És cert, visc clavat a uns bancals d’oliveres fargues. La meua vida passa ací, entre matisses, coscoll, argelagues, esbarzers, figueres, ullastres, esperregueres, romaní, farigola, junça, margallons i roca, marges, camins ensorrats, antics, molt antics. I quan comença l’any, amb el primer plegó d’olives, a l’octubre, el poble respira un aire que baixa dels Ports i s’adorm a la falda del Montsià, a la Foia, després de traspassar la serra de Godall, on agafa l’embranzida necessària per perdre’s a la mar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!