Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. El 4 de desembre de 1970 Joan Fuster envia a Serra d’Or l’article de resposta acompanyat d’una breu carta a Jordi Sarsanedas, redactor en cap de la revista. Una
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) “Vamos a hablar en castellano y así nos entenderemos todos” No és per criticar, eh, però… Ara vaig a fer d’advocat del diable. (Continuarà)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Eduard Artells comença la resposta dient que l’article de Fuster ja se l’esperava, però reconeixent que, en canvi, l’ha sorprès, per inesperada, la carta al director de Maurici Serrahima.
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. Ja he dit en l’apunt anterior que Joan Fuster va encabir la resposta a l’article d’Eduard Artells dintre de l’espai de la seva secció ‘Restriccions mentals’, però com que
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Cal fer política amb majúscules. Què bé que ha quedat. Sembla que dormi. Seré breu. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I per lligar fils és recomanable que llegiu el capítol anterior (aquest) Després del parèntesis del mes d’agost, la polèmica continua en el número de setembre de Serra d’Or amb la resposta de Joan Fuster: un article
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). I també que llegiu aquí el capítol anterior. La reacció d’Eduard Artells a l’article de Joan Fuster és immediata i, de fet, des del mateix títol i la frase inicial no s’esforça gens a dissimular que s’ha
Per conèixer millor els antecedents del cas us aconsello que llegiu el capítol inicial de la sèrie (aquest). Tot l’embolic comença a propòsit d’aquest article publicat a Tele/Estel. Fuster, home de pocs compliments, va per feina des de la primera frase. L’indigna que la paraula ‘clero’ no sigui admesa en el Diccionari i carrega, en
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) No ho espatllem… “Mejor unidos”. Encara queda molta lliga. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
És curiós: hem hagut d’arribar als setanta anys perquè tant l’A. com jo hàgim tingut l’oportunitat de gaudir d’allò que es defineix com una ‘segona residència’. És a dir, un espai allunyat de casa on ens sentíssim bé (que en el nostre cas vol dir, de manera molt especial, que ens sentíssim ‘com a casa‘).
Sobre el corrector Eduard Artells he parlat unes quantes vegades en aquest Bloc. A part del que en diuen la Viquipèdia (això) o la Gran Enciclopèdia Catalana (això), quan a final de gener de 2021 es varen complir els cinquanta anys de la seva mort vaig publicar aquest apunt i pocs dies després vaig començar
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Sempre marxen els millors. Una novel·la d’acció trepidant escrita en estat de gràcia. “Anunciado en TV”. (Continuarà)