En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no s’atura ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de Cultura Jack
(La sèrie comença aquí) Ser imprevisible és un art. Albert Jané, home de fer mil feines i de fer-les totes bé (Barcelona 1930) La joia és l’única cosa que es duplica si la compartim amb els altres. Albert Schweitzer, metge i pacifista (1875-1965) Si tots els que malparlen de mi sabessin el que penso d’ells
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
Joan Triadú i les conviccions que encara avui cal defensar Joan Josep Isern (publicat al setmanari ‘La República’ el 5 de juny de 2021) Joan Triadú va néixer a Ribes de Freser el 30 de juliol de 1921 -molt aviat farà, doncs, cent anys- i va morir al barri de Gràcia (Barcelona) el 30 de
Com explicava en l’apunt anterior (aquest), quan es va acabar la lectura dramatitzada del ‘Diari d’un mestre adolescent’ ens va faltar temps per saludar i felicitar el Salva Artesero i la Ruth Vilar, els dos membres de la companyia ‘Cos de Lletra’, per l’estona que ens havien fet passar. Lògicament, a part dels membres del grup
L’Any Triadú ens ha de donar encara moltes alegries però dubto que, almenys des de la meva percepció personal, me’n proporcioni tantes i tan concentrades com les que vaig viure el dimecres 2 de juny a la Universitat Autònoma de Barcelona (a Bellaterra) i l’endemà a Granollers. Una estrena de juny ben potent. L’acte de
(La sèrie comença aquí) Hi ha moltes coses boniques al món; poques tant com els records. Joan Sales (1912-1983) L’autor és com una rata que construeix el laberint del qual després provarà de sortir. Jacques Roubaud, escriptor i matemàtic francès (1932) Una mentida emocionant pot eclipsar una veritat anodina. Aldous Huxley, escriptor anglès (1894-1963) (Continua
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
Una de les coses que el pare ens va ensenyar a mon germà i a mi és la importància que tenen les primeres impressions. ‘El primer cop d’ull és el que val’, ens deia per fer-nos entendre que una vegada has construït una opinió -positiva o negativa, tant se val- sobre la teva persona canviar-la
En l’apunt d’abans de ahir parlava les reunions telemàtiques. Ho feia de passada, cosa que no em va privar de qualificar-les d’horrorós sistema. Avui en parlaré una mica més. Però per començar no vull deixar-me en el tinter la sorpresa que vaig tenir quan, pensant en l’assumpte, vaig adonar-me que, d’alguna manera, jo em podria
“Últimament escrius menys”, em diu, categòrica, una bona amiga que des de fa una llarga temporada és lectora d’aquestes Totxanes. La meva reacció immediata és respondre-li que no és cert. O que almenys no tinc aquesta sensació. Però reflexiono i, certament, he d’admetre que té raó. Potser el flux d’apunts no ha baixat de manera
(La sèrie comença aquí) Ser feliç escrivint i llegint, als sis o set anys, és un regal que no ha estat concedit a tothom. Joan F. Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg (València, 1939) Com els trens, les bones idees arriben amb retard. Giovanni Guareschi, periodista i escriptor (1908-1968) Tots els cervells del món no poden
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
(La sèrie comença aquí) 1989: la tancada Joan Josep Isern (Enderrock, 317; maig de 2021) ‘Mentre jo sigui conseller cap mosso no expulsarà Raimon ni cap dels altres cantants d’aquesta casa’. Això deia Joan Guitart a un grup de periodistes que li preguntaven què pensava fer, com a conseller de Cultura, després que un grup
(La sèrie comença aquí) Per alguna raó incomprensible, el silenci ha quedat fora de les declaracions universals dels drets humans. Vicenç Pagès Jordà (Figueres 1963) És més fàcil lluitar per uns principis que viure-hi d’acord. Alfred Adler, psicòleg (1870-1937) Sovint la diferència entre un boig i un geni rau en la quantitat de diners que