Des de fa un temps corre pels escenaris de casa nostra un espectacle de petit format i gran contingut al voltant de la figura de Josep Pla. O, més exactament, al voltant de dues figures: la de Josep Pla i la de Montserrat Roig. Em refereixo a “Pla per Roig”, un espectacle teatral (vegeu-ne aquí
L’altre dia comentava (aquí) que després de vint-i-dos anys explicant en aquest Bloc els meus records de setanta-sis anys de vida tenia la impressió que ja em quedaven en el tinter poques batalletes per afegir a les que ja he explicat. Una impressió que em semblava raonable fins que ha passat una cosa que la
Quinze anys després d’aquell agost de 2011 que vaig dedicar a la lectura exhaustiva de les 1.005 pàgines de ‘Jo confesso’, la catedral narrativa de Jaume Cabre –de fet, varen ser quatre les lectures que en vaig fer per escriure finalment la meva crítica (aquesta) publicada el mateix dia que la novel·la arribava a les
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no es va aturar ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de
En aquestes darreres setmanes he tingut l’oportunitat d’intervenir en dos actes –la presentació de l’última novel·la d’Isidre Grau i la xerrada que vaig fer al CIC sobre ‘Jo confesso’, de Jaume Cabré— en les quals he pogut parlar sobre un grup d’escriptors de casa nostra que ara mateix podem definir sense gaires manies com ‘els
Avui fa vint-i-dos anys que vaig publicar la primera Totxana. Aquesta. Des d’aquell llunyà dia de juny de 2004 he penjat en aquest Bloc un total de 4.918 apunts (*), comptant aquest, i encara en faltaria un que, ja escrit, espera torn per sortir el proper diumenge 21, Festa de la Música. —————————————————————— (*) Apunts
Potser com a preludi d’un encara llunyà reagrupament (qui ho sap?) després que fa tres anys anunciessin que el grup es prenia una autrada indefinida, alguns membres de Manel han començat a donar senyals de vida. Uns bons senyals de vida, m’apresso a dir. Primer va ser el cantant Guillem Gisbert que fa dos anys
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) GUIES I ESTUDIS SOBRE TRIESTE (Actualitzat el 30 de maig de 2026) En català Benessiu, Joan. “Trieste. Una ciutat a plec de mapa” (2024) “La Trieste de Magris”, catàleg de l’exposició al CCCB (març-juliol 2011) En italià Bizjak Vinci, Elena & Vinci, Stelio. “La libreria del poeta
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) CRONOLOGIA TRIESTINA (Actualitzada el 30 de maig de 2026) • 547: Es construeix la catedral de San Giusto sobre un antic temple romà. • 1236: El bisbe de Trieste Brissa de Toppo decideix renunciar al govern de la ciutat, un petit assentament d’origen prerromà, que esdeve un
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) De resultes de la nostra primera visita a Trieste, l’any passat, ja vaig parlar amb el detall que es mereix de la Bora (vegeu aquí), l’impressionant vent de component est-nordest que, a més a més, gràcies a l’especial orografia de la zona té la característica de ser
Una inoportuna fuita en la instal·lació de ferro galvanitzat de casa nostra (originària de quan l’edifici es va construir, fa cinquanta-cinc anys) ens ha forçat a avançar una decisió que sabíem que tard o d’hora havíem de prendre: suprimir la banyera i posar en el seu lloc un plat de dutxa gran arran de terra
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’apunt anterior) Una de les coses que em semblen més destacables del caràcter de Trieste i de la seva gent és la capacitat que han demostrat per superar les adversitats i per (com es diu ara) reinventar-se. Em sembla que ja ho he explicat abans, aquí o en alguna
‘Mot-li!’: mil dies amb lluna plena (i un parell de trucs) (Article meu publicat a Vilaweb el 22 de maig de 2026) (Vegeu-lo aquí) El calendari del 2023 ens recorda que el dimarts 1 d’agost era nit de lluna plena. Una de les més espectaculars de l’any, per cert. Potser per això la solució del
Cada setmana en la pàgina d’opinió ‘Parlem clar’ Xavier Roig publica un article que en la majoria dels casos crec que mereix la categoria de ‘lectura obligada’.L’últim que ha publicat –ahir, sense anar més lluny– em sembla que mereix la màxima distribució i per això el reprodueixo aquí.Com sempre la tria de fragments destacats en
Els minuets en sol major i sol menor, BWV Anh. 114 i 115, són un parell de moviments d’una suite per a clavicèmbal escrita l’any 1720 per Christian Petzold, que per la seva publicació en el ‘Quadern per a Anna Magdalena Bach’ de 1725, sol atribuïr-se a Johann Sebastian Bach. Un d’aquests dos minuets, el