Dolça poesia

0
Publicat el 10 de maig de 2007

Palau de la Música Catalana, dimecres vespre. El XXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona clou les activitats que s?han anat succeïnt entre el 3 i el 9 de maig.

No es pot començar millor: recita la valenciana Àngels Gregori. Ni pels versos ni per l?aspecte encertaríem que té vint-i-dos anys. S?encenen, com cuques de llum, les làmpades que han donat a l?entrada -de petits les fèiem servir per llegir d?amagatotis al llit-. Després alça la veu el gran Jordi Valls ?que es guanya les garrofes a una cèntrica llibreria barcelonina-. De dos en dos surten els rapsodes: Yolanda Castaño recita en gallec ?ens han donat un llibre amb la versió original gallega suprimida i traduïda al castellà- i Pere Rovira ?que amb la seva bonica veu ens emociona amb Un milicià-. Però és el vitalisme de la Dolors Miquel el que ens commou més -fantàstic el Plany de la mare-. El to del mexicà Francisco Segovia ens avorreix sobiranament, francament. Tanella Boni i Amadou Lamine Sall reciten amb la llengua amb què van ser colonitzats, el francès. Nouma Diakité toca el goni, curiós instrument, i canta les seves poesies ?això sembla el Fòrum de les Cultures!-. Acaba el jamaicà Linton Kwesi Johnson que recita en anglès contundents poesies com ara Llicència per a matar.

Dues hores de poesia per recordar.

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari