El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

La temible Esbaldregacors i el Pirata Invisible

Deixa un comentari

Rememorant un desengany sota els efectes del Muster of Puppets de Metallica

El Pirata Invisible havia rebut l’atac de la temible Esbaldregacors i en patia les conseqüències. Terrible destí el d’aquell que rep fiblades d’amor punyents d’un encontre innocent i pateix la distància del subjecte d’adoració

sense
entendre que
en els teus ulls rau

el refugi
del meu cor
desvariat

en
la distància
somio com

em
somies al llit
distant

oh! déu!
quina dolça
metzina
amargant

L’Esbaldregacors és experta en seduir i no ho sap. Sedueix i rebutja per, cohibida i poruga en sa altivesa, tornar al fons del seu amagatall. Incapaç de reconèixer la felicitat quan s’acosta a la porta del seu cau, fuig davant el primer embat d’un sentiment d’amor

diuen que a la mar
hi ha taurons,
taurons i sirenes.

diuen que la mar
és perill,
perill i calma.

diuen que les ones
són atractives,
atractives i màgiques.

de l’espadat estant,
al vostre menyspreu,
jo em llanço!

El Pirata Invisible esdevé corretavernes per una nit. En la fosca soledat d’un catau infecte poblat de bestioles nocturnals, hom recull els bocins de la seva vitalitat, rememora bells encontres amb dolces damisel·les d’ulls brillants, sotjant en les raons d’altres fracassos, d’altres somnis no tastats. Delectant-se en els seus sentiments, es fixa la determinació de retrobar nous bells rostres d’amor oblidats. Ara ja ho sap, el cor rebentat li ha mostrat una perla daurada, la que verament vol. Serà pacient. Serà constant. Serà indolent, si cal. Sap que té una nova il·lusió per prendre de nou el timó! Ho sap i somriu a la resta de tertulians. Amb el rumb fixat en llur fonda bitàcola, surt de l’amagatall, de la taverna, del cau. Dirigint-se a cercar la nau! No en té cap dubte: Cal tornar a topar!

com Edgar,
com Charles

en vers remullo
la meva amor

i brindo per qui
de lluny

m’ha’mpresonat
el cor

L’Esbaldregacors, com un trafegut minairó, s’escuda en les seves feines, en altres llocs i segueix el seu camí ple d’obligacions postisses vers un èxit fals i superflu. Pobre Esbaldregacors! D’un desengany passat en va aprendre a rebutjar els èxits del cor, a rebutjar l’amor.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.