Les llibreries del país
Un dia un jove editor em va dir més o menys el que segueix: “el món del llibre és terrible, l’autor no es refia de l’editor, l’editor no es refia del distribuïdor, el distribuïdor no es refia del llibreter i el llibreter no es refia de l’autor”. Mesos després vaig constatar-ho en pròpia pell, quan un vell editor va començar a despotricar de mi només de saber que jo era llibreter.
Deu ser un mal endèmic del catalans, mai ens posem d’acord entre nosaltres ni volem adonar-nos que anem tots al mateix vaixell, vulgues no vulgues. Sabrem aprofitar el moment de crisi econòmica que patim per adonar-nos-en? Creixerà la solidaritat entre nosaltres i el tots a l’una com una heura enfilant-se per una alta paret de maons?
Cada vegada que tanca qualsevol llibreria, digne d’aquest nom, d’aquests països nostres, em sap un greu de dimensions còsmiques. Llibreries que, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, teixeixen una imprescindible xarxa que passa per Mataró, Vic, Barcelona, Les Franqueses del Vallès, Valls, Torroella de Montgrí, Mollet del Vallès, València, Alacant, Castelló, Perpinyà i Ciutadella, per exemple. Elles soletes, de forma silenciosa i entusiasta, aixequen el nivell cultural del país i proclamen que la cultura no hauria de ser un luxe d’uns quants rics sinó un dret per a tothom. Hauríem de sortir tots ara mateix al carrer a proclamar-ho als quatre vents. Jo ja hi sóc.
És un greu retrocés que el nostre paisatge quotidià sigui ocupat per Fnacs o similars, un centre comercial que invisibilitza la literatura pròpia del país fins a extrems genocides. Ho comprovin, si us plau -són francesos amb seu a Madrid, es pot entendre-. El seu capitalisme salvatge no té cap interès en la cultura, venen llibres com podrien vendre armes de destrucció massiva o condons adulterats. Ja ho deuen fer. Assossec, que ningú s’alarmi, sóc un optimista nat i no puc evitar-ho: de la mateix manera que el periodisme i els periodistes no moriran mai, només han de canviar la carcassa i l’estratègia comercial, els llibreters i les llibreries tampoc. Cal saber reinventar-se: entenc que haurien de ser un espai on no només es trafica amb llibres –que també- si no que s’hi parla de llibres, s’hi transmeten sinergies orgiàstiques pel que fa al plaer sense límits de la lectura –riu-te’n de les orgies fetes en llits rodons fins a altes hores de la matinada-. I si del que parlem ara és de cultura i no de carn, hi cap gairebé tot, des de recitals poètics, concerts de música electrònica, representacions teatrals o clubs de lectura, fins a conferències científiques (la ciència també és cultura!), exposicions i va, orgies lectores.
Llarga vida a les llibreries del país –dignes d’aquest nom!-, i tota la imaginació del món.
