Arxiu de la categoria: Esport

Spain, you cannot

1
Publicat el 26 de juny de 2009

Els que tenim la desgràcia de viure en un país que la seva selecció nacional de futbol té prohibit participar en competicions oficials celebrem totes les derrotes de la selecció nacional de futbol del país que fa mans i mànigues en contra de l’oficialitat de la nostra selecció. Són les pegues de tenir amo: xalar amb les derrotes de l’altre enlloc de xalar amb les pròpies victòries.

No sabia ni que havien jugat, prou feina tinc, però avui mentre dinava en un xinès de la Ciutat dels Sants un amic m’ho ha dit -els espanyols van perdre, són oca, that’s all folks!-.

Ni ho he celebrat tot i que el dinar ha estat més agradable, fins i tot més deliciós, i mira que el fast food xinès deixa molt que desitjar; però m’ha tornat a alegrar que els que volen l’anihilació de la meva nació (la llengua, la selecció, els mitjans de comunicació, les persones, animals, plantes i coses) hagin perdut contra una selecció, la dels EEUU, suposadament més feble que la seva.

La supèrbia sempre els pot, no n’aprenen.

 

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Samaranch ha de dimitir

1
Publicat el 13 de juny de 2009

“Des de la seva fundació l’any 1894, el moviment olímpic -que és l’expressió més acreditada de l’esport mundial organitzat- ha insistit en la necessitat que l’esport sigui una activitat capaç d’estimular els valors ètics i democràtics arreu del món. Els principis del moviment, i els seus documents fonamentals, parlen de “germanor”, “llibertat” i “igualtat” entre comunitats humanes, com a valors primordials. A més, la Carta Olímpica –en la versió actualitzada del 7 de juliol, 2007– comença definint el “valor educacional del bon exemple i de respecte pels principis universals i ètics com a elements indestriablement associats amb l’esport. Per altra banda, en el segon punt s’especifica que l’esport ha de veure’s com una manera de promoure una societat pacífica preocupada per la conservació de la dignitat humana”.

Revelacions documentals recents, difoses per la prestigiosa revista d’història Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col·laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment, o com a entitat, a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial. 

Atentament, 

Democràcia i Dignitat a l’Esport.” 

http://www.democracyanddignityinsport.cat/

 

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Catalunya 2 – Espanya 0

2

L’Exèrcit de Catalunya va guanyar dissabte passat per 2 gols a 0 al d’Espanya. Més de 60.000 persones el seguien al Camp Nou. A casa érem 4.

Televisió sense veu, llar de foc, músiques variades de fons, embotits, formatges, vins i converses. Els convidats van ser d’una educació immensa portant tota mena de viandes i líquids. Els coneixereu a partir d’aquí i d’aquí. Torneu quan volgueu.

Anàvem sopant i molt de reüll miràvem què passava al camp de batalla. No es marcaven gols. El meu resultat a la porra multitudinària que vam fer a la feina anava guanyat forma amb el temps i es materialitzava amb el primer gol, 50€ pel guanyador, poca broma. Vaig estar a punt de gastar-me’ls abans d’acabar el partit però no, el segon no va trigar a pujar al marcador. Me’n vaig alegrar, però, encara que m’hauria agradat més guanyar-los de penal injust al temps de descompte.

El nostre exèrcit democràtic i pacífic tornava a demostrar, si calia, una vegada més, que a Espanya se la pot guanyar sobre un terreny de joc sense armament ni imposició de llengües, sense promeses incomplertes ni expolis fiscals, sense catalanofòbia ni solidaritats mal enteses.

L’alcohol, la complicitat, la literatura, les ganes de conversa i l’humor van fer tota la resta fins a quarts de quinze tocades.

 

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Crònica d?una indiferència

4

Està a punt de començar la final de bàsquet europeu 2007. S?enfronten les seleccions nacionals d?Espanya i Rússia. El resultat m?és ben igual, doncs la meva selecció, per qüestions polítiques i de drets de conquesta, no ha pogut ni optar a jugar aquest campionat. M?hauria agradat veure Lituània a la final. O posats a somniar un Catalunya ? Bielorússia.

Vaig al cal Felip, bado una mica a l?ordinador i quan torno al sofà el partit ja ha començat.

1er quart

Triple de Calderón.

Per la pantalla es va mostrant la fauna de personatges públics que assisteixen al partit: J. M. Aznar, jugadors del Madrid, el Serrat, el Pedro J, etc.

Paren el temps perquè a una de les cistelles la ret ha sortit de lloc i s?ha d?arreglar per evitar males interpretacions. Puja un home, amb l?ajuda d?una escala, a posar-hi remei. ?… esto es muy español…?. De seguida baixo l?àudio de la televisió i poso Miles Davis. El contrast entre la seva relaxada trompeta i la rapidesa i nerviosisme d?aquest esport lliguen molt bé.

Els blancs han començat fluixos i els vermells molt forts.

Tap a Calderón. Que et penses que cada dia és diumenge, xicot?

David Blatt, l?entrenador rus, fa cara de preocupat.

Se?ns mostra la borbonalla aplaudint al final del primer quart. Guanyen els seus 22 ? 11.

2on quart

Els russsos segueixen nerviosos.

L?home-dels-mitjons-blancs-pujats-fins-als-genolls clava un triple.

Més tard un de Pau Gasol a tres minuts per acabar la primera part.

Els blancs escurcen diferències i es posen a tres punts.

34 ? 31.

M?agrada emmudir la publicitat.

Llegeixo poesia mentre de reüll veig que entrevisten al president espanyol.

3er quart

Intercanvi de triples.

Picabaralla entre Pau Gasol i Viktor Khriapa.

Els dos equips fallen molt. No estem veient un bon partit, que és la única raó per la qual estic mirant aquest canal.

Fa molta calor en aquest sobreàtic, em vento.

49 ? 46.

4art quart

Els russos empaten el partit, només començar, amb un triple de Paxutin. Després una cistella de dos els posa per davant per primera vegada(?)

Triple de Garbajosa que gira el marcador, 52 ? 51.

Aquest partit el guanyarà el menys dolent. Els espanyols juguen malament i els russos fatal.

Una cistella de Gasol, amb falta personal inclosa, posa els vermells a cinc punts dels blancs.

Entren dos tirs lliures de Kirilenko, el crack rus, que posa el marcador 59 ? 56. Queda 1 minut i 10 segons.

Bàsquet dels blancs que es posen només a un punt.

Durant la publicitat l?exèrcit espanyol pretén captar adeptes. Espereu-me asseguts.

Els espanyols perden la possessió i John Robert Holden anota dos punts que posa per davant els russos, 59 – 60.

Pau Gasol, a l?últim atac, falla el seu llançament. El temps s?esgota, els blancs s?abracen.

Els veïns, que durant tot el partit han estat animant els de vermell, emmudeixen. Truco a l?Oriol per compartir sentiments.

Torno a cal Felip. Poso la ràdio. M?assabento que el Barça ha empatat a zero amb l?Osasuna. Això sí que em sap greu.

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Crònica d?una victòria

1

Final de la copa del rei de bàsquet, abans dita del generalísimo i ara de su majestad el rey don juan carlos, tot amb minúscula. La miraré per televisió mentre escric. Provo d?escoltar-la per la ràdio però estan totes les emissores ocupades amb la lliga de futbol. Es veu que amb això dels esports també hi ha classes.

S?enfronten el Reial Madrid i el Winterthur Barcelona, publicitat fins i tot en el nom. Com és que posen el Madrid primer? Ara ho entenc, juguen a casa, és a dir a Málaga. Ho hem de saber aprofitar: tenim el públic en contra i no ser els favorits ens ha de fer més forts.

Seuen junts a la tribuna, no al galliner, el president del Madrid, que per cert no té cap mania a l?hora de fer el gest de saltar mentre els aficionats madridistes canten el ja clàssic "es polaco el que no vote es, es, etc." i el Joan Laporta, l?home-que-creu-que-a-les-instal·lacions-del-Barça-no-es-poden-expressar-idees-pròpies-sobre-l?actualitat. Ell, que es fotografiava esmorzant, durant la darrera campanya electoral, amb els politics de torn creu que els jugadors no poden tenir idees polítiques i expressar-les a les instal·lacions del club.

I canviem un paràgraf de continent: els americans, que com sap el món sencer són els reis del mambo, van dividir els partits de bàsquet en quatre quarts senzillament per posar-hi més publicitat. I com que aquí ja fa temps que comencem a aprendre de capitalisme salvatge doncs vam copiar-los la idea.

1er quart. Al salt la pilota és per naltros. Primera cistella de Navarro. Comencem bé.

El Barça va sumant punts i a ells que no els hi entra res. No triguen a demanar el primer temps mort.

Ja comencen a bombardejar-nos amb la publicitat. Baixo l?àudio ?sempre ho faig-  però veig que ens volen vendre cervesa sense alcohol (quina barbaritat!), també un diari esportiu espanyol que va a favor del Madrid i de l?Atlético de Madrid i una targeta de crèdit d?un banc que és molt generós amb els seus clients. Quan tornen les imatges del partit la pilota ja fa estona que roda. La televisió tracta el bàsquet com les pel·lícules, el mutila.  

Nou triple de Navarro que esgarrifa. M?omple d?esperança.

Acaba aquest primer quart amb el marcador 5 a 21. El partit ja es podria acabar ara.

Més publicitat. Pesats.

2on quart. El Madrid es desperta una mica però el Barça no para de fer taps i de clavar triples.

Reyes se?n va a la banqueta emprenyat amb ell i el seu equip donant una coça a una de les tanques publicitàries. Per mi ja la pots trencar.

Una marca de rellotges patrocina el marcador que ens ensenyen de tan en tan per pantalla. Clar, el temps, els números, quina bona pensada! I el bàsquet no deixa de ser un joc d?estadístiques de tota mena: rebots, triples, dobles, assistències, faltes i un llarg etcètera.

I Bullock que també les clava de tres. Cal defensar-lo bé.

A set segons del final d?aquesta primera part tots els marcadors es posen a zero i el partit s?ha d?aturar. Els àrbitres es treuen de la màniga un temps mort per reparar la màquina. Algun tècnic per ací?

Acaba el quart amb un 25 a 31. Me?n vaig a Can Felip i despés a la cuina. Una til·la, si us plau.

3er quart. Comença amb una gran esmaixada de Fran Vázquez.

I el Madrid que segueix sense anotar gaire. Guanyarem!

Parcial de 7-0 pel Madrid i el Barça fallant tirs lliures. Ai ai.

S’acaba amb un triple increïble d?Ukic i amb 12 punts a favor nostre. Bé.

4art (i últim!) quart

No entenc perquè estic nerviós, doncs ara guanyem 37 a 53 i queden 6 minuts pel final. Deu ser per vici.

Triple d?Ukic. I Tunceri s?hi torna. Paciència.

El Madrid que no pot reaccionar i el Barça que acaba de guanyar la final 56 a 69.

Després de 2 anys de sequera ja tocava un títol que engreixés les vitrines de la secció de bàsquet del museu més visitat de Catalunya, diuen. Ivanovic s?abraça a la seva filla. El jugadors que ho celebren al mig de la pista entre els xiulets dels que mai saben perdre. Algú que treu la xarxa d?una de les cistelles. Què en farà després? Se la guardarà a un calaix? Se la penjarà a l?habitació? És una pregunta estúpida que em faig sovint, queda a l?aire perquè hi aneu reflexionant.

El MVP, millor jugador de la final, és per Jordi Trias i de seguida el capità de Barça aixeca la copa que pesa 19 quilograms, una dada indispensable que ens donen per la televisió. Jo proposo que els hi tornem sense pensar-ho, doncs els catalans no tenim rei. L?últim va ser Martí I l?Humà i va morir el 1410 i ja ningú se n?enrecorda.

Va, m?arrisco, el titular del 9 esportiu de demà dilluns serà: Ni rei, ni amo, ni mestre, ni copa. Que dolent.

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Crònica d?una derrota

0

No disposo de Canal Plus a casa, pagar per veure la televisió, ens continuen prenent per imbècils? I no aniré a veure el Madrid-Barça d?aquesta nit a cap bar, ja no suporto el fum, ni el soroll, ni els energúmens-fanàtics que normalment creixen i es multipliquen quan estan en grup i a la vista de tothom.

Sempre faig tard si vull veure els partits de PPV per la xarxa així que el seguiré pel 102.8 de la freqüència modulada, Catalunya Ràdio, ?la ràdio nacional de Catalunya?, això ens ho diem a nosaltres mateixos. Què més voldríem que fos la nacional? Com a molt oficial, oficiosa o regional. Cal recordar encara que de nació amb tots els ets i uts encara no ho som? Els catalans, alguns catalans, continuen vivint d?il·lusions. No ens enganyem, si el Barça ha de ser més que un club és només perquè Catalunya és menys que una nació, per això en l?imaginari col·lectiu aquesta mena de partits, que només valen tres miserables punts, substitueixen els oficials de la nostra selecció.

Estirat al llit veig de lluny la torre Agbar que aquesta nit vesteix de blau-grana. Escolto el Joaquim Maria Puyal com comenta la jugada. La ràdio em continua semblant el mitjà de comunicació més interessant i apassionant que hi ha ja que t?has d?imaginar tot allò que un altre et diu, és ràpida, màgica i autèntica. Estic nerviós, no ho puc evitar, el futbol m?agrada, tot i que no sóc un entès. I el Barça m?apassiona tot i que sopo si perd i entre setmana mai hi penso.

Plou al camp del Santiago Bernabeu, nom d?un franquista declarat i reconsagrat, com sap tothom (?) Sona l?himne de l?equip de casa. Diuen que és massa solemne, que no es pot cantar. Ja s?ho faran.

Minut 2: no m?han deixat ni acomodar-me que el Raúl ja marca el primer gol del partit. Comencem malament. A veure si reaccionem.

Minut 14: Raúl remata de cap i està a punt de fer el segon. El tennista Nadal, madridista i mallorquí, riu a la tribuna. Out.

Minut 23: el Barça xuta per primera vegada entre els tres pals. Bé, Messi, bé. Poc després Gudjohnsen falla el què ningú falla després d?una gran jugada de Messi. Més i més i més i més i més i Messi!

Abans d?acabar la primera part sento la frase que em sembla serà la millor del partit, la diu el Puyal, ?un oasi Ruth, on assedeguem tantes coses…?.

Minut 5: Van Nistelrooy marca el segon gol del Madrid, gol psicològic. Cal continuar aquesta crònica d?una derrota? Començaré a preparar-me el sopar. Per consolar-me em dic que les cures d?humilitat sempre són bones.

Vinga, ara, després d’aquest breu parèntesi, ja podeu continuar bombardejant-nos amb aquesta lamentable campanya electoral permanent. 

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

El 9 esportiu, un 10

10
Publicat el 28 de juny de 2006

La història, passa sovint, s’ha repetit: la selecció espanyola de futbol ha tornat a caure eliminada d’un mundial, cosa-que-no-lamentem-d’allò-més.

A vegades ho faig, he mirat com han tractat la mateixa notícia diferents mitjans de (des)informació de casa, diguem-ne nostra:

La Vanguardia, "España vuelve a casa" (no entenc perquè restituïda la suposada democràcia aquest diari es va treure allò d’española. Calia?)

El Mundo Deportivo, "Fracaso" (molt bé, impossible dir-ho més clar i més curt.)

L’Avui, "França torna a fer fora Espanya d’un campionat oficial" (per què l’adjectiu oficial? D’acord, ara ho entenc, els partits no-oficials només els juguen les nacionalitats.)

El Periodico de Catalunya, "España, eliminada por Francia en octavos de final" (m’ha semblat un titular massa llarg.) I a la versió catalana, "Espanya, eliminada per França a vuitens" (l’ordinador aquesta vegada us ho ha traduït molt bé, felicitats camarades.)

Sport, "Decepción total!" (si aquest és el periódico más leído de Barcelona anem arreglats.)

El 9 esportiu de Catalunya, "Són una impotència" (que gairebé supera aquell memorable titular que guardo al calaix dels bons endreços, "Amb la furia entre cames". Que jo sàpiga, tant de bo algun lector em corregeixi, és l’unic mitjà d’informació que ha anat a favor de casa, diguem-ne nostra, posant els grams necessaris d’ironia i sarcasme per anar tirant en aquesta lamentable vall de llàgrimes.)

Els que realment en saben, no és el meu cas, em diuen que d’aquí a dos anys la armada invencible tornarà a jugar partits importants. Ja riurem.


Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Mundial de futbol: que guanyi Togo

5
Publicat el 12 de juny de 2006

Els catalans, alguns catalans, seguirem aquest mundial de futbol amb el mateix esperit de sempre. Ja que la nostra selecció, un any més, és no-oficial podrem triar qui volem que guanyi. I en aquest món només poden triar els afortunats. Jo, per exemple, enguany, trio la selecció de Togo. Togo perquè l’Àfrica es mereix més alegries que cap altre continent del món. És d’urgència que es tregui de sobre tots els estereotips que arrossega desde fa segles i per algun lloc es comença, per exemple, per un mundial de futbol.

Els catalans, alguns catalans, som molt més afortunats que els energumens seguidors de la fúria española. Ja es poden incentivar els jugadors amb primes galàctiques, ja poden fer anuncis guais, ja poden tenir tots els mitjans de desinformació a favor seu (els d’aquí i els d’allà) i creure’s superiors a la resta de cultures i llengües del món; el seu fracàs serà estrepitós, total, clamorós. M’hi jugo la constitución. Tant de bo acabin perdent de penal injust al temps de descompte. Ens ho passarem pipa.

És possible que un amic vingui a veure alguns partits a casa ja que des d’on viu no sintonitza el canal on els passaran. Ell anirà amb la selecció espanyola, cosa que em sembla molt bé, només faltaria, cadascú defensa qui vol o qui pot. Ja ho veig a venir: ell se n’enriurà una mica de mi i jo una mica d’ell. I alegria. La resta és literatura o política-de-diumenge-a-la-tarda.


Publicat dins de Esport | Deixa un comentari