la venjadora del burca arribi tan feble a les regions muntanyoses del nord, que no tingui prou força per a generar-hi cap mena de debat ni polèmica.
Ja veurem. Avui, al Pakistan només estan escolaritzades el 25 per cent de les nenes, però l’emissió a la televisió Geo del primer dels tretze capítols de la sèrie ja ha deixat un altre gra de sorra en favor de la lluita per l’escolarització universal.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats: