|
05a. Personatges i sentiments  No sé si és per la relectura de l'Incerta glòria d'en Joan Sales, o per la proximitat del centenari del naixement d'en Pere Calders, o per la passió desbocada que sento per la generació d'escriptors catalans que van florir abastament del maridatge del seu rerefons català amb la seva pàtria d'adopció, però el cas és que se m'ha fet evident i clar que la por a la foscor no és altre cosa que una immensa paüra a la creativitat més pura.
M'explicaré:
Pensava començar la setmana blocaire parlant del sopar de nadal amb les companyes de feina en un ben triat racó del Malecón transportat a la Barceloneta. Pensava començar la setmana blocaire parlant del sopar del col·lectiu que manté encesa una espurna de llum en la foscor d'una vila bella i tendre. Coincidències de la vida, ambdós sopars són el mateix dia! Que dur que es fa haver de triar entre dos camins paral·lels, quan la bona gent hi sovinteja! Divendres doncs, el meu cos es va quedar a Ciutat; la meva ànima, va viatjar a Taradell; mentre el meu cor es quedava, tot xicarró, cuidant d'un tendre amor que, les restes d'un naufragi, deixava al bon port de casa.
Davant per davant del Pati Llimona, un local força acollidor emet emissions pirates pel televisor. La veu de l'aparell és inexistent i el cant coral dels parroquians sura en l'ambient. Assegudes en una taula, una alemanya de pares neozelandesos, una italiana de mare alemanya, una marsellesa d'arrells occitanes, una eslovaca puntejada de txeca, una sevillana de Triana, una peruana d'idees incaiques i faccions europees, i un servidor que, Manhattan en mà, escolta i tempteja tan variada saviesa inquieta atreta per les excel·lències dels carrers estrets i vitals de la Barcelona neo-gòtica, de la renovellada ciutat comtal. - Avui fan una festa electrònica a l'Hotel Omm i un amic m'hi ha convidat. Puc portar-hi tants amics com vulgui. Podríem anar-hi, no?  En aquest grup d’Amics, potser no ens coneixem personalment, però som confraria arcana, encara que de ben jove reconeixement. Amb motiu del nostre primer aniversari, ens vam aplegar en nau antiga i guaridora, abans de cossos i ara d’esperits, amb medecines fetes de llibres, de llibres i de pedra. D’aquella pedra vella que, tot voltant gòticament, sosté un sostre de fusta senyora, de la que agrada a la bona gent.
 La nit de difunts, mal que ens pesi, no és la que precedeix a Tots Sants, sinó la que la persegueix per entrar en el dia d’avui. Avui és dia de difunts, un ajornada que, en els temps que corren, es pren pel broc gros de la por que se’ns arrapa al moll de l’ós. En temps modern, la gent se’n fot del mort i de qui el vetlla. Però ho fa, perquè li té molta por. La por a la mort és best-seller sentimental i tothom corre com empaitats vers un objectiu tant material com inútil. Però xiquets, fins a la mort, hi arribarem vius i, un cop al penya-segat totes aquestes materialitats d’ara, ens seran inútils. Arribem nus i marxem de la mateixa manera. Com diuen que diuen els nostres avantpassats més reculats: De la pols vens i en pols et convertiràs! I que bonica que és la pols, carai! 
És fosca nit encara quan surto del llit i em calço les espardenyes. És negre nit quan fem el cafè amb el pare i ens llevem les lleganyes dels ulls. Tot just despunta el dia, quan prenem el cotxe i sortim de Taradell per a perdre’ns al cor del Montseny. Un Montseny que, malgrat que el cel comença a perdre la seva fosca, s’arrapa als llençols de blanca boira que l’ajuden a mantenir una amorosa escalforeta.  “Si es un tauró el que t'ataca li veuràs totes les dents, però si en Macki vol matar-te no en veuràs ni el ganivet.” – Bertold Brecht (possiblement)
El Principal de Vilanova s’omple de gom a gom per a veure una d’aquelles obres que, malgrat els anys, no perden actualitat. De la crisi dels anys 30 a la crisi dels anys ... Bé, la d’ara. La que ens té a tots lligats. Però, una crisi és sempre una oportunitat. I, en aquest cas, el grupillo d’actors de Tracart, van aprofitar-la per fer seva “L’òpera dels tres rals” i vestir-la d’actualitat. Qui és cada personatge? Tots i ningú. En una societat on la massa domina la persona, tots acaben fent part dels papers d’aquesta obra. I aquí hi ha el primer encert de la representació dels vilanovins: l’experimentació total que, alhora, actua d’amagada crítica social. Sí, sí, aquest apunt va de sexe. Ho has llegit bé. Sí. Ja sé que, en els set anys de vida d’aquest bloc, aquest ha estat un tema que més aviat ha anat escàs. Però no et preocupis que parlarem de sexe ben amorrats a un dels grans autors de la literatura catalana. Un d’aquells que, si hagués escrit en estranger, seria a totes les llistes de grans escriptors de tots els temps. Però...
Saps de qui et parlo?  El 22 de maig va ser el meu aniversari. I, ahir, a més a més de ser el dia més llarg de l’any, d’arribar l’estiu, i de ser el Dia Internacional de la Música, també va ser el dia del meu sant. A mi, suposo que són restes d’una tradició que perdura, m’agrada el meu nom i m’agraden les celebracions. Per què no, doncs, celebrar al patró de la joventut cristiana, dels estudiants i dels malalts de SIDA? Però bé, res d’això, ve a tomb amb la vivència d’ahir... No sap ben bé com ha passat, però Heinrich Von a Mussa, cap de llancers i conseller particular de l’arquebisbe de Colònia, sent un fort dolor al cap i no acaba d’acostumar-se al soroll i la duresa d’aquest indret on s’ha vist transportat de manera incomprensible fins i tot per nosaltres, els post-moderns. Avui és 28 de maig de 2011 i, en Heinrich, es troba rodejat pels nombrosos aficionats que no han pogut anar a l’estadi de Wembley per veure la pacífica confrontació entre els armats de blau-grana i els que ho fan de vermell llampant. Van en armadura massa fina i, en nombre d’11 per banda -i un capità que s’ho mira tot des de les vores del camp de batalla – persegueixen una mena de pedra rodona que colpegen amb el peu per fer-la córrer per damunt d’una gespa extremadament bonica i treballada.
|
Categories
Els meus enllaços.
..
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D''UN VAIXELL PIRATA
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE
politics&filmsÚltims 40 canvis
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
