Fa més d?un any que els que disposem de blog a mesvilaweb.cat tenim a la nostra disposició una sèrie d?estadísitiques que ens permeten saber el nombre total de visites que rebem, com les entrades més visitades del nostre racó: avui, aquesta setmana, aquest mes i des de l?inici.
Al Tinta xinesa ?un altre blog, aquest literari, que cultivo cada setmana- ja fa molts i molts mesos que no sé el número de persones que entren a casa meva. Va arribar un moment que em volien cobrar aquella informació que em donaven ?fan com amb la droga, primer te la donen gratis i quan t?hi enganxes te la fan pagar a preu d?or-, així que vaig aprofitar-ho per desampallegar-me d?una dependència més, la de l?obsessió per les audiències, que a vegades pot afectar, en el mal sentit de la paraula, el producte final.
Dit això, ja que el Partal, Maresma & Associats ens donen la droga gratis (de moment!) no puc evitar consultar les meves estadístiques del Codi de Barres. I més avui, que demà farà dos anys que vaig començar aquest dietari electrònic d?opinions diverses. Des de l?inici de l?invent les entrades més visitades han estat, començant pel final:
Autoodi: la llengua (343 visites) L?estimo i és un dels temes que més m?ocupen el cap. I aquesta diabòlica mania d?alguns catalanoparlants de passar-se al castellà de pressa i corrents i no fos cas és un dels mals més arrelats i de conseqüències més nefastes que patim.
Jo també vull un Estat propi (349 visites) M?haurien pogut sortir quatre entrades però les vaig agrupar en una de sola. Era l?època de la campanya del Xavier Mir, Jo també vull un Estat propi que va ser tot un èxit.
BenZina, ple si us plau (350 visites) Porten molts números editats, això deu voler dir que els números els surten, cosa que m?alegra. També m?alegraria pensar que ara sí que paguen als seus fotògrafs quan toca. Com era allò? ?Paga encara que sigui poc però paga sempre?.
Qui utilitza què: Psc – Psoe (377 visites) Era l?època de la campanya per decidir el nou Estatut. El pensament políticament correcte tenia tot el seu exèrcit als carrers i a les ones hertzianes per adoctrinar-nos sobre les bondats del ?sí, ho vull?. Vaig agafar un eslògan i el vaig girar com un mitjó per posar-lo en contra dels que l?utilitzaven. Ho volia fer amb tots els partits. Amb el temps crec que no em vaig equivocar gens penjant aquesta entrada, ans al contrari ?per molts enemics que em guanyés llavors o que em pugui seguir guanyant ara-.
Expliqueu-me Picasso (381 visites) És un dels artistes més increïbles que hi ha hagut mai, tan pel què fa a la quantitat com a la varietat d?estils que tocà. Ja que vaig treballar-hi uns quants anys sempre que puc parlo de què hi passa en aquest museu.
Mundial de futbol: que guanyi Togo (393 visites) El futbol, tot i que m?agrada, no em treu el son. En canvi m?encanta que els que fan mans i mànigues perquè no existim a nivell internacional perdin una vegada sí l?altra també.
Cava d’anunci (396 visites) Era l?època de l?anticatalanisme sense manies, del boicot al nostre cava, de l?Estatut que posava en perill la unidad en lo universal. Tot i que no sé per què parlem d?èpoques, doncs d’anticatalanisme n?hi ha sempre i des de fa segles a Espanya, encara que durant les eleccions o els debats sobre reformes d?estatuts es visibilitzi més.
El 9 esportiu, un 10 (405 visites) Conseqüència lògica i punt i final de l?entrada de més amunt: Mundial de futbol: que guanyi Togo.
Edicions Dau, una nova editorial (502 visites) Com amb la revista BenZina m?omple d?alegria i esperança que es pugui fer calaix amb la cultura catalana. Tot i que en el cas d?Edicions Dau és una sola persona física la que s?arrisca i no un grup financer que sempre cobreix millor les espatlles. Encara té més mèrit que l?editor porti set llibres editats i en tingui uns quants en preparació. Avant!
Família iReial (526 visites) Aquest és el number one pel què fa a les visites d?aquest racó de la xarxa, els reis de Roma, com no, la borbonalla! M?ho vaig passar pipa escrivint l?entrada, suposo que es nota. L’escrivia amb aquell sentiment que m?agrada tan que va de l?emprenyamenta inicial a la felicitat absoluta d?insultar sense insults, de cremar sense foc. A cada número d?aquestes revistes, o a moltes de les editorials dels diaris majoritaris, se?n podria escriure una d?entrada com aquesta. Però no s?ho mereixen.
PS. Ara bé, si alguna entrada m?agrada especialment és la primera que vaig escriure, demà farà dos anys, Una comissaria: cap bandera, que no surt ni a les estadístiques, però que per mi sempre serà especial i a partir de la qual, amb més o menys gràcia, sempre he sigut fidel, tan pel què fa al to, com a les seves intencions i llargada. Va, un concurs efímer sense premi, sabeu quina és la bandera blanca i negra que encara hi oneja?
