L’últim #Calders2012
Deixa un comentariImatge: Ninot de Kalders:
LA DIPLOMÀCIA
– Quina en podriem fer, ara?
Volia acabar els 12 apunts d’homenatge a en Pere Calders pel principi. Si més no pel principi literari que ens és conegut, és a dir, comentant El primer arlequí.
Però vet aquí que ja m’hi posava quan un seguit de despropòsits han interromput les meves intencions i m’han fet perdre el fil de les narracions.
Keep calm and speak catalan resa l’encertat lema que ha fet fortuna a les xarxes socials i que ha saltat del món virtual al real a través de diaris, empreses i cartells d’autoimpressió. I, a mi, tot veient-ne polseguera, se m’ha encès una llumeneta que m’ha fet preguntar:
Què n’hagues pensat en Pere de tot això?
En Pere, al igual que els seus contemporanis Tísner i Sales, segur que haguessin transcendit el mur de la llengua pet endinsar-se en la selva textual d’una Llei, la LOMCE, que vulnera tots els principis de la raó humana. I ho fa per imposar una visió del món que vol aprofundir en la segregació social malauradament existent.
L’educació, diria el Pere més compromès i vindicatiu, ha de ser de tots i per a tots, sense diferències formatives, sense estúpides separacions classistes que anorreen el talent dels humils i promouen l’estupidesa de les èlits.
Més enllà del temari comú, més enllà de la fi d’un model educatiu que ens ha fet lingüísticament més rics que als nostres veïns, la proposta d’aquest Maquiavel democristià vol fer de l’escola privada l’únic espai educatiu vàlid, mentre la resta d’alumnes malviuen per a no sortir de l’estupidesa esclavitzant que el seu pensament ûnic necessita.
El model del senyor Wert busca la competició per damunt la formació, busca l’elitisme per damunt de mèrits i talents, busca acabar amb tot allò que els relats d’en Pere, els encreuats d’en Tísner i la gran novel·la d’en Joan han promocionat.
I per això vaig abandonar el comentari del Primer arlequí i em vaig endinsar en aquest estirabot, amb aquest humil apunt que només pretén denunciar uns fets que, no només fan més estúpids als nens i nenes de la pell de brau, sinó que, a més a més, empobreix el talent global i el futur dels nostres conciutadans, alhora que perpetua l’estat d’unes coses que eixamplen l’escletxa entre el barri on ningú és d’esquerres i el barri on guanya l’abstenció: el teu barri i, cada cop, el de més gent.