Dolça poesia
Palau de la Música Catalana, dimecres vespre. El XXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona clou les activitats que s?han anat succeïnt entre el 3 i el 9 de maig.
No es pot començar millor: recita la valenciana Àngels Gregori. Ni pels versos ni per l?aspecte encertaríem que té vint-i-dos anys. S?encenen, com cuques de llum, les làmpades que han donat a l?entrada -de petits les fèiem servir per llegir d?amagatotis al llit-. Després alça la veu el gran Jordi Valls ?que es guanya les garrofes a una cèntrica llibreria barcelonina-. De dos en dos surten els rapsodes: Yolanda Castaño recita en gallec ?ens han donat un llibre amb la versió original gallega suprimida i traduïda al castellà- i Pere Rovira ?que amb la seva bonica veu ens emociona amb Un milicià-. Però és el vitalisme de la Dolors Miquel el que ens commou més -fantàstic el Plany de la mare-. El to del mexicà Francisco Segovia ens avorreix sobiranament, francament. Tanella Boni i Amadou Lamine Sall reciten amb la llengua amb què van ser colonitzats, el francès. Nouma Diakité toca el goni, curiós instrument, i canta les seves poesies ?això sembla el Fòrum de les Cultures!-. Acaba el jamaicà Linton Kwesi Johnson que recita en anglès contundents poesies com ara Llicència per a matar.
Dues hores de poesia per recordar.