Amb el cafè a la mà, repasso la premsa del dia i no me’n puc estar . Ric. Ric com si m’expliquessin un acudit o mires una pel·lícula d’aquestes que serveixen per passar una agradable tarda de cap de setmana. I és que les informacions que apareixen semblen extretes dels guions de Top Secret, aquell film de culte irreverent sobre un espia ros que surt de la tassa del wàter; i d’Aterriza como puedas, aquella sèrie de pel·lícules on pilots i controladors feien embogir de riure al públic dels cinemes del país.
Aquesta és la sentència que m'etziba l'Avi Txondu tant bon punt em veu treure el cap entre els arbres d'unes Guilleries cada cop més tocades per les urpes del progrès.
Ni George Soros ni Joseph Stiglitz podien tenir un nobel d'economia. - afegeix el períclit prohom de les ruralies-. El primer perquè no és un teòric de l'economia, sinó un d'aquells homes que s'ha fet a ell mateix; i el segon perquè ja tenia aquest guardó des de l'any 2001.
Paul Krugman, a qui, des de la modèstia de les vores del món ric (de riure, no de diners), felicitem pel guardó assolit, és un dels pensadors que, malgrat l'alçada del seu setial no ha acabat de perdre el sentit comú i n'ha anat deixant mostres en diaris, revistes i en un bloc de llenguatge directe i seguidor al peu de la lletra de la filosofia inicial d'aquestes andròmines virtuals.
El períclit i sempre immortal Avi Txondu ha decidit fer la competència a tota la trepa d’escriptors mediàtics i/o mediatitzats que omplen viles i ciutats de la mà dels seus editors i/o propietaris. I és que, per fí, s’ha entestat en escriure un llibre. Si, senyor! Això és tenir-los ben posats.
“Si tothom n’escriu, per què jo no” – va dir tot tot tornant de Balaguer al seu editor de confiança.
La castellística virtual és a les portes d’una nova temporada castellera. Les colles més matineres han començat ja els assajos amb empenta. Preparen la primera sortida matinera: A Mataró, perla de la costa.
Els de l’Avi Txondu s’ho han fet venir bé per perdre el primer assaig de la temporada. No tenen pressa. Tampoc rellotges ni calendaris. Han iniciat la jornada en una taverna, d’aquelles fosques i amb llums d’oli que tan sols despunten en el malaltís món dels somnis i en la mítica vila de Lledarat. Entre gerres de cervesa, pipes enceses, converses distesses, mentides necessàries i sentiments fugassos, han decidit refermar el lideratge de l’Avi –no en va és qui serveix les begudes que els desfan la llengua-. També han decidit passar uns dies asseguts a la Gandula, veient passar els ràpids i preguntant-se si algun dia s’aturaran a les valls del pensament.
Que farem, que direm Que farem, que direm Que farem, que direm Que farem, que direm
Com minairons en un didal obert per una mà inexperta, la colla de l'Avi Txondu volta, crida i marxa exultant per la plaça d'en Valentí Almirall. I és que, aquest cap de setmana, la virtualitat castellera té una cita en la dimensió paral·lela d'aquest indret de Sant Martí, de Sant Martí de Provençals.
Una iaia, lleugera i ossuda, embolcallada en la grisor del sutge de les velles fàbriques del Manchester català, s'apropa a la gatzarosa colla. És...
"Com puces! Són com puces!" brama tota espantada una dona en un dels pobles que creuen els Menestrals camí de Vilafranca. I és que la colla de La Gandula, terrabastall en l'ambient i danses pels camins, ja ha sortit cap al lloc on han d'actuar aquest proper cap de setmana.
Baixaven els disbauxats i sorollosos Menestrals damunt del renovellat i flamant carruatge d'en Cintet de la Polla, quan se'ls va creuar un nano: Samarreta esparracada, pantalons balders per un cosset tant migradot i peus descalços van captar l'atenció dels de Can Pepitu. D'on coi sortia aquella criatura?
L'Unclu Sidru, a qui veiem a la imatge del costat, prèn les regnes de la situació i, amb el seu posat sufert, però amable, baixa del carro i s'apropa a la criatura que, impertorbable, es mira aquell home gran, però ferm que d'alguna manera li recorda algun avantpassat malgrat la distància.
- Hola, menut. Que tens gana, potser?
El nano no badava boca. L'Unclu Sidru mira son germà, l'Avi Txondu i es plega d'espatlles amb un gest de deseiximent força habitual.
Les preses d'en Cintet de la Polla, el traginer pallarès dels Menestrals, va ser la causa de l'accident que la colla va tenir en el seu desplaçament a Reus. El carro de trabuc nou de trinca i el bestiar de peu rodó que el manava, comprats amb els guanys obtinguts de les actuacions de Tarragona i Girona, va patir un accident que va obligar la colla a tornar al vell sistema de les cames per apropar-se a la capital de l'avellana.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
