El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El cos em diu que si, que sóc de nou a casa, però la ment s’entesta en resseguir valls, cims, carenes, bestiar i salvatgines. Crec que fins d’aquí uns dies no hauré paït tot aquest tros de país que he voltat aquests darrers catorze dies.

Busco paraules per expressar tot el que he viscut, però només trobo imatges: La del majestuós vol del trencalòs damunt dels nostres caps d’allà les Marrades Negres o del Port del Sotllo, els cims més alts del nostre país vistos des del Port de Rat, la mainada de 9 anys de les Escoles Esportives d’Andorra fen classe en un refugi lliure d’aquest tros de terra tant i tant nostrada. Les vaques del Puigmal i la veu potent d’un Muntanya dels Pirineus vigilant els ramats d’ovelles a la llomada de Gorrablanc.

Sóc a casa: els braços negres com el carbó i una pansa al llavi
inferior són les marques visibles de la batalla. Les invisibles són una
sensació de plenitud, de ser més gran, més experimentat, més… Massa
sensacions en poc temps, s’han de païr. Dimecres començarem a fer-ho,
ha intentar explicar què són catorze dies de volar, saltar i grimpar
pels Pirineus: De les valls de Núria -les valls de tots els fills del
Ter- als Plans de Boavi -al país dels óssos catalans- de la mà d’en
Severin i la gent de Giroguies, primer; i la Porta del Cel, després,
han estat dues experiències que combinades m’han permès gaudir de la
muntanya de la millor manera possible.

La darrera imatge: assegut
al cim del Montcalm, un ós solitari mira a llevant i veu allà, lluny,
més lluny encara, com es retalla el Canigó blavós i els cims que, un
pèl més al sud, assenyalen l’inici d’una ruta una dotzena llarga de
dies abans: les crestes que encimbellen Coma de Vaca i la Vall de Núria
semblen saludar a l’intrèpid viatger que se les mira des del primer
3.000 dels Pirineus.

Deixa’m destil·lar, amic lector, encara una
mica més les espècies d’aquests dies. Deixa’m acabar de pair, amiga
lectora, les vivències de la muntanya abans d’intentar fer cinc cèntims
d’aquest viatge que m’ha agradat batejar com la Pipa de l’Ós. Per què?
No siguis impacient, ben aviat t’en contaré les raons.