El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Com Onofre,
senyor de Dip,
vagarejo no-mort
i fendit
des que’l cor
m’has marcit
(Autor: En Ventura, com no?)

L’aimara moix passeja la seva frustració pel seu menut racó. Amb el cor tancat a pany i forrellat, l’aimara moix cerca l’inca de la clau, però sembla que no hi ha a reina a prop. L’aimara moix entristeix tot veient-se allunyat del primigeni misteri de la creació. Per què el seu cor és tancat a pany i forrellat? Què no ha après a estimar?

L’aimara moix, trist, plora sense llàgrimes. El seu cor tan sols el deixa patir i pensar en aquella inca a qui mai declararà la seva estimació. Por. Els seus ulls parlen pel seu cor el que la seva boca és incapaç de dir amb paraules.

L’aimara moix espera l’arribada dels conqueridors, de la mort de foc. Tan sols espera la fi de la soledat en mans d’aquells que han de venir. Després de la mort, l’èxit, el solitari èxit de l’aimara moix serà total.