El seu passaport

1

Hui he anat a fer-me fer el passaport -he escrit fer-me fer i no fer-me’l renovar perquè aquest octubre serà la primera vegada que sortiré més enllà dels límits de la (des)Unió Europea i l’hauré de menester-. Faré cap a Casablanca, però sense gavardina i sense protagonitzar aquella escena que ric cada vegada que remiro o recordo, “… què és això?… són canons o els batecs del meu cor…”-.

De bon matí m’he presentat a la comissaria a l’hora indicada -per dir-ho en català, tres quarts de nou del matí-. A la porta un membre de les forces d’ocupació que només garlava en llengua imposada -deu fer més de trenta anys que viu i treballa a Catalunya i no articula cap síl·laba en la llengua pròpia del país que l’acull. El típic votant del Josep Anglada que deu pensar que els maleïts-moros-no-volen-integrar-se-. S’ha de dir, però, per anar-los una mica a favor, que el tràmit ha sigut prou ràpid, he sortit amb el nou passaport a la mà ni una hora després: el disseny de la portada és d’una modernor que esgarrifa de pensar només de veure-la. A dins, ja d’entrada, el dibuix d’uns vaixells amb clares referències a la Conquista de America, un mapa amb l’itinerari marítim d’Andalusia a Cuba i Filipines, i, amb la cua entre cames, de Cuba i Filipines a Lisboa (?). Davant de la costa de Portugal una illa que no havia vist mai, hauran fet pujar i engrandir les Canàries?

A la pàgina següent Unió Europea escrit en vint llengües, cap de catalana i una de curiosa, An tAontas Eorpach. Espanya escrit en vint llengües, cap de catalana i una de curiosa, Spanyolország. Passaport escrit en vint llengües, cap de catalana i una de curiosa, Útlevél.

A la pàgina següent la meva fotografia amb tota la cara que em va sortir de rojo, separatista y ultraradical i les meves dades personals, no cal dir que escrites en vàries llengües, cap de catalana. Pel què fa al nom em passa com amb el DNI, m’hi posen Gabriel, la policia i els banquers em coneixen per aquest nom, ja m’està bé, la resta de la humanitat per Biel. Coses de l’època: l’any 1976 estava prohibit inscriure noms en català i mon pare va haver de decidir-se per Gabriel ja que Biel no té traducció en llengua imposada i és hipocorístic de Gabriel.

A les pàgines següents bonics dibuixos d’animals i d’itineraris marítims de tota mena. Són del Jordi Sabater i Pi? I a la última el següent text que comença per El Estado español se reserva la propiedad de este pasaporte… Si resulta que aquest document és seu, per què m’obliguen a tenir-lo i m’hi canvien el nom i la nacionalitat? Por derecho de conquista, tenia raó Torrente Ballester.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari