Una de les coses que més m’agrada dels universos mediàtics en els que col·laboro desinteressadament - a saber, Vilaweb.cat i al diari ARA, és la seva pluralitat subjectiva, és a dir, la capacitat que tenen d’esdevenir bosons de Higgs per un seguit de quarks humans amb dèria opinadora.
Un dels quarks més ben valorats de l’univers ARA és en Joan B. Culla, historiador, escriptor i col·laborador habitual en mitjans des de l’any 1977, qui avui fa deu dies va publicar un article titulat “Del 15 al 20” ben demostratiu del tarannà dels col·laboradors més habituals dels mitjans de comunicació d’arreu, persones que, com en el cas del Mestre Culla, disposen d'una basta cultura i d'una gran capacitat d'anàlisi del món on ens trobem. Ara bé, els temps -com deia aquella bonica cançó d'en Dylan – estan canviant. I crec que el canvi també s'ha d'aplicar en les anàlisi d'aquest nou món que estem construint.
Ens capbussem doncs en una lectura crítica de l’article d'en Joan B. Culla?
“Conten que als embriacs la terra se’ls escapa i han d’agafar-se al fanal. No sé si és la terra o sóc jo, però a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. Miro la gent que passa i penso en els xacals.” - Sebastià Joan Arbó (1933) Notes d’un estudiant que va morir boig
El llibre del qual vull parlar, se’m va insinuar a la sala gran d’una d’aquestes cases de la costa del Maresme, on la vida es passa mirant el mar des de les alçades d’unes vores de piscina ben condicionades.
A Taradell, un partit es presenta per primera vegada i treu 17 vots. A la circumscripció de Barcelona, aquest partit juga el seu primer partit en unes generals i treu 17.313 vots i a Catalunya, arriba als 21.771. Pocs, potser sí, però no tan pocs, si ens mirem els resultats dels seus companys d’internacional a la resta de l’Estat. I després diuen que no som diferents, tu!
Per si no ho has encertat, parlo de Pirates de Catalunya i de la seva aposta per la radicalitat democràtica, el coneixement a l’abast de tothom, i la transparència absoluta. Un programa que, inexistent als mitjans, ha restat amagat al gruix del cos electoral d’aquest país, però que ha començat a fer forat des de la xarxa i que té força camp per corre encara.
Per cert, saps que Pirates – com Equo o Anticapitalistes – ha finançat la campanya sense préstecs bancaris i a partir de petites donacions? Doncs això, que ja poden aixecar la mà per tirar una primera pedra als vassalls dels bancs que els financen.
Dit això, entro a fer la foto fixa de les societats catalana i espanyola a través dels resultats - provisionals encara - d'aquestes eleccions.
Divendres reflexionava sobre el #20n i plantejava els meus dubtes pel Congrés, un cop destriats els noms del Senat, un indret on les llistes obertes ajuden a espigolar els millors perfils per a fer la segona lectura de les lleis que el Congrés aprova.
Avui, crec que els núvols s’han anat esvaint i que resta un xic de boira sobre els camps, però molt de sol damunt del cap. És a dir, que ja m’he decidit i vaig a espigolar el camí fet.
Més enllà de la campanya oficial, pública i tan neta com una patena, que protagonitzen els partits sorgits del pacte de la transició, altrament anomenats constitucionalistes, hi ha una campanya rica, viva, discursiva, imaginativa i emprenedora que sorgeix d’un magma volcànic d’imprevisibles conseqüències.
Malgrat les intencions de tancar portes a les veus democràtiques per via legislativa, aquesta altra campanya ha seguit fent forat, ha estat capaç de reunir-se al voltant del projecte #JoAvalo i va traient el cap en les pàgines d’aquells mitjans agosarats que s’atreveixen a sortir-se del carril bipartidista imperant.
Divendres potser entraré en campanya. Ja és tota una tradició d’aquest bloc i, les tradicions, malgrat que alguns se’n vulguin desentendre, les manté tothom: tothom!
Avui, però, volia entrar en el bell món dels irreverents culture jammers (agitadors culturals) mitjançant el maridatge de dues cultures que, aparentment, no tenen res en comú: la cultura anarquista i la alta cultura victoriana.
“L’únic que compagina l’ordre amb la llibertat és la cultura”- citat per Moisès Broggi. metge i avi
Dissabte, la xarxa va tornar al carrer, el gavadal de moviments digitals es va materialitzar en una munió d’aplecs combinats i en cadena que, com una gran orquestra simfònica, anava focalitzant l’atenció de l’espectador en un o altre solista, mentre el conjunt feia la seva feina amb la mestria dels moviments que brollen directament del cor.
Per fi ha arribat el moment de deconstruir un dels conceptes que han aprofitat el #15m per a fer fortuna. Parlo de la democràcia lúqida. Un concepte que m'ensumo que ha anat força aparellat amb el referèndum del 15 d'octubre que va ser desemmascarat ja uns quants dies.
Aquí miraré de despullar-lo i apartar-lo de les bases, si més no conceptuals, del #15m, és a dir, de la democràcia real que s'hi propugna.
En el camí per escatir el rerefons del concepte de democràcia líquida, topo –com no podia ser d’una altra manera- amb Zygmunt Bauman, el pare del concepte modernitat líquida i de les seves derivades societat líquida i temps líquids, entre d'altres.
I justament a Temps líquids hi trobo un dels fils que donen llum al concepte objecte dels meus maldecaps: La por.
Mentre segueixo informant-me sobre l’embolcall de la proposta de democràcia líquida que verbalitza la gent del Partido de Internet i executen, d'alguna manera, les diverses agrupacions que conformen el Partit Pirata arreu del món. És a dir, mentre llegeixo les bases de la modernitat líquida de Zygmunt Bauman, faig parada i fonda intel·lectual en un llibre imprescindible per saber com funciona el món actual i les maneres d’actuar per a no morir-se de gana.
Como triunfar en la globalización. Manual para vendedores callejeros explica la història empresarial del planeta, però d'una manera força innovadora.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
“L’únic que compagina l’ordre amb la llibertat és la cultura”- citat per Moisès Broggi. metge i avi
