Com aquells corredors que fan unes passes enrere per agafar més impuls quan comença la cursa, estic preparant la visita d’agost a Florència amb la nostra néta Mila amb unes quantes lectures prèvies (vegeu aquí l’apunt anterior). Un paquet de llibres de diversos autors entre els quals n’hi ha dos de llarg recorregut que han
Amb calma i sense precipitacions començo a preparar l’estada de cinc dies que a final d’agost farem a Florència. De fet, serà el nostre setè viatge a la capital de la Toscana, i segurament pensareu que poca preparació ens cal si hi hem estat tantes vegades. Cert; però no del tot. Aquest viatge serà especial
Aquest matí m’he llevat amb ganes de jugar amb l’artefacte ChatGPT d’intel·ligència artificial i posar-lo a prova. Us reprodueixo el diàleg que he mantingut amb la màquina sense cap comentari addicional. Jutgeu vosaltres mateixos… Després de la unificació italiana de 1861, ¿quantes ciutats han estat capitals d’Itàlia? ChatGPT Després de la unificació italiana de 1861,
Vaig néixer el 1950 i això, entre moltes altres coses, vol dir que els primers vint-i-cinc anys de la meva vida han transcorregut sota la dictadura de Franco (i la resta dels anys, fins ara mateix, en un règim que, falsament, es fa dir ‘democràtic’ però que no s’amoïna gaire a l’hora de dissimular que
Assisteixo a la representació teatral de final de curs d’una escola barcelonina els detalls de la qual, a part del fet de ser de titularitat pública, ara no venen al cas. L’obra que els alumnes de cinquè i sisè han preparat al llarg del curs és ‘Antaviana’, de Pere Calders i Dagoll Dagom, amb música
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
El diumenge passat de bon matí, en assabentar-me de la mort del doctor Ramis, vaig preparar un ràpid retrat necrològic que la bona gent de Vilaweb va penjar al cap d’una estona. El podeu veure aquí i també el podeu llegir just aquí sota: Gairebé una institució: s’ha mort el doctor Ramis, metge de nens
Aquest dies es commemora els cinquanta anys de la publicació d’un disc que encara avui escolto amb admiració: ‘Tubular Bells’, de Mike Oldfield (vegeu aquí). Escolteu i vegeu el tema central, el de les campanes tubulars (tocades com veureu pel mateix Oldfield), en un concert de 1992 a Edimburg amb gran orquestra. Visca la música! I
Ja és tradició que cada vegada que arriba la revista El Temps a casa la comenci a llegir pel final. Un espai que durant molts anys va ocupar l’article de Joan F. Mira, que després va ocupar Martí Domínguez i que des del desembre de l’any passat ocupa Manuel Baixauli, un dels escriptors més interessants
Aquesta tarda es jugarà a l’estadi del Barça l’últim partit abans de la remodelació profunda a què es sotmetrà durant els propers dos anys. Com que jo vaig ser (amb mon pare, és clar, que jo tenia 7 anys) el dia de fa seixanta-sis anys que es va inaugurar us deixo la crònica que vaig
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Barcelona, Colau i el cotxe (Joan B. Culla; diari Ara, dimarts 22 de maig) (llegiu-lo també aquí) Abril de 2020. Mentre la pandèmia de covid 19 desplegava la seva primera onada, el confinament decretat pel govern Sánchez havia paralitzat gairebé del tot la vida social i l’activitat productiva. És en aquest context preapocalíptic que la
Imagineu-vos que esteu en una llibreria badant, sense buscar res en concret i que en un racó trobeu un llibre que es titula ‘Tot el camp és un clam’. Per poc que us interessi el futbol -i el Barça, és clar- segur que aquell llibre l’agafareu, el fullejareu i és bastant possible que tard o d’hora
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Dies estranys. Temps de sentir-se ensopit. Desajustat. I tot per culpa d’un refredat que sembla instal·lat definitivament dintre meu i que no hi ha manera de foragitar. La vida, però, segueix. I els compromisos que, malgrat tot, he d’anar preparant per no fallar a la meva reputació de persona complidora. I alhora el desig (que