El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Benvolgut taradellenc,

Es dur que se?t mori el pare, però quan, en tant sols cinc anys, els perds tots dos, se?t fa un nus a l’estòmac que és dificil de treure. Perquè els creadors són mortals i nosaltres, les seves creacions, sóm immortals?

És injust això. Ja ho sé que és llei natural que primer es morin els
pares que els fills, però és que nosaltres, com ja t?he dit i tu ja
saps, som immortals. I, clar!, creiem con Joe i en Will també ho eren…

Es veu que no, que ens quedem nosaltres sols. Legítims hereus d?unes
ments fecundes i creatives com poques, creatives i crítiques. Com ha de
ser!

Bé, m?agradaria extendre?m més, però només em resten les llàgrimes els
ulls i, ni tant sols, anar a furtar cistells de turistes despistats
m?anima. I això que l?Smith fa la vista grossa. Crec que també està
trist i força perdut. No sé, noi. Potser aprofitem l?ocasió per marxar
de Jellystone. No tindries pas un racó al Cau per encabir un parell de
compares orfes?

Gràcies per deixar-nos petjar el teu Cau,

Yogi i Bubú

P.D.: Des que vas fugir de Jellystone que et trobem a faltar.
P.D.2: Amb llàgrimes als ulls t’enviem un dels capitols que s’han quedat orfes de pare i mare …
 

Remembering William & Joseph. Thanks for all those good times past!