SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

Caminada pel Lluçanès – Colla d’Amics GR

Aquest cap de setmana uns quants amics de la Colla hem anat fins al Lluçanès amb la intenció de fer el PR-C 44, conegut també com a Sender de Prats de Lluçanès. Té una llargària de més de 24 km i dóna una volta en forma de vuit pels rodals del poble. Uneix diferents ermites, fonts i boscos, per camins d’històries i llegendes.
Feia un dia esplèndid per a caminar, amb el sol lleugerament enterbolit per núvols prims i una frescor ideal, amb molt bona visibilitat.

Hem iniciat l’excursió passant per l’ermita de Lurdes, a tocar de Prats i amb unes vistes magnífiques. La nova carretera ha tallat el camí, cosa que ens ha obligat a fer una bona volta per salvar aquest obstacle. Caldria senyalitzar-ho. Cal dir que aquest ha estat l’únic motiu de queixa, perquè la resta del recorregut està molt ben senyalitzat.

La natura estava esclatant, amb flors i verd arreu. Si a això hi sumem la varietat de paisatges i els freqüents llocs d’interès que hem anat passant, s’entendrà que hàgim dedicat molt de temps a contemplar-ho i fotografiar-ho, fins i tot petits gripaus en tolls d’aigua.


 
Un cop passada la Font de les Coves, amb les seves barbacoes i unes balmes impressionants, però moblades per a àpats de domingueros, hem arribat a la llegendària Pedra Dreta, símbol fàl·lic i demoníac a la vora d’una cruïlla de carreteres.



Després hem passat pel Roc Foradat o Roc de la Bruixa Napa. Es diu que en aquest forat hi cremava herbes i preparava els seus encanteris. 

Més endavant hem trobat l’ermita de Sant Sebastià (o “hermita”, com diu un rètol del segle XIX de la façana. Aquí hi oneja un bandera estelada que al peu del pal té una dedicatòria: “En memòria d’aquells que van lluitar per la justícia i la llibertat”.

A poca distància d’aquí trobem l’església romànica de Sant Andreu de Llanars, que ja existia l’any 1034. És una petita meravella. Com que ja és l’hora, ens hi aposentem pel dinar de carmanyola.

Som a la meitat del recorregut i toca prendre una decisió. Entre l’obstacle de la carretera, les meravelles del camí i algun que altre genoll tocat, hem trigat més del compte. Així que decidim donar per acabada la caminada i reservar la meitat que falta per a una altra ocasió. També hi influeix el temps, que comença a complicar-se amb núvols carregats que van fent acte de presència (només va ploure quatre gotes quan ja tornàvem a Barcelona).

 
El camí de retorn a Prats de Lluçanès és una passejada de dos o tres km. El poble i la comarca ens han enamorat. Sens dubte que hi tornarem!

 

  1. Salvador realment escrius mol be, les descripcions del paisatje i el recorregut son molt bones, dona gust de llegir.
    Les fotos maques nomes he trobat a faltar alguna del grup.
    Lamento no haver vingut quan el rrecorregut va ser escursat.
    Gracies per fer nos viure la sortida a distancia
    Josep M. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.