PROCÉS ENVERINAT (14)
‘El policia es va quedar mirant la dona per si afegia alguna cosa, però va ser el capellà qui va continuar parlant:
—No entenem què fa vostè per aquí, perdent el temps amb preguntes estúpides, quan és evident que la mort d’Alfonso té a veure amb la seva obsessió malaltissa per Catalunya, que li havia fet perdre tota la credibilitat entre els seus. S’havia ficat en el vesper català, on es conrea l’odi cap a tot allò que és espanyol. Ell no hi combregava, naturalment. Era un patriota i ho feia de bona fe. Però ja se sap: De bones intencions l’infern n’és ple —ho va dir tot seguit i com si sermonegés Espinosa. Aquest, però, va aprofitar per donar-li la volta:
—Així, segons vostè, si l’han enverinat només pot haver estat algú relacionat amb la independència de Catalunya, favorable o contrari. Perquè sembla que feia nosa als dos bàndols.
—No posi en la meva boca paraules que jo no he dit —el mossèn s’havia posat vermell —Qui atia l’odi només són uns, els separatistes!
—Per cert —Espinosa va preferir canviar de tema— M’ha dit que sabien de què parlava quan he citat els ambients que freqüentava. No se’ls ha passat pel cap que podria ser per ací el motiu de l’enverinament?
La vídua feia una estona que estava callada, però ara s’adreçà a Espinosa amb la veu encara més escardada i amb neguit evident:
—Mire el què li dic! Si eixe fóra el motiu, ben mort està!