Ara que pasturo a l’herba i al cel los núvols filtren la gravetat de la llum del sol i les gosses han marxat ves a saber on, ara, ruixades les cames i els braços amb Autan per foragitar les mosques, ara, sol en una quietud familiar, imagino, ara, aquells dies certs en que mos passàvem
Quan lo sol se’n va i l’olivera desperta del seu somni etern.
No m’agraden pas los aires condicionats. Que torne l’hivern.
He tornat a Ulldecona, a mare. He tornat a fer vida i nit a les golfes, a soles, en la casa centenària reconstruïda al llarg dels anys i que un dia fou molí d’oli -uns dies de fa molts anys, en un episodi a banda d’esta maldestra quotidianitat. Torno a mare i m’estalviaré una colla
Tinc una sort estranya com un somni com la sort dels peixos roquers els dies de les minves de gener. Tinc una sort que m’entristeix i em perd en les hores lentes de l’estiu escoltant cançons mentres pasturo. No desitjo res a canvi, però, o poster un vas de Jack Daniels per a sentir-me un
L’aire passeja i s’escola al dormitori, des d’on ara escric. Avui hem pasturat nou hores de seguit, i de seguit, de nit, he tornat a casa. Fa dues setmanes que tardoreja i han passat les festes de la Sénia i som en plenes festes d’Ulldecona. Enguany no he anat als bous de la Sénia i
M’enutja greument la violència i per això des de fa força més de deu anys tinc la sort de viure al marge de les ciutats i de treballar solitàriament la terra i el meu ramat de cabres. La gran ciutat és un medi salvatge, deshumanitzat, i entenc que això puga irritar algunes consciències, però jo
I quan l’estiu marxa arriba el temps de la verema i d’entaular de cara a la collita d’aulives. La meua besàvia, d’Ulldecona, venia de casa rica i a casa encara conservem lo trull del raïm. Lo meu besavi era un pobre pescador de Les Cases. En casar-se, la besàvia marxà a viure a Les Cases,
És cert, visc clavat a uns bancals d’oliveres fargues. La meua vida passa ací, entre matisses, coscoll, argelagues, esbarzers, figueres, ullastres, esperregueres, romaní, farigola, junça, margallons i roca, marges, camins ensorrats, antics, molt antics. I quan comença l’any, amb el primer plegó d’olives, a l’octubre, el poble respira un aire que baixa dels Ports i