El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Arxiu de la categoria: 05b. Ratlles curtes

Jo sóc el vellutat

Deixa un comentari

Jo sóc el vellutat,
car tinc dos ulls de vellut.
Mo són pas fills de cap baralla,
que són nats de l’enuix.

L’enuix de les malures
que m’han vellutat els ulls
i, com orb entre la boira,
veig el món un xic obscur.

Com als vampirs,
la llum em molesta.
Com els empestats,
tothom em defuig.

Jo sóc en tant mala hora
que, a ma filla,
he vellutat un ull!

Mal destí! Mala jugada!
M’esquinçaria el cpr sencer!

Però m’aixeco de la trompada.
Lluitarem plegats, bella ponzella,
contra els velluts sobrevinguts!

Me’n vaig a destilar gotes

A mil quilòmetres de tu

Deixa un comentari

A mil quilòmetres de tu
Jo, ella, ell… som perduts

A mil quilòmetres de tu
Sentim la veu quan fem un truc

A mil quilòmetres de tu
la vídeo trucada,
malgrat tot,
ens acosta un munt

A mil quilòmetres de tu
Tots volem baixar al sud

A mil quilòmetres de tu
Les nits són llargues i el sol és cru

A mil quilòmetres de tu
l’enyorança ens perd i l’amor és dur

A mil quilòmetres de tu

A1000quilometres

I em diuen que aneu a Basilea:

Ea, ea, ea, el Barça en Basilea! cantàvem pels carrers al març del 79

D’aquella Final que vam viure per la ràdio en recordo la veu d’en Fernández Abajo

– La Floooooor de la Isabelaaa, tabaco de Filipinas

I l’eufòria desfermada pels carrers de Barcelona un cop passada la final dels 7 gols.

– Fortuna! La copa! Se mira i no sé toca!

Crec que fou llavors que vaig esdevenir culer conscient. Crec que fou llavors que en Cruyff va perdre pistonada estelar davant Jansi Cranquel. Fou llavors quan vaig saber que els ídols també ploren:

– Neskeeens! Neskeeens!

I ara tot això ho reviure amb tu, ho reviurem nosaltres, ho reviuran parents, amics i saludats per la tele en color.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 6 de maig de 2016 per Lluís Mauri Sellés

Abril poètic de #Taradell 2016: Una “veu” poètica descontextualitzada

Deixa un comentari

Des del passat divendres 1 d’abril, si t’apropes a la Biblioteca de Taradell t’hi trobaràs l’exposició de poemes de poetes locals, una de les peces que conformen l’Abril Poètic.

Imatge zenital de l'exposició extreta del web de la Biblioteca.
Imatge zenital de l’exposició extreta del web de la Biblioteca.

L’exposició es clourà el proper dissabte 30 d’abril i, entre les 17 veus poètiques locals, hi ha una aportació de qui signa aquest bloc i que, descontextualitzada i nua, presento tot seguit.

El vers eixut

Dissabte, 16 de gener de 2016

Eixut de mots
em trobo.
Torrentera seca
d’un país eixorc.

Les lletres no s’enllacen
la rima no progressa
el vers queda tan coix
com aquell pont
ferit per les aigües
que el xopaven
en anys anteriors.

Massa dèries
Massa cabòries
Massa vida
m’ha fet vell.

I, des de l’escorreguda vellesa,
repasso imatges i fets
d’uns temps pròfugs de justícia,
d’un passat fet fugisser.

Lluís Mauri y Sellés

El jorn de les paraules

Deixa un comentari

Any rere any,
cíclicament,
ens retorna
el calendari
aquest humà
invent.

Uns versos vols, germà?
Doncs vine a versejar?

La natura ja rebrota,
floreix la terra al pas.
La natura ja rebrota,
i ens toca versificar.

Fem rimes amb alegria.
Improvitzem a l’atzar.
Cantem amb bonhomia
versos lliures per encisar.

La rudesa de l’extraradi
El fi cant del Sant Missal
La bucòlica i campestre
La contundència d’un animal

Que visqui la poesia!
Que visqui el vers lligat!
Que visqui la rima lliure!
Que visqui el mot armat!

image
Lluís de Taradell

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 21 de març de 2016 per Lluís Mauri Sellés

La son

Deixa un comentari

Se’m tanquen les parpelles
dins d’un silenci pregon.
Tothom dorm i el pare descansa,
però els ulls se’m tanquen.

La bellesa de l’esgotament.
El ric silenci de la canalla.

Tendresa infinita cada nit.
Dolçor eterna quan tot es gira.
Ells, menuts. Ella, esgotada.
Jo que resto lluny de la flassada.

Barcelona, Sant Patrici, 22h17′

Lluís de Taradell

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 18 de març de 2016 per Lluís Mauri Sellés

Avui que serà divendres

Deixa un comentari

Avui que serà divendres
tornaré a creure’m lliure
dins la rutina occidental.

Cinc dies de feina
dos de descans.

Avui que serà divendres,
en sortir de la feina,
ben lluny voldré marxar

Cinc dies de feina
dos de descans.

Avui que serà divendres,
carretera i a oblidar
que al món hi ha malalties
i molta gent que passa
fam

Lluís de Taradell

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 19 de febrer de 2016 per Lluís Mauri Sellés

Vértigo

Deixa un comentari

Vertigen de veure’t convalescent
d’una vida veloç i densa.
Vertigen immens en saber-me
sol davant un món immens
i les vigílies perennes
que’l menut demana.

És quan faltes que ho veig clar.
I em reforço moralment
per carregar el pes immens
de tirar-ho tot avant
perdent quarts i hores.

L’amor és la carrega suprema
que em fa avançar a les palpentes.
L’amor discret de qui ja ha fet pasqua
i tot és certesa que, sense tu,
no sóc res.

Joiosa dependència!
La que troba l’independent!

Lluís de Taradell

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 29 de gener de 2016 per Lluís Mauri Sellés

Sis anys menys dos dies

Deixa un comentari

image

De Sant Marçal al Cim,
del Cim a la Font,
de la Font, les mans fredes.
Mans fredes, cor calent.
I aquell bes a la Fageda
i aquelles cerveses a la vall.

Diumenge en farà sis, d’anys.
Sis anys de lluita intensa.
Sis anys d’amor a ciutat.
Sis anys i moltes vivències.
Sis anys al teu costat.

Que no s’acabi la juerga!
Que segueixin els mals de cap!
Que la Vida ens clavi empentes!
Si remem tots dos plegats!

Maite zaitut, xixeta!!

Negres tempestes

Deixa un comentari

Negres tempestes
fan de la nit, dia.
Els llamps espeteguen
tot il·luminant el tro
percutor.

L’aigua inunda carrers
i clavegueres. Les rates
suren. Un roc les alcança.
Un nen riu, tot xop i cara
brut.

I aquells ulls,
aquella mirada foteta
de qui no té res a perdre.

Tothom dorm a casa,
però jo visc la tempesta
arraulit en el sofà.

Vindra la calma
Vindra la calma
Vindra la calma

I en fer-se de dia,
el cel és clar.
El sol és senyor
i jo tinc son.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 5 d'octubre de 2015 per Lluís Mauri Sellés

Avui volia parlar del procés

Deixa un comentari

Avui volia parlar del procés,
però no em surt. Hi ha molt a dir,
però poc temps per construir-ho.

Vençut per la realitat més propera
deixo lluny aquelles quimeres
que em donaven vida
en altres temps.

Massa pare per parir
revoltes. Massa ruc
per aixecar el cap.

El meu procés, ara com ara,
és pujar mainada contenta
dins d’aquest món tan pervers.

La meva revolta es construeix
dia rere dia, no un cop l’any
o cada quatre, votant.

La meva lluita és antiga i bella
com la dolça ponzella
que s’alça de terra estant
per a fer un món possible
sense savis apostolant.