(La sèrie comença aquí) Sembla, doncs, que a la vista dels precedents familiars –els materns, més concretament– darrere de la meva dèria pels aniversaris i les commemoracions hi ha un origen inequívoc. Una dèria que es complementa amb la meva afició des de temps immemorial a fer llistes de les coses més estranyes que us
Coincideixo amb G., una bona amiga de fa anys, a la llibreria Ona en la presentació de l’últim número de la Revista de Catalunya i el primer que fa és demanar-me explicacions de per què tinc aquest Bloc tan abandonat darrerament. ‘Ja ho vaig explicar’ (vegeu aquí), li dic mentre argumento que vaig molt atrafegat preparant
Conta la llegenda que un bon dia dels primers anys de la dècada dels seixanta Bob Dylan va veure “The Savage Innocents”, la pel·lícula de Nicholas Ray que aquí vàrem conèixer com “Les dents del diable” (vegeu aquí) i que va quedar tan fortament impressionat per la interpretació que Anthony Quinn feia de l’esquimal Inuk que
Aquests dies em ve sovint a la memòria una expressió que quan jo era petit –parlo, per situar-nos, del primers anys 50– la sentia en boca de la gent més gran. La meva àvia i la meva tia, per posar un exemple ben real. Eren els temps que la propaganda oficial del Règim franquista escampava
Conscient que ja fa dies que aquest Bloc està en silenci –i atenent preguntes fetes per alguns amables lectors– m’apresso a dir que no em passa res greu. Senzillament aquests dies se m’està acumulant feina organitzativa d’uns quants viatges que faré al llarg de 2026: a Trieste (abril), a Torí (juny) i probablement a Roma
Arran de la recent mort del cantant valencià Remigi Palmero (vegeu aquí) li vaig treure la pols a un escrit meu publicat l’any 2009 (aquest) en el qual explicava les meves primeres experiències amb la música pop i rock que es feia al País Valencià quan jo era jove. Parlo de 1965, l’any que els
(L’apunt d’avui em sembla summament oportú i adient perquè va ser un 26 de gener de 1939 -fa vuitanta-set anys- quan es va produir allò que el feixisme va denominar ‘la liberación de Barcelona’; és a dir l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal barcelonina amb el general Yagüe (un fervent falangista conegut també
Reprenc el fil del que escrivia aquí mateix fa pocs dies a propòsit de la traducció del Quadern Gris que va sortir a Itàlia el mes passat. Encara no he pogut entrar a comparar la versió original catalana amb la italiana, cosa que penso fer tan bon punt disposi d’una mica més de temps, però
El passat 20 de desembre, a l’edat de 87 anys, es va morir Joaquim Arenas, un home fonamental en el procés d’immersió linguïstica a les escoles del nostre país. I, a més a més, un bon amic. El vaig conèixer l’any 1981, quan vaig començar a treballar a la Direcció General d’Ensenyament Primari del Departament d’Ensenyament
Els meus Reis d’aquest any s’han allargat unes quantes hores més. Exactament fins a la tarda del 7 de gener, que va ser quan el senyor Amazon em va portar a casa ‘Il quaderno grigio’, la primera traducció íntegra d’El quadern gris a l’italià. El llibre, publicat per les Edizioni Settecolori, és una novetat absoluta
Cap a les dues de la matinada d’aquesta Nit de Reis, mentre esperava que Ses Majestats entressin pel balcó amb el seu sac carregat de regals per a tots els de casa, Catalunya Ràdio s’ha avançat i m’ha fet un regal extraordinari: ha recuperat el “Ciutat Maragda” del 4 de gener de 2020 dedicat a
Ja fa algun temps que les enquestes mostren un fet molt preocupant: entre la població més jove -de trenta anys en avall, més o menys- cada vegada hi ha més simpaties per formacions polítiques d’extrema dreta com el Partit Popular i Vox. A més a més, els que així s’expressen no senten el més mínim
Què commemorem el 2026? Article publicat a Vilaweb el dijous 1 de gener de 2026 (vegeu-lo també aquí). De la mateixa manera que aquest 2025 que acabem de deixar enrere ha estat marcat –sobretot a la part final– pel cinquantè aniversari de la mort del dictador, els dotze mesos vinents commemorarem un bon nombre de
Avui, festa de la Sagrada Família, de sant Abel, del diaca Domicià, dels màrtirs Castor, Víctor i Reogacià, de sant Antoni monjo i de les santes Dòmina i Teòfila, verges i màrtirs, tot d’una he vist clar. A partir d’ara: escoltaré amb delectació –abans els hauré de comprar, és clar– tots els discos de Rosalia,
Mercè M., Toni B., Montse Ú., Joan C., Oscar E., Eduard C., Enric H., Jan G., Joaquim A., … PAREU TOTS ELS RELLOTGES Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons, doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent, silencieu els pianos, i amb timbals amortits emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.