El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Lluny del cru hivern. Assegut en una de les butaques del pis on vaig fer els segons passos, miro la fotografia que omple la paret del menjador. Les vaques són totes dins la bassa, morro baix. Tenen set. Darrera seu, enmig de la fotografia, una dona sosté el bastó que ha tustat i tornarà a tustar el bestiar. Mira a la càmara, amb un posat seriós que se?m fa desconegut. No era pas seca, l?àvia. Més aviat era dolça i afable malgrat una vida ruda, dura, treballadora des de menuda. A l?altra banda del camí terrós i pujat damunt d?un marge, l?home de gorra, camisa blanca i faixa negra mira les vaques amb un somriure planer als llavis. A la mà esquerra també hi porta el bastó per menar les vaques a lloc. Somriu. El recordo somrient a l?avi? Més aviat el veig assegut en un racó de casa un dels seus fills, allà al poble, prop del mas que van portar tota la seva vida. Un mas que mostra el teulat darrera d?un terrer menut. Darrera l?àvia hi ha un camp i arbres, arbres que semblen posats com si la mà divina els hagués deixat com qui deixa la sal en una amanida. Al fons si. Allà si que hi ha un bosc, un bosc que potser ara ja no hi és. Tampoc fa tant d?aquella foto. Quaranta anys potser?

Assegut a la butaca escolto el Gaberako aterbea.
Tanco els ulls i volo.
Pirineus.
L’Atlàntic.
Nova York.

La màgia de la guitarra, del piano, del saxo, de la veu ? Les vaques.
Les escasses set vaques manades pels masovers de Malla, baixen mansoies pels carrers d?un Manhattan immens. Els descomunals edificis les fan tant i tant remenudes! L’avi al davant i l’àvia al darrera. Una filera de vaques circula per Park Avenue. A l’alçada de Central Station canvien de direcció i prenen el carrer 44 cap a l’oest. En arribar al Hudson, les vaques s’ajoquen a veure i els avis se les miren cofois.

Reprenen el camí dels estables, del jaç del bestiar, allà baix, al barri financer. Els costa apartar-les del brau de ferro que obra les portes d’aquesta barriada, però a dolces bastonades aconsegueixen menar-les avall encara…Tan sols un home, de barba bruta i espellifada i abric menjat per un ús excessiu, se’ls mira i els saluda. La resta, res. Potser no els veuen?

L’edifici de la borsa és l’establia de les vaques i dels bous i de? No se?m fa estrany veure?ls tancar les vaques darrera les columnes de la New York Stock Exchange.

L’avi surt. Però no h fa sol. Una colla d’homes cepats, volant i esclopet en mà i la faixa ben lligada, l’acompanyen. Prenent cadascun el seu carrer, el seu rengle, seguen el blat que cobreix els carrers del Downtown fins més enllà de la Washington Square. Suor i riallades i competicions per veure qui acaba abans el seu rengle. Sim, sim, sam. Sim, sim, sam. Clac. El cop del volant a l’esclopet marca el perill de l’activitat pagesa d’abans, però també la força del braç que mana l’immens volant que pren moltes espigues a l’hora.

El sol apreta com mai i la colla, que ja voreka Garment i el Murray Hill, atura l’activitat i cerca l’ombra dels gratacels i l’escalfor de la companyia pagesa. Estintolats en les parets de la cantonada del 26 amb Broadway, fan la beguda. Fan la beguda i riuen. Riuen i garlen. Garlen i alcen el porró. L’alcen amb força i vitalitat, aliens al fals entorn que els envolta. La ciutat és plena, com sempre, i la gent circula sense ni tant sols mirar aquella colla d’homenots de camisa espitregada i faixa negra. Allà, tot s?hi val. Tot hi cap. Perquè s?haurien de fixar en els segadors de la borsa?

Pastors i ramats. Vaques i ovelles. Bestiar i diners. Roures i actrius. Masos i teatres. Camps de blat i prats de persones. Obro els ulls i…

Quaranta anys potser? Tampoc fa tant d?aquella foto. Al fons si. Allà si que hi ha un bosc, un bosc que potser ara ja no hi és. Hi ha un camp i arbres, arbres que semblen posats com si la mà divina els hagués deixat com qui deixa la sal en una amanida. Un mas que mostra el teulat darrera d?un terrer menut. El recordo somrient a l?avi? Més aviat el veig assegut en un racó de casa, allà al poble, prop del mas que va portar tota la seva vida. I és que l?avi somriu, hi ho fa amb un somriure planer. A la mà esquerra hi porta el bastó per menar les vaques a lloc. Faixa negre, camisa blanca i gorra, l?home és damunt d?un marge. A l?altra banda del camí terrós, la dona. Treballadora de menuda, filla d?una vida ruda, dura que no va treure-li, però, l?afabilitat i la dolçor. L?Àvia no era pas seca. Se?m fa desconegut el posat seriós que vesteix en mirar la càmara. Porta el bastó a la mà, el bastó de tustar vaques. Unes vaques que, assedegades, tenen el morro baix. Són dins la bassa que domina la fotografia. La fotografia que omple la paret del menjador de casa, de la casa on vaig fer els segons passos. Allà on avui sóc assegut en una de les butaques, lluny del cru hivern.

Aquest vespre he tingut la sort de parlar amb un patge reial, un patge amb ofici. Un patge dels que encapçalen comitiva. Un patge dels que porten pendó. Justament el que porta el pendó de la mitja lluna, un dels tres banderers de la il·lusió que entren als pobles per reverenciar els bons infants de qualsevol edat.

Ha estat a Taradell i les seves respostes m’han semblat tant interessants que us en faig un resum tot seguit.

M?ha dit que són molts els que trafiquen amb regals la nit de Reis. M?ha dit que no tots són d?Orient. De fet, quan un infant, ajudant-me en l?entrevista, li ha preguntat de quin país eren, el patge no s?ha estat de contestar-li que ells venen del país que hi ha a l?orient de cada país del món.

També m?ha dit que sempre són els mateixos els que van a cada casa. Així poden tenir més control de la quitxalla i els veuen créixer, una cosa que, segons el meu interlocutor, els fa molta il·lusió. Tanta com la que la menudalla mostra davant la nit de reis.

M?ha dit, però – i amb cara seriosa- que hi ha llocs, allà on les famílies tenen menys recursos, on no sempre hi van els mateixos. Perquè aquesta és una feina diferent i miren que sempre hi vagin els de cor més gros i tarannà més generós. Es veu que aquests serveis són un premi especial als millors d’entre els patges i reis de l’orient, perquè la il·lusió sol ser més gran que en d?altres situacions.

Em va dir que el millor de la nit són les rebudes als pobles i que a ell li ha agradat força la seva primera experiència taradallenca. Sobre tot aquesta idea de marcar el camí de la caravana amb atxes de berbelló. M?ha dit que, d?aquesta manera, la feina els és més fàcil tot i que el penó de la mitja lluna sigui força pessat. És tant pessat, m’ha dit, que per portar-lo escullen macips de ribera, bastaixos d?esquena ampla com ell, traginaires sense carro capaços de carregar a les espatlles l?ensenya de les il·lusions i la màgia col·lectiva de tothom. I de fer-ho per les terres que trepitjen els monarques d?una llarga i agradosa nit.

De la nit, justament, el meu interlocutor, m?ha dit que li agrada el moment en que els nens fan aquells ulls tant i tant brillants. Ell creu que la il·lusió no és tant pel present com pel fet de rebre un regal d?amor. Però això, m?ha dit, m?ho guardo dins del cor, per si no fos més que un somni personal.

M?ha dit, també, que l’altra feta que més li agrada d?aquesta festa és el gran secret: Aquell secret amagat que fa dels reis d?orient, la monarquia més republicana que mai hagi estat capaç de governar el món. Malauradament per una sola nit…

El meu patge, però, creu fermament que algun dia passarà com en aquesta única nit i que la il·lusió compartida de xics i grans farà del govern de tothom una fita assolida i lluminosa i de la llibertat de pensament i imaginació una muntanya pujada per tothom. Aquesta és la real màgia d’festa d?aital bellesa i germanor.

Per un irreductible Ursus Spelaeus

Benvolgut taradellenc,

Es dur que se?t mori el pare, però quan, en tant sols cinc anys, els perds tots dos, se?t fa un nus a l’estòmac que és dificil de treure. Perquè els creadors són mortals i nosaltres, les seves creacions, sóm immortals?

És injust això. Ja ho sé que és llei natural que primer es morin els
pares que els fills, però és que nosaltres, com ja t?he dit i tu ja
saps, som immortals. I, clar!, creiem con Joe i en Will també ho eren…

Es veu que no, que ens quedem nosaltres sols. Legítims hereus d?unes
ments fecundes i creatives com poques, creatives i crítiques. Com ha de
ser!

Bé, m?agradaria extendre?m més, però només em resten les llàgrimes els
ulls i, ni tant sols, anar a furtar cistells de turistes despistats
m?anima. I això que l?Smith fa la vista grossa. Crec que també està
trist i força perdut. No sé, noi. Potser aprofitem l?ocasió per marxar
de Jellystone. No tindries pas un racó al Cau per encabir un parell de
compares orfes?

Gràcies per deixar-nos petjar el teu Cau,

Yogi i Bubú

P.D.: Des que vas fugir de Jellystone que et trobem a faltar.
P.D.2: Amb llàgrimes als ulls t’enviem un dels capitols que s’han quedat orfes de pare i mare …
 

Remembering William & Joseph. Thanks for all those good times past!

Ereu molts els que vau ocupar l’antic parquet de la Llotja de Mar.
Estaveu asseguts i voltats del glamour d’un aniversari empresarial i cosmopolita.
Els llums de globus moderns, la mitja penombra del luxe postmodern, l’escenari multimedia, pantalles de projecció que ja no em són desconegudes…

El rellotge, aquell estri tant nostre que ens marcava el temps de les negociacions a la borsa vella, resta diluit en una escenografia tant minimalista com grandiloqüent. Cares alegres, alguna mirada de complicitat, vestits addients per una ocasió irrepetible, ?

La Llotja ja no és tant freda com abans. Els aparells de calefacció soterrats en les runes d’una ciutat més antiga encara, escalfen les majestuoses alçades de les sales del Palau dels Diners. Ai! Els diners! Sinó hagués seguit negociant partides d’oli amb aquell remalait senyor, potser faria temps que hauria abandonat la Llotja, però m’agradaven massa els diners. En volia més, volia una vida regalada, volia? i aquí sóc, lligat per sempre a les parets i raconades on gaudia d?una vida regalada i senyorívola.

Recordo com, cap allà la dècada dels 50 del noucents, venia a visitar-me força gent. Bé. No venien per mi, no. Venien a fer negocis, a tancar tractes, a estipular, a…, però m’agradava veure tota aquella llopada d’afamats comerciants d?ulleres encadenades i rellotge a la butxaca. M?agradava veure?ls movent-se fluidament, cridant, donant-se les mans, rien histèricament o tant sols per compliment…

Recordo que, en aquells anys, la Llotja, la borsa, era tancada a les noies. Bé, a les noies, a les nenes i a les dones, també! En recordo una! De 15 anys, poc més, poc menys. La recordo botant i jugant amb la rialla als llavis al costat d?aquell tractant d’olis. Crec que baixaven de Lledarat, però no n?estic gens segur. A les portes, va haver de quedar-se al llindar i, des d?allà, esperar la sortida del comerciant. Eren uns altres temps i la "borsa de l’oli" era els dimarts.

Ara tot és diferent: Aquesta nit, hi ha homes, hi ha dones, hi ha alguna salvatgina infantívola i nerviosa que juga amb els cordills de lligar els tovallons. Com tota la quitxalla no pot estar quiet i remou el cul a la cadira.

Damunt l’escenari, hom parla de la socialització de la riquesa, de la socialització de la riquesa a través de l’emprenedoria i l’esforç compartidament individual o individualment compartit. Xifres, imatges, algun curtmetratge publicitari, … No està malament la presentació: N?hi ha de mancats d?oratòria i d?altres que la tenen sobrera. Això ja passava en els meus temps de marxant, però.

Les primeres taules són, com sempre, pels prohoms de la ciutat. Les darreres, per treballadors i convidats. Jo, des de l’alçada del passadís superior, me’ls miro amb suficiència, amb la suficiència d?un anfitrió conscient que no el poden veure. És bonica la visió de l’espectacle mediàtic des d’aquesta alçada.

***

Neguitós i un xic avorrit, aixeco el cap per mirar el sostre de fusta que s’alça divuit metres damunt meu, segueixo les columnes de la sala, la decoració postmoderna amb que l’han farcida i segueixo el passadís que, a mode de balconet, circunda l’antic parquet de la Llotja de Mar. De cop, pren nitidesa la difuminada figura d’un senyor, barret a la closca, bigoti victorià, americana i rellotge a la butxaca amb cadenat d’or. El miro. Em mira. Em saluda aixecant el barret. El saludo amb un cop sec de cap i desapareix.

***

No pot ser! No m?ho puc creure! No em pot haver vist aquell galifardeu de camisa taronja! Mai, en els temps que porto rondant per aquest espai, mai m’ha vist ningú. Com ha molt s’han estranyat de la desaparició d’un martell, d’un cortinatge obert, d?una jaqueta transmutada de cadira, d?una bossa amagada sota una cadira aliena, d’un fòtil canviat de lloc, d?alguna innocent bretolada. Però veure’m, el que se’n diu veure’m, no m’ha vist mai ningú. Bé, no m?ha vist mai ningú fins ara. Ai! Carai! Estarà canviant la gent, si ja comencen a llucar-me?

"Un cop més confronta la raó amb l’escàpola coherència dels fets"
Daniel Palomeras (1990) L’automòbil negre

Benvolguts visitants del Cau,

Feu silenci. L?ós és en hivernació i m?ha demanat que, com a Doctora saberuda i llargaruda que sóc, faci inventari de les petjades deixades per aquesta bestiota de les boscuries en aquest tros de món virtualitzat.

I és que, des d?aquell 4 de juliol del 2004, l?ós ha fet 305 petjades al Cau de l?Ós Bru. Entre aquella data i el cap d?any del 2005 en va deixar 39; l?any 2005 van ser-ne 120; i fins al solstici d?hivern d?enguany han estat 148 les petjades plantades en la neu que cobreix aquest espai virtualment realitzat.

Si fa un parell d?anys, la majoria de petjades tractaven de caminades i visites; l?any 2005, el Cau es farcia de petjades sobre Taradell, sobre personatges i sentiments i sobre política (opinions, anàlisis i comentaris diversos sobre un doctorat en moviment). Es mantenia, però, el fil dels camins i senders per la natura, veritable naturalesa del bestiar salvatge. I, l?any 2006, els personatges han començat a ocupar el Cau, Taradell es referma en companyia dels imperdibles camins i d?un seguit d?escrits dificils de catalogar i que conformen el calaix de sastre de l?ós.

[QUADRE 1. Nombre de petjades al Cau per categoria i any

Pel que fa a novetats, l?any 2005 prenia cos un personatge força curiós. Un ésser mític que s?ha fet un lloc propi entre els okupes de la caverna: L?Avi Txondu. Amb la seva colla d?acauats de les Guilleries, l?Avi s?ha fet per oposició a la grossa nadalenca i ha donat a conéixer La Gandula, la bandositat de les Guilleries que propugna l?empobriment nacional vers la sobirania i construeix torres virtuals contra els ferros dels diables mariners que volen cobrir el seu espai vital.

Enguany, hi ha hagut la segona novetat del Cau: ElCauTV, la productora independent i no-comercial de l?Ós Bru. ElCauTV es presentava el passat 16 d?agost amb ?La Pipa de l?Ós?, el minifilm que recull el passeig estival pels Pirineus. Amb 7 produccions, elCauTV ha anat guanyant en qualitat i ha servit per complementar la informació sobre senders i camins, així com sobre maneres de fer de pagès dificils de trobar en l?espai dels llocs.

Durant aquests dos anys i escaix, els visitants i lectors del Cau han decidit interactuar amb la salvatgina del Montseny: 12 comentaris a les 39 petjades del 2004; 88 a les 120 petjades del 2005; i 114 a les 148 del 2006 són les anelles del diàleg d?aquesta eina de comunicació personal i social.

Finalment, toca donar un cop d?ull als comptadors de visites del Cau, una eina implementada aquest any 2006 pel proveïdor dels serveis on s?inclou aquest blog. Des d?aquell moment, hi ha hagut poc més de 13.000 visites al llistat principal del Cau, amb una mitjana d?una setantena de visites diàries i de prop de 2.000 visites mensuals.

Els 10 més visitats del Cau són:

1.- Per Sant Jaume, Festa Major a Sant Miquel (459 visites), una petjada que algun visitant anònim havia aprofitat per penjar-hi comentaris amb enllaços a webs de contingut ilicit que van ser esborrats tan bon punt en vaig tenir coneixement.

2.- Déu vos guard (372 visites): La primera petjada realitzada.

3.- La clau de la calaixera (353 visites), on s?expliquen els continguts de la ?calaixera d?enllaços? del Cau.

4.- L’Avi Txondu, cap de colla (285 visites), la primera entrada del Blog dels Menestrals de les Guilleries, la colla castellera liderada per l?Avi Txondu des dels boscos d?aquesta contrada mítica i llegendària, però amenaçada per la il·luminació del progrés aliè i llunyà.

5.- El canó de Palamós (219 visites), una petjada de contingut històrico-cultural-ideològic fonamentat en la guerra de Cuba i l?himne composat per un vell mariner basco-català.

6.- La meva carta oberta als Reis Mags (215 visites), la primera edició digital de les cartes que ja fa anys escriu l?ós als únics monarques que poden il·lusionar algú.

7.- Anàlisi de resultats a Catalunya (215 visites), una de les quatre petjades encadenades sorgides de les darreres eleccions al Parlament de
Catalunya, les de Tots Sants del 2006.

8.- Catalunya a la manera de Rússia (212 visites), un viatge en 4×4 pel
Pirineu més proper a la Mediterrània i les terres que l?envolten.

9.- Amb el Vallespir a la dreta (204 visites), el relat d?una de les set jornades que em van permetre unir les platges de Portbou amb les valls de Núria.

10.- De castanyes i carbasses (200 visites), un viatge al món màgic de les tradicions i a les terres ferèstegues de la mort per desllorigar les diferències entre les nostres tadicions i les que ens venen d?altres llocs.

I pel que fa a la temporalitat en les passes de l?ós, cal dir que es tracta de bestiar de postes de sol: La meitat de les seves petjades són fetes entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre. Tampoc deixa estar la lluna i un terç de les mateixes, resten impresses entre les vuit de vespre i les dotze de la nit.

La mitjana d?entrades s?apropa a les tres per setmana. Essent de poc més d?una petjada per setmana l?any 2004, de poc més de dues l?any 2005 i de més de tres per setmana en l?any que és a punt d?acabar. Sembla que la maquinaria del Cau ha anat prenent veolcitat de creuer, oi?

D?indicadors n?hi ha un munt més, però, ara com ara, n?hi ha prou amb un esbós general del que ha estat la vida d?aquest passatemps animal. Un esbós que l?ós m?ha dit que vol que serveixi d?homenatge a les persones que decideixen esmerzar bocins de la seva vida llegint el que escriu.

Una cordial salutació,

Doctora Mostela

Rabindranat Tugores, en Rabi, pren un glop d?aire de carrer i mira l?edifici amb primari. Preparat per entrar-hi, fa una passa ferma i decidida vers la seva infantesa.
Les rialles de les nenes pujant i baixant per la bola i ell i la resta
de marrecs perseguint-les per estirar-los-hi les trenes són les
primeres imatges que genera el seu cervell. El fum del cigar del
conserge se li emporta el nas, primer, i la resta del rostre després,
vers la pista d?hoquei patins. La joia de l?escola on va passar moltes
i més hores dels anys joves de la seva vida.

S?apropa a les escales i, des de la distància, mira el pati de baix.
Una bona queixalada arquitectònica s?ha emportat una de les pistes de
basquet del seu món. Aquell bocí de món on saltaven al plington,
pujaven la corda, els gangilassos rosegaven els menuts, el professor de
gimnàs s?enreia de nenes i panxuts i en Ravi rebia la primera
plantofada d?un mestre ignocent.

En Rabi alça els ulls i recupera l?estrambòtica visió d?en Juanca
penjat d?una de les finestres de l?aula de preteconologia tot cridant
aquell lamentable: ?Que me tiro! Que me tiro! Me cago en tos vosotros!?
i tot perquè un professor li havia près una foto d?Aldolf Hitler i
l?esvàstica hitleriana.

En Rabi recorda en Juanca, l?orfe de pare amb mare a l?atur. Tota una
peça! Com recorda en Laureano Rey, el gran driblador, el futbol total
fet nano, l?home capaç d?aturar una pilota en portaria pròpia i de
regatejar i regatejar a tohom i fins a la seva ombra. Tenia futur el
noi! Però els intents de l?entrenador per aillar-lo del suburbi foren
debades i en Rabi el recorda esparracat i brut i amb la navalla a la
mà. Pena i ràbia al cor d?en Rabi, quan li dona cromos, setmanada i
rellotge. Malaguanyat futbolista de barri humil i familia
desestructurada. Què pot fer un sagal, davant d?un pare aturat i
borratxo que l?obliga a portar-li diners dia si i dia també?

En Rabi entra a l?edifici principal de l?escola, que s?ompla de canalla
sorollosa i cridanera, i de mestres estirats i distants que, de tant en
tant, n?enxampen un per les solapes i se l?emporten al despatx del
director. Segueix pel passadís i arriba al vell teatre. El teatre és
ple de gom a gom i ell tant sols és capaç de veure?s de menut fent de
senador romà en un racó de l?escenari. Les galtes se li tornen a
envermellir com aleshores i gira al cap vers el patí de butaques. Un
patí de butaques pràcticament buit. Tant sols deu o dotze alumnes
amants de la farandula i a punt de començar els assajos d?una
jovenívola obra de teatre. Allà, enmig dels estudiants, en Joan i la
Mercè, xerren innocentment moguts per sentiments que tot just despunten
al seu cor. Un mestre iracund se?ls acosta i els fa aixecar. S?acaben
els assajos. No hi haurà obra. En Joan i la Mercè reben un sermó farcit
de metàfores que no saben entendre. El mestre no pot parlar de
sentiments i sexualitat, li és vedat per un Everest de perjudicis
insans.

Sortint del teatre, xoca amb un fantasma més. És el vell director, ple
de manies i tics, que li somriu histèricament. Més enllà, el mestre de
religió i anglès camina amb pas ferm vers ell tot demanant-li que
reciti els verbs irregulars. Darrera seu, l?empaita el mestre borratxo
esclamant-se per una icona d?un revolucionari americà. Més enllà, la
mestra que amaga la seva soledat sota capes de maquillatge intenta un
apropament al mestre periquito que intercanvia cromos en hores de
classe, mentre llença guixos al cap dels alumnes rebels.

En Rabi fuig al pati. Allaugerit veur com juguen a basquet dos equips
d?adults. Concentrat en el partit des d?una prudent distància, en Rabi
deixa un fardell gros i pesat. El fardell d?un passat on el volien
messell…

?- Ara mateix no et podria pas dir la moral d?això, però d?aquí a una mica me?n recordaré.
– Potser no n?hi ha ? es va aventurar a dir l?Alicia.
– Fuig, fuig, criatura ? va dir la Duquessa. ? Totes les coses tenen una moral, si la hi saps trobar.?
Lewis Carroll (1865) Alicia al País de les Maravelles

Ahir vaig anar al Club de Lectura de Taradell per passar l’estona fent el
cafè i enraonant (=enfilant raons que deia Francesc Pujols) sobre el Salvatge dels Pirineus d’en Pep Coll.

Puntuació i rellevància de nou! La imaginativa arquitectura pausada i
constant de l’escriptor socialment solitari que es rodeja de lectors per escatir-ne les lectures de móns plurals i complexes, treballats a sucs de neurona, a cops de ploma?

Quina agradable sorpresa saber-se llegit per un autor dels de debò! I és que, enxarxant la xarxa, l’autor esdevé lector i el lector esdevé autor. I és que, si més no una vegada, Pep Coll va entrar al Cau per les portes obertes dels cercadors i va rebre l’impacte
d’una vitalista petjada d’un ésser vagarívol i vulgar enrampat de les seves manies. Un impacte llunyà, que retorna de viva veu en un dinàmic club de lectura a la Biblioteca de Taradell.

Agraït d’esdevenir lector/autor per un autor/lector, com ho vaig estar també quan Celdoni Fonoll va completar uns versos a llaor del reig bord, no tinc per més que enxarxar més la xarxa amb una nova coincidència, fruit de la microliteratura
continguda en els horòscops dels diàries – una afició del tot recomanable, si teniu a bé no creure-hi gaire, és clar – on llegia que "les idees que has defensat poden haver format pautes de conducta en els altres que et donaran idea de la influència que exerceixes."

Eps! No em prengueu per carallot, eh! Però és ben curiós que el meu activisme internàutic i la defensa del mitjà global com a eina d’expressió quotidiana em permeti arribar d’alguna manera a persones tant admirades per la seva feina com són en Pep i en Celdoni (si em permeteu anomenar-vos pel nom, és clar!).

¿Seran els éssers fantàstics i llegendaris de les tradicions més nostrades els que, amagats dins la xarxa de xarxes, juguen a relacionar autors que esdevenen lectors i lectors que esdevenen autors?

Qui sap? Jo tant sols sento la cristal·lina riallada de les conspiradores d’abans i de l’engorronida presència dels savis pallaresos d’abans.

Per sí de cas, i ja que parlem de màgia humanitzada, et proposo una endevinalla: Obrint les portes del "Vull llegir la resta de l’article", trobaràs un muntatge amb les imatges captades per l’inestimable ull digitalitzat d’un cepat homenet de vuit anys. Ets capaç de reconèixer l’espai on es van capturar les imatges?

Si ho saps, no et tallis, deixa’m un comentari, home! Que no costa gaire!

El jove amb esportives grans es mira la corba del seu pit jove i ferm. Entre els seients del tren, fixa l?atenció a la sensual forma de la seva poderosa cuixa d?estudiant universitària. Ella és jove i està avorrida. Amb el cabell recollit,
tamborineja la seva cama amb els dits. Mira els paisatges de la seva plana, d?aquesta olla que cuina les millors mosses del món. Braç prim i nu. Pulsió animal per un cos jove i inexpert. Bogeria primitiva pel cos d?una veïna de trajecte. Som a Centelles. Sortim de la Plana. Sortim de la pau en perill d?extinció. Terror i lluita renovellada dels ausetans per un món que els fuig de les mans com la sorra que es vol servar a puny clos.

Més enllà, un noi escriu en un paperot revellit. Fa cara de babau. Es creu enamorat de la seva veïna de trajecte, però no li vol dir i escriu amb mà inexperta i tremolosa:

Si tu volguessis
bella aimia
jo et serviria l’esmorzar
de bon matí

et desvetllaria i jo,
company d’amor,
t’aixecaria per damunt
de vida i mort.

Amors retrobats
ànimes bessones
esmorzars al llit.

Tot debades,
estic perdut.

Galta vermell de vergonya, borra el poema. A prendre vent!, però s’embadoca i es perd dins la mirada de la dolça companya.

Ella bada i pensa en la jornada d’avui: Precarietat laboral. Quan arribarà a tenir un mínim de seguretat? Quan tindrà un sou digne per viure com la resta de gent? S’empipa amb tot. N’està fastiguejada. Així no es pot viure! Però no es mou…

A l’altra punta del vagó, una mare de pits generosos fa ganxet. El seu menut gargoteja quatre mots en un bloc de notes. És tot un nervi i el seu cosset es belluga. Ara dalt la cadira, ara abaix, ara de genolls, ara de peu. Es repenja a sa mare que, feliç, l’acarona.

Davant seu, un sagal llegeix poesia. Debades, uns mots li creuen la ment:

Dorms i jo somio
Invisible, en la distància
m’amaro del teu record ‘ahir.

Dorms i jo somio
en una tarda d’estiu
vora el teu cos altiu i distant

Dorms i jo somio
en sadollar-te d’absoluta
felicitat

Somies i jo dormo
amb dolçor de difunta
remembrança

Però els oblida ràpid i segueix llegint aquells que saben escriure de debò.

El tren és una partitura de colors, un mar de gents, un cafarnaüm de pensaments i somnis creuats. Si els somnis sorgissin en alta veu, ningú no s’entendria. Hi ha tants i tants pensaments gronxats per les vies d’un tren de rodalies!

El silenci és ple de patiments, com al d’aquell immadur d’allà que sospira per una jove liberal que en prefereix a molts d’altres i no es fixa en ell:

Vaig errar
Ho sé

Vaig
córrer
Impetuós

Vols conversa?
Paraules!

preludi del rebuig
Campió de la velocitat

De nou, invisible
m’agenollo en el fang

i demanes per què?

La gent pensa amb falsa rima? Són cançons? Són improvisacions de ments de tren?

Puja en Ventura al meu vagó i li demano consell per una fiblada que a mi també m’afecta. La seva resposta és senzilla:

Com un gos et seguiria
independent i impetuós
no gens menys et cercaria,
i demanaria el teu
amor i comprensió

Tant críptica com sempre! Maleit Ventura!

Salta del tren:

– És que no he pagat bitllet ? i fuig en la penombra de les
amples vies de la bifurcació.

A casa, havent sopat, és hora de seure i esperar la son. Molta gent l’espera al sofà, tot mirant la televisió. A mi, de tant en tant, m’agrada esperar-la a la galeria estant, assegut en una gandula d’aquestes d’anar a la platja. M’agrada asseure-m’hi després d’haver farcit de virginia la meva vella pipa de fusta. M’agrada arrepapar-m’hi amb l’ordinador encès i la caixa de pandora oberta. Una caixa farcida del millor jazz, del blues més estratosfèric i dels sons jamaicans dels seixanta que van omplir una part força llarga de la meva primera joventut.

Allà, deixo que la metzina del dia a dia és destil·li i es confongui amb el fum del virginia cremat, mentre l’ànima s’omple de bons glops de màgica música que em porta la dolçor dels records, dels camins i de la son.

Keep that blues! Bona nit a tothom!

Sobretot als vells pirates d’arreu que van decidir anar a cercar les sirenes al fons de la seva estimada mar.

Rememorant un desengany sota els efectes del Muster of Puppets de Metallica

El Pirata Invisible havia rebut l’atac de la temible Esbaldregacors i en patia les conseqüències. Terrible destí el d’aquell que rep fiblades d’amor punyents d’un encontre innocent i pateix la distància del subjecte d’adoració

sense
entendre que
en els teus ulls rau

el refugi
del meu cor
desvariat

en
la distància
somio com

em
somies al llit
distant

oh! déu!
quina dolça
metzina
amargant

L’Esbaldregacors és experta en seduir i no ho sap. Sedueix i rebutja per, cohibida i poruga en sa altivesa, tornar al fons del seu amagatall. Incapaç de reconèixer la felicitat quan s’acosta a la porta del seu cau, fuig davant el primer embat d’un sentiment d’amor

diuen que a la mar
hi ha taurons,
taurons i sirenes.

diuen que la mar
és perill,
perill i calma.

diuen que les ones
són atractives,
atractives i màgiques.

de l’espadat estant,
al vostre menyspreu,
jo em llanço!

El Pirata Invisible esdevé corretavernes per una nit. En la fosca soledat d’un catau infecte poblat de bestioles nocturnals, hom recull els bocins de la seva vitalitat, rememora bells encontres amb dolces damisel·les d’ulls brillants, sotjant en les raons d’altres fracassos, d’altres somnis no tastats. Delectant-se en els seus sentiments, es fixa la determinació de retrobar nous bells rostres d’amor oblidats. Ara ja ho sap, el cor rebentat li ha mostrat una perla daurada, la que verament vol. Serà pacient. Serà constant. Serà indolent, si cal. Sap que té una nova il·lusió per prendre de nou el timó! Ho sap i somriu a la resta de tertulians. Amb el rumb fixat en llur fonda bitàcola, surt de l’amagatall, de la taverna, del cau. Dirigint-se a cercar la nau! No en té cap dubte: Cal tornar a topar!

com Edgar,
com Charles

en vers remullo
la meva amor

i brindo per qui
de lluny

m’ha’mpresonat
el cor

L’Esbaldregacors, com un trafegut minairó, s’escuda en les seves feines, en altres llocs i segueix el seu camí ple d’obligacions postisses vers un èxit fals i superflu. Pobre Esbaldregacors! D’un desengany passat en va aprendre a rebutjar els èxits del cor, a rebutjar l’amor.

Com Onofre,
senyor de Dip,
vagarejo no-mort
i fendit
des que’l cor
m’has marcit
(Autor: En Ventura, com no?)

L’aimara moix passeja la seva frustració pel seu menut racó. Amb el cor tancat a pany i forrellat, l’aimara moix cerca l’inca de la clau, però sembla que no hi ha a reina a prop. L’aimara moix entristeix tot veient-se allunyat del primigeni misteri de la creació. Per què el seu cor és tancat a pany i forrellat? Què no ha après a estimar?

L’aimara moix, trist, plora sense llàgrimes. El seu cor tan sols el deixa patir i pensar en aquella inca a qui mai declararà la seva estimació. Por. Els seus ulls parlen pel seu cor el que la seva boca és incapaç de dir amb paraules.

L’aimara moix espera l’arribada dels conqueridors, de la mort de foc. Tan sols espera la fi de la soledat en mans d’aquells que han de venir. Després de la mort, l’èxit, el solitari èxit de l’aimara moix serà total.

Me lo decía mi abuelito,
me lo decía mi papá,
me lo dijeron muchas veces
y lo olvidaba muchas más.

Trabaja niño no te pienses
que sin dinero vivirás.
Junta el esfuerzo y el ahorro
ábrete paso, ya verás,
como la vida te depara
buenos momentos. Te alzarás
sobre los pobres y mezquinos
que no han sabido descollar.

Me lo decía mi papá
me lo dijeron muchas veces
y lo olvidaba muchas más.

La vida es lucha despiadada
nadie te ayuda, así, no más,
y si tú solo no adelantas,
te irán dejando, atrás, atrás.
¡Anda muchacho y dale duro!
La tierra toda, el sol y el mar,
son para aquellos que han sabido
sentarse sobre los demás.

Me lo decía mi abuelito
me lo decía mi papá
me lo dijeron muchas veces
y lo he olvidado siempre más.

JOSE AGUSTIN GOYTISOLO

reaccions

Salvador Puig i Antich

Tan sols una carta

El cos em diu que si, que sóc de nou a casa, però la ment s’entesta en resseguir valls, cims, carenes, bestiar i salvatgines. Crec que fins d’aquí uns dies no hauré paït tot aquest tros de país que he voltat aquests darrers catorze dies.

Busco paraules per expressar tot el que he viscut, però només trobo imatges: La del majestuós vol del trencalòs damunt dels nostres caps d’allà les Marrades Negres o del Port del Sotllo, els cims més alts del nostre país vistos des del Port de Rat, la mainada de 9 anys de les Escoles Esportives d’Andorra fen classe en un refugi lliure d’aquest tros de terra tant i tant nostrada. Les vaques del Puigmal i la veu potent d’un Muntanya dels Pirineus vigilant els ramats d’ovelles a la llomada de Gorrablanc.

Sóc a casa: els braços negres com el carbó i una pansa al llavi
inferior són les marques visibles de la batalla. Les invisibles són una
sensació de plenitud, de ser més gran, més experimentat, més… Massa
sensacions en poc temps, s’han de païr. Dimecres començarem a fer-ho,
ha intentar explicar què són catorze dies de volar, saltar i grimpar
pels Pirineus: De les valls de Núria -les valls de tots els fills del
Ter- als Plans de Boavi -al país dels óssos catalans- de la mà d’en
Severin i la gent de Giroguies, primer; i la Porta del Cel, després,
han estat dues experiències que combinades m’han permès gaudir de la
muntanya de la millor manera possible.

La darrera imatge: assegut
al cim del Montcalm, un ós solitari mira a llevant i veu allà, lluny,
més lluny encara, com es retalla el Canigó blavós i els cims que, un
pèl més al sud, assenyalen l’inici d’una ruta una dotzena llarga de
dies abans: les crestes que encimbellen Coma de Vaca i la Vall de Núria
semblen saludar a l’intrèpid viatger que se les mira des del primer
3.000 dels Pirineus.

Deixa’m destil·lar, amic lector, encara una
mica més les espècies d’aquests dies. Deixa’m acabar de pair, amiga
lectora, les vivències de la muntanya abans d’intentar fer cinc cèntims
d’aquest viatge que m’ha agradat batejar com la Pipa de l’Ós. Per què?
No siguis impacient, ben aviat t’en contaré les raons.