SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

PROCÉS ENVERINAT (18)

18‘Feia estona que havia començat la compareixença i el fiscal encara no havia obert boca. Probablement per això se li notava un cert malestar. L’intendent se n’havia adonat i es va fer el propòsit d’oferir-li contestar la següent pregunta adreçada a ell. Però aquesta va ser diferent. La va fer, en castellà i precipitadament, un periodista de mitjana edat que ningú no coneixia:
—Borja Pelaez, de El Juicio. La pregunta és per a tota la taula. Sense posar en dubte el que ens han dit, no troben que és molta casualitat que en uns moments com els actuals d’enfrontament entre l’Estat i la Generalitat hagi aparegut un culpable que sembla fet a mida per afavorir les tesis independentistes enfront les unionistes en un moment tan delicat en què l’estat esta en perill de fractura? En espanyol, per favor.
Espinosa es va mantenir impassible. L’intendent i el fiscal es van mirar i cada un d’ells va fer el gest d’oferir la resposta a l’altre. Finalment va agafar la paraula, per primer cop, Salvador Martínez:
—Faré veure que no he sentit algunes de les coses que ha insinuat vostè. En tot cas, la casualitat no existeix, atenent que la declaració respon a una confessió feta pel mateix detingut, auto inculpant-se del crim i adduint els motius pels quals va actuar. El codi penal és igual per a tothom i, si algú delinqueix, se’l deté i se li aplica, al marge de les qüestions polítiques i territorials, aquí i a tot arreu! Jo mateix he interrogat a l’acusat i ho ha reconegut tot, fil per randa. Deixem-nos, doncs, d’especulacions fora de lloc!’

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Castells de Selmella i Saburella – Colla d’Amics GR

La sortida de la Colla d’aquest diumenge ens va portar fins a la confluència de les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Es tractava d’una ruta circular que ens va permetre visitar aquestes dues fortificacions medievals, les quals marcaven la frontera sud del Comtat de Barcelona i la separació amb els territoris musulmans.
El punt de trobada va ser El Pont d’Armentera, on també vàrem dinar en acabar l’excursió.
La caminada era fàcil i sempre per pistes amples i ben traçades, cosa que va animar a venir més gent de l’habitual. La única dificultat, unes baixades pedregoses en fort pendent on s’havia d’anar en compte de no patinar. El dia, amb sol i núvols, també va acompanyar.

Començant la caminada
Començant la caminada
Els colors de la tardor
Els colors de la tardor
Una aturada per reagrupar-nos
Una aturada per reagrupar-nos
les ruïnes del castell de Selmella amb una ermita a l'interior del recinte
Ruïnes del castell de Selmella amb una ermita a tocar del recinte
Interior del castell
Interior del castell
Al fons, el castell de Saburella
Al fons, el castell de Saburella
Les tres torres han aguantat el pas dels segles
Les tres torres han aguantat el pas dels segles
El dinar de la Colla
El dinar de la Colla

PROCÉS ENVERINAT (17)

17‘L’arribada d’Espinosa a la comissaria de Tarragona va causar sensació. Havia trucat des de l’estació de Castelló, a punt d’agafar el darrer tren del dia. Almansa havia tancat la seu del partit amb suavitat, com el malalt terminal que tanca la porta de casa seva conscient que mai no tornarà. Havien caminat fins l’estació, els estómacs buits, els silencis plens. Afortunadament era un tren amb restaurant i van poder fer un mos. Calia agafar forces. Espinosa no recordava haver fet mai un arrest d’aquests tipus, però li agradaven les pel•lícules americanes on sovintejaven aquesta mena de situacions. Intentà fer memòria, però no recordava cap títol en concret. Blanc i negre, barret calat, cigarreta penjant dels llavis, manilles evidents però sense necessitat de fer-les servir, el malfactor enfonsat… Però qualsevol que s’hagués fixat en ells hagués apostat per dos homes de negocis que tornaven cap a casa després d’enllestir alguna pesada operació financera.’

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (16)

16‘La va veure en mig d’un petit grup de persones que semblaven mantenir una animada conversa mentre prenien combinats de diferents colors. Ella se’l va quedar mirant, com si el conegués, tot i que a ell no li sonava de res. Segur que si l’hagués vista abans no li hauria passat desapercebuda. Molt rossa i amb els cabells llargs i sedosos, com a ell li agradaven. I escultural, es va dir a si mateix. Un vestit negre arrapat a un cos generós delatava moltes hores de gimnàs. Més a prop dels quaranta que dels trenta, una bona edat, per al seu gust. Morbo segur. Quan la dona havia abandonat el grup amb unes breus paraules de comiat i s’adreçà cap on era ell amb un somriure, es va sentit afalagat. Ella s’assegué al seu costat i el primer que va notar va ser un perfum indubtablement car, que s’esqueia amb el seu cabell i la seva pell tan blanca. Encetar una conversa presentant-se amb un nom inventat li resultava divertit. Semblava que hi hauria sort. Sabia per experiència que en llocs així acostumava a haver-hi més homes que dones, sobretot els dies i a les hores que ell podia anar-hi, per la qual cosa s’havia d’afegir a quadres de grup que no li acabaven de fer el pes. Cada cop hi havia més gent passada de voltes i podies prendre mal. La barreja de coca, pastilles, alcohol i viagres feien perdre a alguns el món de vista, sobretot en les pràctiques d’ofegament. Ell preferia trobar una companya de jocs sexuals i tancar-se en alguna de les habitacions habilitades.’

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (15)

15‘Abans de marxar li va demanar a Rosa Pitarch una fotografia del seu marit per si més endavant li calia una identificació, amb la seguretat que no la faria servir per a res més, va recalcar. Tampoc no hauria calgut, perquè quan ella li va donar semblava encantada. Va insistir molt que el sotsinspector la mantingués informada. Espinosa va haver de frenar l’impuls de fer-li dos petons de comiat.
Ja camí de l’estació, encara estava desconcertat. Es preguntava com era possible que li hagués vingut aquell desig de tocar-la i petonejar-la. I també tenia dubtes sobre si realment aquella dona volia venjar-se del marit perquè sospitava que podia haver mort l’amant. O si era simplement el seu caràcter franc i obert, afegit a una vida familiar poc gratificant, que la feien interessar-se per la investigació que s’estava duent a terme. O, fins i tot, gaudir-ne. Mai se sap amb aquestes burgeses insatisfetes, es digué. Tenen altres valors, una altra manera de fer les coses. És l’avantatge de no haver-se de preocupar de fer bullir l’olla.’

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (14)

14‘El policia es va quedar mirant la dona per si afegia alguna cosa, però va ser el capellà qui va continuar parlant:
—No entenem què fa vostè per aquí, perdent el temps amb preguntes estúpides, quan és evident que la mort d’Alfonso té a veure amb la seva obsessió malaltissa per Catalunya, que li havia fet perdre tota la credibilitat entre els seus. S’havia ficat en el vesper català, on es conrea l’odi cap a tot allò que és espanyol. Ell no hi combregava, naturalment. Era un patriota i ho feia de bona fe. Però ja se sap: De bones intencions l’infern n’és ple —ho va dir tot seguit i com si sermonegés Espinosa. Aquest, però, va aprofitar per donar-li la volta:
—Així, segons vostè, si l’han enverinat només pot haver estat algú relacionat amb la independència de Catalunya, favorable o contrari. Perquè sembla que feia nosa als dos bàndols.
—No posi en la meva boca paraules que jo no he dit —el mossèn s’havia posat vermell —Qui atia l’odi només són uns, els separatistes!
—Per cert —Espinosa va preferir canviar de tema— M’ha dit que sabien de què parlava quan he citat els ambients que freqüentava. No se’ls ha passat pel cap que podria ser per ací el motiu de l’enverinament?
La vídua feia una estona que estava callada, però ara s’adreçà a Espinosa amb la veu encara més escardada i amb neguit evident:
—Mire el què li dic! Si eixe fóra el motiu, ben mort està!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (13)

13‘El silenci semblà imposar-se. Emili aprofità per recordar tot el que sabia sobre el partit. I tant que en sabia de coses. Més de les que Empar s’imaginava. Tan aviat com la noia va començar a militar, ell havia parlat amb uns mossos dels serveis d’informació. Coneixia els noms dels grupuscles que el formaven, la seva procedència, jerarquia i organització. Tot un embolic per un neòfit de la política. Pel que semblava la seva filla militava en un sector format majoritàriament per joves radicals en idees però no tant en fets. En altres paraules, poc partidaris de desordres al carrer i més proclius a la participació en el debat polític. El perfil del militant era polièdric i polimorf. Els noms dels diferents sectors alternaven mots revolucionaris que es prestaven a una certa confusió. Els militants veterans, procedents de sectors molt radicalitzats durant la transició, prenien el nom de Nova era, mentre que els nouvinguts a la formació s’anomenaven Som roig!. Hi havia també sectorials d’estudiants universitaris i de secundària, de pagesos, d’okupes, d’afectats per la crisi i de diferents opcions sexuals.’

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (12)

12‘Es coneixien des que, feia molts anys, l’un i l’altre havien compartit caserna a Burjassot i havien conreat una bona amistat. De la mateixa edat que Espinosa però lleugerament més alt, ros i ben plantat, semblava força més jove. Abans de decidir fer el pas als Mossos, Emili ho havia parlat amb ell. I Català li havia recomanat que no s’ho pensés més. Tots dos eren valencianoparlants i sabien els problemes que això comportava en una casa caserna plena de gent procedent de diversos indrets de l’Espanya profunda, on la ignorància i el menyspreu per la diferència eren habituals. Català s’havia mantingut solter i ho suportava millor que Espinosa, que amb la dona tortosina i dues filles petites, es trobava contínuament amb conflictes per raons de llengua. Encara recordava un poema d’Antonio Machado que el seu amic li havia recitat, feia molts anys, i que començava així: “España miserable, ayer conquistadora, envuelta en sus harapos, desprecia cuanto ignora”. Vicente Català era un admirador dels poetes espanyols de la generació del noranta-vuit i del vint-i-set i no se n’estava de citar-ne versos sovint. Emili també sabia d’ell que pertanyia al sindicat clandestí de la Guàrdia Civil. I que sempre havia blasmat del fet que se’ls considerés un cos militar. Continuava solter i vivia en un àtic pròxim la Ciutat de les Arts i les Ciències, en un edifici de solera, deia ell.’

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (11)

11‘Tal com havien quedat, el cambrer li indicà qui era Pons quan aquest acabava de creuar la porta d’entrada. Espinosa, en veure’l, tingué una sorpresa. Pel to de veu quan havien parlat per telèfon, esperava un home d’aspecte semblant a Raül Valero. Però la fila d’aquest home era a les antípodes: més aviat baix d’estatura i prim com un fideu. Li va resultar impossible d’endevinar els anys que podia tenir, possiblement entre quaranta i cinquanta. El cabell engominat, pentinat enrere i presumiblement tenyit de color negre li donava un aspecte tètric, accentuat per uns ulls negres dins d’unes conques profundes solcades per unes potes de galls immenses. Quan li va donar la mà li va semblar com si toqués la pell d’una mòmia, de seca i arrugada que estava. Es van adreçar al petit reservat i van demanar la carta. Era un dels moments preferits d’Espinosa per conèixer els seus interlocutors. Com hi passejaven els ulls, quins plats triaven, quin vi seleccionaven, tot plegat eren elements que denotaven el gust i el nivell econòmic del comensal. Com que en aquest cas el compte anava a càrrec d’Espinosa, no li va importar que el seu convidat fos un home que demanés vi negre amb gasosa i triés la paella més barata, a base de musclos i conill, obviant l’exquisidesa de marisc, especialitat de la casa.’

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (10)

245489-943-661‘El local, força gran i pràcticament buit a aquella hora, semblava fet a consciència per afavorir la intimitat. Il·luminació escassa i vermellosa, butaques verd oliva envoltant tauletes rodones i tot de racons discrets amb sofàs també de color verd. En un dels costats, una llarga barra amb el frontal il·luminat per una llum blavosa, que permetia veure la silueta de les cames d’algunes noies assegudes als tamborets. A l’altre extrem de la sala, una ampla escala pujava cap el pis superior. A Espinosa li va cridar l’atenció que en una de les parets interiors hi hagués un rètol lluminós de color groc, amb la paraula puticlú. Ho va atribuir a l’especial sentit de l’humor que sempre havia caracteritzat el seu antic confident. Valero demanà dos whiskies. Però Espinosa refusà el seu i acceptà només una cervesa. Una noia va començar a preparar les begudes i les portà fins al lloc on eren asseguts. Els ho va servir amb mirada avorrida.
—Totes tenen els papers en regla i són majors d’edat —va dir l’empresari com si parlés de bestiar, en observar com se la mirava Espinosa.’

A PARTIR DE DIMECRES A LES LLIBRERIES

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (9)

9‘Abans de prosperar, Raül Valero havia estat una mena de pinxo simpàtic que es movia com peix a l’aigua pels ambients de la delinqüència de la ciutat de València i voltants. I, a partir d’una topada amb l’Espinosa d’aleshores, havia jugat a dues bandes: operava fora de la llei al mateix temps que li feia de confident informal, generalment sense retribució econòmica, només perquè el deixessin tranquil. Però va arribar un moment que aquest pastel que s’havien muntat començà a trontollar quan, arran d’una borratxera, va parlar més del compte. Si seguia fent d’informador s’exposava a un risc molt gran, que probablement tard o d’hora li hauria costat car. Però Emili Espinosa ho va poder aturar a temps fent córrer la veu per on calia que a Valero se’l buscava per diversos delictes. Aquesta fou l’excusa perfecta per amagar-se i desaparèixer de la circulació una bona temporada. Després d’allò, Emili Espinosa va marxar de la Guàrdia Civil als Mossos d’Esquadra. I, un cop lluny de València, la relació entre tots dos es va refredar.’

La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (8)

8‘Li van explicar que les reunions setmanals eren d’assistència obligada. També que feien, un cop al mes, trobades obertes amb simpatitzants que volien col•laborar i rebre formació política. Es tractaven temes monogràfics, com ara el darrer, que havia estat “Els ajuntaments, primera línia de combat”. La següent trobada, al cap de tres setmanes, seria per preparar una campanya de recollida d’aliments bàsics, per repartir-los entre les famílies del Vendrell que ho necessiten perquè estaven a l’atur. Només famílies autòctones espanyoles, recalcaren, que sempre eren les més necessitades per culpa de la política complaent amb la immigració il•legal dels grans partits. Siurana es moria de ganes de preguntar alguna cosa sobre possibles accions contundents contra el separatisme, però s’adonava que hauria estat contraproduent. Hauria d’esperar que fossin els altres que en parlessin. De manera que s’havia de conformar amb seguir malparlant dels immigrants, que de moment semblava ser el tema estrella de les reunions, i continuar estirant de la llengua els companys més boques, en les trobades informals al bar. El procés no era un tema del què es parlés gaire, i tot i que planejava sobre qualsevol qüestió relativa al futur, no s’hi entrava mai a fons. La sensació que va tenir Siurana era que ningú no es creia que arribés a bon port. Potser esperaven que s’estavellés per mèrits propis.’

La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (7)

7‘Tot aquest rebombori polític repercutia de manera negativa en el treball policial. A la comissaria no es parlava d’altra cosa i el nerviosisme era evident. Els caps feien el possible per tal que el cas no passés a mans d’altres cossos de seguretat, més per mantenir el prestigi dels Mossos que per altra cosa, perquè alguns d’ells, en el fons, ho haurien agraït. Mentrestant, Espinosa i els seus col•laboradors havien de bregar amb més dificultats de les habituals. La negativa dels tres polítics a parlar amb la policia catalana només va servir per incorporar-los a la llista de sospitosos, que encapçalava, encara amb molts dubtes, el cuiner anarquista. Si no podien interrogar els tres comensals, almenys que ho fes la policia espanyola i els informés després del resultat de l’interrogatori. Però ni això tenien garantit. El problema tornava a ser la política. Espinosa estava convençut que si els agents dels diferents cossos poguessin parlar els uns amb els altres, sense intermediaris, les investigacions avançarien a un altre ritme.’

La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (6)

6‘La meva és una feina com qualsevol altra, li havia dit Murgades en alguna ocasió, una feina que algú ha de fer. En la darrera conversa que havien tingut, el forense havia intentat convèncer Espinosa de la possibilitat de donar el cos a la ciència. Un tràmit senzill, havia assegurat. Simplement personar-se a la Unitat d’Anatomia Humana i Embriologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, a Reus. I, allí, manifestar la voluntat de fer-ho. Espinosa odiava els funerals i tot el que els envoltava. El negoci funerari i les rotllanes de gent que, mentre esperaven la sortida del difunt de la sala de vetlles, parlaven animadament de futbol o de política. Cada cop més sovint s’anava trobant coneguts de funeral en funeral, com en un macabre joc de l’oca. No volia això per a ell. I encara menys per a la seva família. Però hi havia un problema. Des de feia tres anys pagaven els morts, com en deia Cinta. Era quan ella havia calculat que Emili començava ja a tenir possibilitats de morir fulminat per un ictus, un atac de cor o qualsevol altra malaltia insidiosa. I, d’altra banda, què diria tothom d’ella si no procurava un bon funeral al seu marit? Semblava clar que estava segura de sobreviure’l i ni s’havia plantejat la possibilitat que aquell negre futur també la podia afectar a ella. De manera que Emili havia hagut d’abandonar la idea de donar el cos a la ciència.’

La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (5)

5‘El líder carismàtic va arribar a l’acte amb vint minuts de retard i rodejat dels seus col•laboradors més pròxims, quan el públic ja començava a impacientar-se. A la sala, no gaire gran, hi havia just cent cadires però s’hi havien reunit quasi el doble de persones. Només va caldre que es deixés veure perquè comencessin els aplaudiments i els crits del seu eslògan preferit, proferits per bona part del públic. Els assistents, dempeus, ballaven al ritme de la música ensordidora que acompanyava l’entrada del seu líder. La cançó era un combinat de diversos estils, des de la rumba fins el rap, una melodia certament enganxadora. Ni l’oïda més fina hauria pogut desxifrar algunes paraules que no fossin les de la tornada i que corejaven els presents fins a perdre la veu. Des de l’improvisat escenari, s’aplaudia també al públic enmig d’una orgia de crits i petons adreçats als assistents de les primeres files. Fotògrafs de premsa i públic competien en aconseguir les millors instantànies del líder, que demanava calma. Quan es va fer el silenci, va començar a parlar amb el seu to de veu més vehement…’

La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari