El cóc dels mots perduts: “el ral”.

 

La iaia dibuixa sobre el palmell de la petitona mà de l’infant un cercle mentre psalmodia unes rares paraules, “ral ralet, pica, pica dineret”. I el nen riu estenent la maneta perquè el joc del pessigolleig continuï.

El “ral” és un mot sense significat avui. Ella adorava aquella moneda amb un forat al mig, quan en tenia uns quants els enfilava amb una cinta de seda brillant que la mama guardava a la caixa dels estris de costura, en feia una polsera o un collaret i amb ell anava guarnida una estona, fins que el pes de les monedes li era feixuc. El ral l’ha acompanyada durant molts anys de la seva vida, quan quatre rals eren una pesseta i vint un duro i quan tres duros i tres rals eren el valor d’allò que es volia meysprear.

El ral foradat era “el cèntim” preuat per a la nena que avui és tan sols un mot mort al diccionari dels records, amb ell s’ha extingit la memòria de la vella moneda de plata valenciana que el rei nostre senyor en Jaume encunyà, la moneda “reial” o “ral”enfrontada a la que encunyaven bisbes, comtes i senyors de vil·les com a senyal del seu poder i ambició. Aquell nom de moneda, el ral , fou viu fins a l’any 2000, quan desaparegué víctima amb la pesseta i el duro de l’apoteosi èurica.

Avui el ral perdura sense significat aparent, és la paraula repetida i rimada d’un rar i antic conjur, un cercle màgic dibuixat per uns dits vells i amorosos que recorda la imatge de la moneda perduda . “ral ralet, pica, pica, dineret…” i l’infant riu i riu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *