Puix parla català, aviam què diu Lluís Colet

Un dels llibres més estúpids que hom pot trobar en una llibreria i que enguany s’ha editat amb la portada més lletja de la història del disseny, és el llibre Guinnes dels rècords mundials. Bestieses com el pis de protecció oficial més petit, l’ajuntament amb més càrrecs de confiança, el país amb més autoodi o l’equip de futbol amb la samarreta del color més adient per acabar tacada en un camp enfangat, hi podrien sortir publicades.

Dit això, s’hi troben perles: a la ciutat de Perpinyà, el centre del món com deia Salvador Dalí, és a dir a l’estació de trens de la capital de la Catalunya del Nord (i no pas Catalunya Nord, no és pas una sortida de l’autopista això!) un tal Lluís Colet va batre la setmana passada un rècord mundial que sortirà publicat a la propera edició del Guinnes: el discurs més llarg de tota la història, cent vint-i-quatre hores seguides garlant. Més llarg que els del Dictador Fidel. Aviat és dit.

Esgotat i afònic, acompanyat per un metge i un notari, ha dedicat la seva proesa “a tota aquella gent i associacions que defensen i promouen la cultura catalana a la Catalunya del Nord” i vol que quedi constància que el discurs més llarg del món “ha sigut en català”.

Les males llengües diuen que un castellanoparlant emprenyat amb el món, vol plantar-se al mig de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per parlar en la llengua de l’Armada Invencible durant cent vint-i-quatre hores i mitja. Apa, fes-te fotre, només per superar en mitja hora el nostre heroi nacional, ai las!, denunciar el poc ús de la llengua imperial a les terres conquerides i denunciar així la suposada imposició de la llengua catalana a Catalunya.

Deu ser broma. O no. Proeses més grosses han superat aquella colla.



  1. quan vaig veure la notícia en Vilaweb, vaig pensar: “¿ningú dels que estan a dalt li donarà més que siga un entrepà, un got d’aigua i el reconeixement que es mereix aquest Lluís Colet que està a punt de batre un record davant la passivitat rutinària o induïda de la nostra pàtria lingüística?”; és evident que hi ha una passivitat social induïda des dels despatxos que es dediquen a desbroçar i prescindir tot el que no està ideològicament marcat i tot el que no serveix per donar cobertura, en darrera instància, al partidisme oficial més barroer;  el dubte planejava com un albat que perfora el seté cel de la ignonímia, quan vaig observar de quina manera cobria TV-3 l’esdeveniment de Lluís Colet: un enviat especial que no va deixar que escoltàrem al protagonista, menystenint-lo com el figurant absent d’una breu “notícia bleda”, una curta entrevista a una admiradora que estava explicant els mèrits associatius de Colet i es va quedar amb la paraula a la boca, mentre des del plató un tarambana domesticat se’n burlava de l’acte diguent: “aquesta dona també va camí de batre el record de discursos”; vinga va! ara tu dius que el llibre dels records és el llibre més estúpid de les llibreries: entre uns i d’altres, gràcies als mitjans de (des)comunicació ens hem quedat per saber el més minim el què estava diguent Lluís Colet en el seu discurs en català, el més llarg de la història universal!

  2. Ben trobat, ben trobat. D’aquest espanyols m’ho espero tot. Ara bé no us estranyi que l’heroi sigui en Marichalar en plena fase d’efervescència anfetamínica recitant Machado o Dinosio Ridruejo. Ara, els perseguits són ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Biel Barnils i Carrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent