Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

L?escola del meu poble és una passada! Ja ho sabeu sóc d?Almoines

3
Publicat el 5 de març de 2009

Normal
0
21

Els meus amics i amigues de 6è de primària
estan llegint La Màgia del temps, el seu mestre Vicent m’ha escrit:

 

més…

Normal
0
21

Gemma ja hem llegit i xarrat a la classe el
primer capítol del llibre. El primer que comentàrem fou la dedicatòria, el
versos inicials i cadascú va dir la seua: 
que la nit és com un pont, que tots els dies aprenem alguna cosa…
També hem conegut bé el nostre xicot Guillem, quins són els seu gustos musicals
i cinematogràfic (algun alumne va dir que això es cine X i no deuria estar per
vore’l). El que vam trobar era que el seu DESPERTAR no n’era molt diferent del
nostre, de cada dia. Així és que l’hem escrit. Te l’enviem.

Ah, per cert, amb tot hem empaperat una
part de la paret d’un corredor i anem penjant coses: la portada del llibre, una
foto teua, una carta de l’ajuntament de Museros sobre persones desaparegudes,
La portada del llibre de Sanchis Guarner amb les dites dels pobles d’ací, i les
de Museros, Dibuixos sobre les escenes que ens descriu la primera pàgina… i
ara mateix penjarem els nostres despertars.

Ja t’aniré contant més coses, demà parlarem
del segon capítol. T’adjunte el document del text i una foto de nosaltres.

Una abraçada.. Vicent Ribes (el mestre de
6é)


Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La Biblioteca Valenciana i la memòria històrica

0
Publicat el 4 de març de 2009

Normal
0
21

Avui he tingut una trobada amb els meus
lectors. Ha estat a la Biblioteca Valenciana, a Sant Miquel del Reis. Eren uns
500 alumnes de tot el País Valencià. Els joves han estat molt participatius.
Per mi, aquesta trobada ha estat molt especial, sobretot quan els he parlat de L’últim
vaixell
, ja que aquesta novel·la és dedicada als meus avis, tots dos van
ser represaliats pel franquisme. Però el més curiós és que avui anava com a
convidada VIP al mateix edifici on va estar tancat el meu avi Pere. No he pogut
evitar que un calfred em recorregués tot el cos en observar que les petites
finestres d’una de les façanes delataven aquest singular edifici de la
biblioteca.

La xerrada ha estat interrompuda per un tall
de llum, només uns moments. Els organitzadors s’han disculpat, no els havia
passat mai. Si em permeteu, vull pensar que ha estat un senyal dels fantasmes
amics que encara habiten l’antic monestir, fent-me l’ullet i alegrant-se que la
néta d’un dels seus antics companys es declarés republicana i reivindiqués la
memòria històrica, imprescindible per no tornar a cometre els mateixos errors.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari