L’experiment de Goebbels

1

Un dels pocs cinemes seriosos que hi ha en aquests països nostres és el de la Filmoteca de Catalunya, de titularitat pública. És seriós perquè no t’hi deixen entrar si hi arribes massa tard, no s’hi pot menjar ni beure res a dins, si parles en veu alta mentre la pel·lícula va passant els del teu voltant t’etziben un categòric "silenci si us plau", les pel·lícules es passen sempre en versió original subtitolada i els preus de l’entrada no són abusius. És un cinema que, resumint, cuida i respecta l’espectador.

Els que pensen la seva programació en saben un pou i ja fa temps que el cicle "El documental del mes" ens ofereix documentals de primera divisió molt difícils de veure a les sales comercials, sales que única i exclusivament estan pendents dels guanys econòmics immediats.

L’altre dia vam poder veure "Das Goebbels-Experiment", L’experiment de Goebbels, una coproducció anglesa i alemanya de l’any 2004 dirigida per Lutz Hachmeister i Michael Kloft. Tota la pel·lícula està feta a partir d’imatges de l’època i discursos polítics incendiaris de Hitler i Gobbels, el seu cap de propaganda. Imatges i discursos s’acompanyen només d’una veu en off que llegeix els dietaris que Goebbels va escriure entre els anys 1924 i 1945. És un impressionant document que explica, sense intermediaris i de forma clara i directa, l’ascens i la caiguda d’una part nefasta de la nostra història recent.

Aquí els dirigents del Partido Popular i alguns dels seus mitjans de desinformació continuen aplicant, amb bons resultats, exactement els mateixos mètodes assassins que Goebbels. Apliquen aquella vella i eficaç fórmula que diu que, en un escenari molt ben estudiat i en el moment precís, una gran mentida repetida moltes vegades acaba passant per una gran veritat. Salvant totes les diferències de temps i espai ho feien els nazis per anar contra els jueus com es fa ara contra la llei de política lingüística de Catalunya, per exemple.

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

L’amo del castell

3

Hi havia una vegada un ministre de defensa (defensa?) molt demòcrata molt demòcrata molt demòcrata, molt socialista molt socialista molt socialista, molt d’esquerres molt d’esquerres molt d’esquerres, un grandíssim fill de franquista vaja, d’un estat molt tolerant molt tolerant molt tolerant i molt plural molt plural molt plural que es negava a tornar als seus legítims amos un castell d’una ciutat de la perifèria (castell que per cert, i ho explico pels desmemoriats, ha servit sempre més per reprimir la ciutat que no pas per defensar-la i on fa quatre dies es va afusellar, per exemple, a tot un president de la Generalitat de Catalunya)

Després de vint-i-vuit anys de suposada democràcia es va creure convenient tornar el castell a la ciutat, però l’amo, aquell ministre demòcrata-de-tota-la-vida, socialista, super d’esquerres i gran fill de franquista, va posar com a condició que al castell, malgrat canviar de mans, hi seguís onejant la bandera de l’amo. No fos cas, que això segueix sent terra conquerida i vés a saber si caldrà tornar a fer ús de les seves dependències.

I encara hi ha catalans que, després de dos-cents noranta-dos anys, creuen que és possible reformar Espanya i que amb aquesta colla hi tenim alguna cosa a guanyar o a pactar. Il·lusos! O desmemoriats.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Reiteracions malintencionades

8

A la xarxa hi ha una pàgina del Ministeri de Cultura espanyol que permet buscar qualsevol llibre editat a partir del 1972. L’eina és útil i ràpida. Ho provin des del seu ordinador.

D’entre les vint-i-nou llengües que es poden trobar llibres hi ha l’espanyola, l’aragonesa, l’aranesa, l’asturiana, la castellana(!), la catalana, l’euskara, la gallega i la valenciana(!)

Comprovem-ho, "Ferran Torrent, llengua valenciana", cap entrada. Després hem seguit amb, "Vicent Andrés Estellés", una entrada, "Antología, 1999, Ediciones Aitana", suposem que en edició bilingüe. Si volen queixar-se, amb educació, poden fer-ho enviant un correu electrònic a agencia.isbn@cll.mcu.es o trucant al telèfon 91 536 88 00. Els atendran amablement.

Aquesta reiteració, perfectament estudiada i malintencionada, em recorda el rètol que hi havia fa uns quants anys al vestíbul de l’estació de renfe de la ciutat de Vic; hi posava literalment: Entrada / Entrada.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari