Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Nàpols, simpàtic De Crescenzo.

23 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Fa un parell de mesos, quan preparava el viatge a Nàpols que vàrem fer els darrers dies de juny, vaig parlar en aquest Bloc de Luciano De Crescenzo i, més concretament, del seu llibre ‘Il caffè sospeso’ (vegeu aquí) que era una de les lectures que m’emportava

Llegir més

‘Ombra d’Anna’: de Palau i Fabre a Sant Benet de Montserrat, passant per Toti Soler i Lídia Pujol. (i 2)

22 de juliol de 2024

(Vegeu aquí el capítol inicial) Cap al final de l’apunt anterior ha aparegut en escena un nom il·lustre: el del músic i musicòleg Enric Gispert (1925-1990) i al conjur de la seva figura no se m’acut res millor que exclamar un ‘tothom dempeus!’ en senyal de respecte i admiració per aquest home fonamental per a

Llegir més

‘Ombra d’Anna’: de Palau i Fabre a Sant Benet de Montserrat, passant per Toti Soler i Lídia Pujol. (1)

21 de juliol de 2024

Una d’aquestes nits de calor exagerada que et conviden a dormir a la terrassa tot seguint el caient de la Lluna i el pas dels estels, els déus de l’atzar em varen portar a sintonitzar Catalunya Ràdio en el moment que emetien un programa que es diu ‘Dones, flors i violes’ (vegeu aquí i per

Llegir més

Caminadors.

18 de juliol de 2024

Llegeixo a Vilaweb aquesta interessant entrevista (vegeu-la aquí) a l’arquitecte i urbanista Lluís Calvet que, deixant de banda la seva exitosa trajectòria professional, en aquesta ocasió ens parla de son avi Agustí Calvet, Gaziel, a propòsit de la recuperació que ha fet l’Editorial Dièresis de ‘Quina mena de gent som’ (vegeu aquí). Es tracta d’un

Llegir més

Nàpols, subterranis.

16 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Tot i que Nàpols és una ciutat amb una part subterrània summament recomanable de visitar (vegeu aquí), en aquest apunt parlaré d’un altre tipus de subterraneïtat, també molt napolitana, i referida a unes quantes icones més que també defineixen la ciutat. Tenim, per exemple, Elena Ferrante, una

Llegir més

1980: la bona idea de Pino D’Angiò.

15 de juliol de 2024

El dissabte 6 de juliol se’n va anar el senyor Giuseppe Chierchia, conegut en el món de la música (i no només la italiana) com Pino D’Angiò. Havia nascut a Pompeia, als peus del Vesubi, el 1952 i era a punt de complir setanta-dos anys. L’any 1980, després d’una estada als Estats Units, va enregistrar

Llegir més

Nàpols, Totò i unes quantes icones més.

11 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Nàpols és un allau d’imatges, sons, olors, colors i personatges que primerament et sorprenen i t’aclaparen per la via de l’acumulació i després, sobretot quan tornes a ser a casa teva lluny de la ciutat, t’adones que se t’han quedat enganxats i que t’acompanyaran durant molt de

Llegir més

Nàpols, diferents.

10 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Quan a Itàlia ens pregunten d’on venim i responem que som de Barcelona cada vegada és mes rar que diguin ‘ah, spagnoli’. De fet, la majoria de vegades no calen més especificacions per bé que sempre que podem nosaltres hi afegim un ‘siamo catalani’ perquè les coses

Llegir més

Nàpols, l’edifici de la plaça Mateotti.

7 de juliol de 2024

(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Entre 1922 i 1943 –és a dir, durant el període feixista– el govern de Benito Mussolini va promoure la construcció arreu d’Itàlia d’una sèrie d’edificis dedicats als serveis públics. Uns serveis dels quals el país, afeblit després de la Gran Guerra 1914-1918, era molt deficitari. Hospitals, llars

Llegir més