Dia de la poesia catalana a internet

0
A partir d’aquesta iniciativa:


Miquel Bauçà

-versió del 1962-

 

Si una tarda

plou la tristesa i lluen sota el baf

les carrosseries dels cotxes, tot creuant

els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida;

si una tarda

un surt cansat de fer feina i plou,

i plou la tristesa i plou tant que els cecs

s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,

com pot un aguantar els ulls de les nines

boges, els ulls de les nines lletges!

La letargia, la tarda, la pluja, la pena,

l’esfondrament general,

el neguen tant a un, que un s’aferra,

a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,

brufada d’esperit.

 

Del llibre “Una bella història”

 

*Em suggereix la idea de la tristesa en un entorn urbà. M’agrada més aquesta versió que la que feu d’aquest mateix poema el 1985.

Gabriel Ferrater

Caragol

 

Declina el diumenge. Una minyona,

i les deu de la nit que estan per tocar-li.

Els seus darrers instants de portal. La mà,

sense carícia ni esma, s’arrapa

a la galta del xicot. Consternat,

un caragol al mig d’un mur eixut.

 

Del llibre  “Les dones i els dies”

 

*Em suggereix un bon planetjament, un bon nus i un estrany desenllaç; la imatge final del cargol al mig d’un mur eixut m’acompanya sovint.

Vicent Andrés Estellés

vii

 

direu de mi: retòric, propens a la mollesa, atent a les efusions

eròtiques. parlareu de mi menyspreant el meu brillant llatí.

direu: no ha aportat res, com no siguen certes amenitats del catre.

però jo us assegure, solemnes fills de mala mare, que deixaré

un senyal molt amarg i perdurable en la nostra literatura: aquell

que clama contra l’excés del poder i deixa

inerme la criatura, sota els turments de l’exili.

aneu a mamar tots!

 

Del llibre “Exili d’Ovidi”

 

*Em suggereix que la poesia també es pot escriure des de les vísceres, des de l’estómac. És el crit d’un poeta emprenyat que demana el seu lloc.

J. V. Foix

Diuen que la filla de l’esclopaire, gollut i amb poca feina, és boja, i la gent en fuig quan hi topa. Riu, envermellida i escabellada, del matí al vespre. Riu, cansada de tant de riure, i dibuixa signes estranys a les parets, que jo crec evocatius. Riu, a primera hora, quan fa ganyotes als mecànics dels cotxes de línia; riu quan s’enaigua a la font de la vila, i es descorda i aireja el cos; riu quan balla tota sola al clar de lluna, i riu, més que mai, quan els altres ploren. El capellà l’exorcita quan ella vol entrar al Temple, en dies d’oratge. Avui l’he trobada quan, hereva dels déus i coronada de violes, cantava al peu de les tombes, dolça i afinada. Més tard, l’he vista quan amagava uns papers. Tota amarada de sol, m’ha mirat i ha fugit. Tocat migdia, quan, corredor de plaça, venia de fer les tendes, se m’ha acostat amb una faldada de roselles i me n’ha donat un pom.–Vós no em feu riure, ha dit. M’ha agafat pel braç, i m’ha fet seguir per un corriol perdedor entre arbres fruiters. –No, vós no em feu riure gens. M’ha mirat tendrament i, amb timidesa de vestal, m’ha donat un plec de fulls manuscrits on conta, amb lletra segura, clara i torbadora ensems, històries fora d’ús, llunyanes i actuals, que jo, lector llarg de ficcions, no recordo que mai cap escriptor hagi tingut prou talent per a transcriure.

 

Del llibre “L’estrella d’En Perris”

 

*Em suggereix un personatge estrambòtic i unes belles imatges que només Foix sap transmetre. Cal llegir aquest poeta tan malinterpretat, sigui o no sigui el seu any.

Joan Vinyoli

Matinada lletosa amb filferros

 

De qui seran aquestes

bragues descolorides, sola peça

de roba en els filferros del balcó

d’un casinyot, cruixint al vent

de matinada, sota la lletosa

claror d’absenta?

Quina dona al llit

està per desvetllar-se abandonada

de tot i se les posarà

després de mal rentar-se?

Passarem pel Born

a trenc de dia. Famolencs, prendrem

ous amb pernil, beurem vi negre, sec.

Venim del fred, que tot és fred i fosc.

Aprofitem les mans

per a tocar, palpem-nos tot el cos,

mesclem-nos, amortem el fred

i prosseguim.

 

Del llibre “Tot és ara i res”

 

*Em suggereix els passeigs que ell i Gabriel Ferrater feien pel Born de Barcelona. Encara em sembla veure’ls passejant a primeres hores del matí amb alguna copa de més.

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

Regal de reis

0

Engarjolarem a la borbonalla,
camí del sacrifici.
Portarem el cap de l’Estat
de les seves forces armades
a la plaça més cèntrica del país,
entre una gernació àvida de sang
i de crits i de venjança infinita.
S’hi brandaran forques,
fotografies de cap per avall,
càntics de repúbliques llibertàries!
Serà retransmès per
totes les televisions mundials,
en horari de màxima audiència.
Amb una precisió esgarrifosa,
sense discursos, sense absoltes,
sense últimes voluntats,
l
a guillotina li escapçarà la testa.
Z
as! Serà un tall sec, net, ras, clar.
Rodolarà, amb els ulls oberts encara,
escales avall entre al·leluies i aplaudiments.
El poble hi jugarem a futbol
una bona estona: taqui gols,
córners, tanda de penals.
El Messi farà un hat-trick.
Aprés, per celebrar-ho,
farem una calçotada multitudinària.
Aquest serà l’opi, la venjança,
ja hi podeu comptar.

Avui, l’endemà, les restes
de la carnisseria lluen al sol
entre camapandes de joia.
La plaça, buida ja de gent i de sorolls,
que fan cap a d’altres places
per encetar-hi noves revolucions,
comença a ser ocupada
per voltors oportunistes.
Fan net de pútrides carns,
del tronc i les extremitats del monarca,
de temps antics, remots,
pàgines de la nostra Història vessada.

 

 

Biel Barnils

 

 

Publicat dins de Política | Deixa un comentari