Furriols, Montoya i Lafon permeables

0

Biel Barnils

 

 

 

 

 

El Museu de l’Art de la Pell acull fins el 31 de gener de 2017 l’exposició Permeabilitats que recull obres d’en Joan Furriols, Pep Montoya i Jordi Lafon.

És permeable allò que es deixa travessar per un gas o per un líquid. Certament, aquesta exposició, i moltes de les obres mostrades, tenen molt de gas i molt de líquid —prou d’aigua i alguna cosa de foc—. Els tres artistes s’han deixat permeabilitzar pels líquids i gasos dels altres dos, establint així un diàleg constant, fructífer, cap a variades i dobles direccions, no totes tan evidents ni clares a primer cop de vista. Les aclucades d’ull d’un a l’altre són constants, bastint així un discurs unitari però amb moltes veus. Com allò del jazz ben entès: que sembli que cadascú va a la seva però no, l’oïda sempre atenta a tot allò que et pugui dir l’altre.

I parlant de dir, aquesta exposició en diu moltes de coses —més enllà dels dos vídeos que s’hi poden escoltar—. Diu, per exemple, en forma de pregunta: on comença l’escultura i on l’objecte? És decent separar una cosa de l’altra? És decent separar la cultura per cledes com qui separa el bestiar? Tots tres, en Joan Furriols, en Pep Montoya i en Jordi Lafon, ­­­­­­­­­­­­­­­­­partint de la pintura, han anat a parar a d’altres camps, doncs benvinguts al segle XX —i una minúscula part del XXI—.

El plaer estètic i les dobles lectures, la sensació d’estranyesa i d’ironia davant algunes obres ens acompanyen durant tot el recorregut de l’exposició. Una exposició intergeneracional, interclassista però no intercultural, doncs ara els referents culturals són cada vegada més locals —és a dir, més universals—.

Hi ha també en aquests tres artistes, i en els artistes en general, una tendència connatural a acumular objectes, amuntegar-los, com aquella febre mal anomenada de la síndrome de Diògenes, la qual propugnava exactament tot el contrari. Quedar colgats d’objectes per, algun dia, fer-ne alguna peça artística ja que tot, tot, s’aprofita, com a la cuina.

Cal advertir, per anar acabant, que s’abstinguin de visitar l’exposició Permeabilitats tota mena de bestioles noucentistes recalcitrants, amants dels bodegons-i-poca-cosa-més i els que deixen anar aquella bestiesa d’això-que-feia-Miró-ho-pot-fer-un-nen-de-quatre-anys.

Tothom està avisat?

 

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari