L’experiment de Goebbels
Un dels pocs cinemes seriosos que hi ha en aquests països nostres és el de la Filmoteca de Catalunya, de titularitat pública. És seriós perquè no t’hi deixen entrar si hi arribes massa tard, no s’hi pot menjar ni beure res a dins, si parles en veu alta mentre la pel·lícula va passant els del teu voltant t’etziben un categòric "silenci si us plau", les pel·lícules es passen sempre en versió original subtitolada i els preus de l’entrada no són abusius. És un cinema que, resumint, cuida i respecta l’espectador.
Els que pensen la seva programació en saben un pou i ja fa temps que el cicle "El documental del mes" ens ofereix documentals de primera divisió molt difícils de veure a les sales comercials, sales que única i exclusivament estan pendents dels guanys econòmics immediats.
L’altre dia vam poder veure "Das Goebbels-Experiment", L’experiment de Goebbels, una coproducció anglesa i alemanya de l’any 2004 dirigida per Lutz Hachmeister i Michael Kloft. Tota la pel·lícula està feta a partir d’imatges de l’època i discursos polítics incendiaris de Hitler i Gobbels, el seu cap de propaganda. Imatges i discursos s’acompanyen només d’una veu en off que llegeix els dietaris que Goebbels va escriure entre els anys 1924 i 1945. És un impressionant document que explica, sense intermediaris i de forma clara i directa, l’ascens i la caiguda d’una part nefasta de la nostra història recent.
Aquí els dirigents del Partido Popular i alguns dels seus mitjans de desinformació continuen aplicant, amb bons resultats, exactement els mateixos mètodes assassins que Goebbels. Apliquen aquella vella i eficaç fórmula que diu que, en un escenari molt ben estudiat i en el moment precís, una gran mentida repetida moltes vegades acaba passant per una gran veritat. Salvant totes les diferències de temps i espai ho feien els nazis per anar contra els jueus com es fa ara contra la llei de política lingüística de Catalunya, per exemple.