Una esquela.
Tan poc que m’agrada anar a enterraments –per cert; ho dic ara que ve a tomb: DETESTO l’expressió “avui
Llegir més
Viatjar amb la companyia d’uns guies excel·lents.
Encara amb la ressaca del nostre viatge a Itàlia –a Sicília, vaja– de fa vuit dies, enllaço amb l’apunt
Llegir més
Viatjar en català: un suggeriment.
No recordo quan va ser la primera vegada que viatjant per l’estranger l’A. i jo vàrem passar pel tràngol
Llegir més
Guillermina Motta, la barcelonista.
(Aquest apunt l’entendreu millor si llegiu el seu precedent: aquest) La tria de Guillermina Motta perquè fos ella qui acompanyés
Llegir més
El quadern gris: 23 de maig de 1918.
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui).
Llegir més
“Sense pensar-ho”, una milonga del duet Barbat-Motta.
En el disc “Tango” (1972) al qual he dedicat recentment uns quants apunts hi ha una cançó que, de
Llegir més
El quadern gris: 20 de juliol de 1918.
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui).
Llegir més
Seguim amb els tangos d’Enric Barbat (i Guillermina Motta). Ara “Lladre”.
Fa uns dies vaig començar (vegeu aquí) aquesta sèrie intermitent que vull dedicar a algunes de les versions de
Llegir més
El dissabte recordarem Gaspar, el llibreter del Guinardó.
El proper dissabte –demà passat, vaja– la bona gent de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda estrena la Festa Major del
Llegir més
“Candidatures de rebotats”, un gran article de Xavier Roig.
Un esplèndid article de Xavier Roig, un enginyer i escriptor que habitualment segueixo amb molta atenció com saben sobradament
Llegir més
Caminant per Barcelona mirant (també) a terra (i 3).
(La sèrie comença aquí) El 9 d’agost de 1916, deu anys després que es definíssin els models oficials dels panots,
Llegir més
“Madre no hay más que una”, Vainica Doble (1981).
Cançó a la cara B de l’àlbum “El tigre del Guadarrama” que Vainica Doble va enregistrar l’any 1981 per al
Llegir més
Escrivim als nostres presos polítics (actualitzat: maig de 2018).
Una vegada més aquesta Totxana va directament al gra perquè hi ha moments en què segons quines retòriques no ens
Llegir més
Caminar per Barcelona mirant (també) a terra (2).
(La sèrie comença aquí) Des que era un infant m’he sentit atret pel que podríem denominar “indicis físics del
Llegir més
Caminar per Barcelona mirant (també) a terra (1).
No recordo com va ser que a partir d’un moment determinat vaig adonar-me que Barcelona, la meva ciutat, era
Llegir més
Sant Jordi 2018: el balanç del Gremi de Llibreters.
Segur que recordeu que fins fa tres o quatre anys cap a mitja tarda del dia de Sant Jordi
Llegir més
“Justícia poetica”. Un article de Lluís Simon a L’Esportiu que parla del merescut descens d’uns miserables: la U.D. Las Palmas.
Com que a l’article de l’amic Lluís Simon se li entén perfectament tot, m’estalviaré presentacions i preàmbuls. El oodeu
Llegir més
Els tangos d’Enric Barbat (i Guillermina Motta).
Si no ens hagués deixat a finals de 2011, aquest dissabte Enric Barbat, un dels primers membres –el sisè, més
Llegir més
Ona Llibres i Disco 100: dues prestigioses botigues de Gràcia.
He tornat a tenir una altra alegria –dues, per ser més exactes– després de llegir el número de L’Independent
Llegir més
El quadern gris: 11 de maig de 1918.
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui).
Llegir més
Sant Jordi 2018: llibres en català que he llegit, llibres en català que llegiré.
Un any més, abans que comenceu a clavar-li queixalada a aquest extens apunt val la pena que us recordi
Llegir més
Pompeu Fabra torna a Gràcia.
Tot i que la primera formulació del programa oficial de l’Any Fabra, presentat mesos enrere, no contemplava cap activitat
Llegir més
“El meu Terenci”: sobre l’art d’escriure necrològiques (i 2).
(La sèrie comença aquí) Que el tabac seria, tard o d’hora, la causa de la mort de Terenci Moix
Llegir més
Sobre l’art d’escriure necrològiques (1).
Segons els professionals del ram, un dels gèneres periodístics més difícils –o, si més no, un dels més delicats–
Llegir més
La meva crítica de “Nou homenatge a Catalunya”, de Vicent Partal.
La cosa és molt senzilla: em va arribar el nou llibre de Vicent Partal, el vaig llegir i em
Llegir més