La poma

Cinc pometes té el pomer. L’escena és idíl·lica: asseguda en un gronxador mentre el sol va acomiadant-se d’una vesprada qualsevol d’agost, menges una poma amb la mà dreta i en sostins una altra amb l’esquerra. Desconec si és aquella poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfurn, però m’atreviria a dir, almenys pel color -car l’olor no s’aprecia-, que no: la de l’esquerra és possible que estiga en el punt àlgid d’esplendor. Quatre pometes té el pomer. Algú, alguna cara amiga, et demana que poses per a la fotografia i tres, dos, un, el clic de l’esmàrtfon indica que ja s’ha realitzat la instantània. Potser t’ha agafat desprevinguda, o potser sabies de bestreta que aquest algú, aquesta cara amiga, anava a aturar el moment i a convertir-lo en imatge. El resultat et trau tranquil·la, relaxada, com ho demostra el fet que t’hages descalçat fa una estona, amb un peu damunt del gronxador i amb el taló de l’altre recolzat sobre una xancla, gaudint d’una vesprada qualsevol d’agost amb la teua gent. El sol crepuscular en marca el centre, i acaricia els teus cabells fins al punt de confondre’ls amb els raigs que emana. Tres pometes té el pomer. Els ulls van dirigits a l’objectiu i, tot i que semble una mirada desafiant, els que et coneixen comentaran que és una mirada escrutadora. Hi has pegat el primer mos, el que més apeteix sempre, a la poma: el que t’atorga el plaer de poder assaborir una pell tan lluenta, tan perfecta, tan. Dos pometes té el pomer. Quan analitzes la foto, mastegues i mastegues, i et tragues aquest primer mos. Si hi fórem davant, observaríem com el roig del mos de poma, malgrat que estiga feta miques, ha donat color al teu coll nival mentre hi passava. Una pometa té el pomer. Però no hi som; la nostra imatge només existeix a mesura que escrivim aquestes línies. En acabar de veure la pantalla de l’aparell, tornes a seure al gronxador, fas un segon mos, el mastegues al ritme de vaivé que t’imposa i tanques els ulls. Desimbolta, obviant el món, segueixes devorant la poma, a poc a poc. Si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *