El Cau de l'Ós Bru de Taradell

A casa, havent sopat, és hora de seure i esperar la son. Molta gent l’espera al sofà, tot mirant la televisió. A mi, de tant en tant, m’agrada esperar-la a la galeria estant, assegut en una gandula d’aquestes d’anar a la platja. M’agrada asseure-m’hi després d’haver farcit de virginia la meva vella pipa de fusta. M’agrada arrepapar-m’hi amb l’ordinador encès i la caixa de pandora oberta. Una caixa farcida del millor jazz, del blues més estratosfèric i dels sons jamaicans dels seixanta que van omplir una part força llarga de la meva primera joventut.

Allà, deixo que la metzina del dia a dia és destil·li i es confongui amb el fum del virginia cremat, mentre l’ànima s’omple de bons glops de màgica música que em porta la dolçor dels records, dels camins i de la son.

Keep that blues! Bona nit a tothom!

Sobretot als vells pirates d’arreu que van decidir anar a cercar les sirenes al fons de la seva estimada mar.