Edicions Dau, una nova editorial

2

No passa gaire sovint, en el nostre rodal és gairebé un miracle, per això quan passa cal parlar-ne i fer-ne tota la difusió possible: a mitjans d?aquest mes va néixer una nova editorial, EDICIONS DAU.

L?editor deu ser una miqueta boig i molt valent ja que és un projecte independent, que publicarà llibres de no ficció i ho farà en llengua catalana. S?adreça al gran públic amb la intenció de no rebaixar la qualitat literària. Comença fort, amb la col·lecció ?Retrats?, on copiarà la idea dels homenots del Josep Pla per explicar-nos el país i la societat d?ara a partir de la vida de catalans populars vius.

Aquest dijous ja surt a la venda el primer llibre, La dona tenaç. Retrat de Montserrat Tura escrit pel Carles Serrat. I a mitjans de novembre ho farà Animal de circ. Retrat de Tortell Poltrona pel Marcel Barrera. Estan en preparació les biografies del Joan Puigcercós per la Gisela Pairó, Josep Carreras pel Roger Alier i Ferran Torrent pel Miquel Alberola.

La cirereta del pastís la posen el Marc Duran, que fa les fotografies de la portada i el pintor i poeta Perejaume que ha dissenyat el logotip de l?editorial.

Tot sumat, poca broma. ?Bona barca, que tingueu bon vent?.

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

Crònica d?una derrota

0

No disposo de Canal Plus a casa, pagar per veure la televisió, ens continuen prenent per imbècils? I no aniré a veure el Madrid-Barça d?aquesta nit a cap bar, ja no suporto el fum, ni el soroll, ni els energúmens-fanàtics que normalment creixen i es multipliquen quan estan en grup i a la vista de tothom.

Sempre faig tard si vull veure els partits de PPV per la xarxa així que el seguiré pel 102.8 de la freqüència modulada, Catalunya Ràdio, ?la ràdio nacional de Catalunya?, això ens ho diem a nosaltres mateixos. Què més voldríem que fos la nacional? Com a molt oficial, oficiosa o regional. Cal recordar encara que de nació amb tots els ets i uts encara no ho som? Els catalans, alguns catalans, continuen vivint d?il·lusions. No ens enganyem, si el Barça ha de ser més que un club és només perquè Catalunya és menys que una nació, per això en l?imaginari col·lectiu aquesta mena de partits, que només valen tres miserables punts, substitueixen els oficials de la nostra selecció.

Estirat al llit veig de lluny la torre Agbar que aquesta nit vesteix de blau-grana. Escolto el Joaquim Maria Puyal com comenta la jugada. La ràdio em continua semblant el mitjà de comunicació més interessant i apassionant que hi ha ja que t?has d?imaginar tot allò que un altre et diu, és ràpida, màgica i autèntica. Estic nerviós, no ho puc evitar, el futbol m?agrada, tot i que no sóc un entès. I el Barça m?apassiona tot i que sopo si perd i entre setmana mai hi penso.

Plou al camp del Santiago Bernabeu, nom d?un franquista declarat i reconsagrat, com sap tothom (?) Sona l?himne de l?equip de casa. Diuen que és massa solemne, que no es pot cantar. Ja s?ho faran.

Minut 2: no m?han deixat ni acomodar-me que el Raúl ja marca el primer gol del partit. Comencem malament. A veure si reaccionem.

Minut 14: Raúl remata de cap i està a punt de fer el segon. El tennista Nadal, madridista i mallorquí, riu a la tribuna. Out.

Minut 23: el Barça xuta per primera vegada entre els tres pals. Bé, Messi, bé. Poc després Gudjohnsen falla el què ningú falla després d?una gran jugada de Messi. Més i més i més i més i més i Messi!

Abans d?acabar la primera part sento la frase que em sembla serà la millor del partit, la diu el Puyal, ?un oasi Ruth, on assedeguem tantes coses…?.

Minut 5: Van Nistelrooy marca el segon gol del Madrid, gol psicològic. Cal continuar aquesta crònica d?una derrota? Començaré a preparar-me el sopar. Per consolar-me em dic que les cures d?humilitat sempre són bones.

Vinga, ara, després d’aquest breu parèntesi, ja podeu continuar bombardejant-nos amb aquesta lamentable campanya electoral permanent. 

Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Blogger, on vius?

4

El mític Diari de Barcelona, que es va començar a editar al segle XVIII i que ara ja només existeix a la xarxa, posa a la disposició de tots els blocaires un mapa perquè marquem el lloc on vivim. Una manera com una altra d’acabar amb el tradicional anonimat? El nom no fa la cosa ja que l’aplicació permet sortir de la ciutat i anar a qualsevol comarca terra endins o mar enllà.

Si realment som tants m?estranya molt que aquesta pantalla no estigui tota plena de punts vermells: situeu-vos en el mapa i escampeu la notícia arreu.

Publicat dins de Internet | Deixa un comentari

Cascú és cascú

0

Dijous passat, día de la raza, vam pujar a la bonica vila de Sant Boi de Lluçanès (ni del Llobregat ni d?Alcalà). Hi feien, com cada any, un concurs de pintura ràpida. Més de cinquanta persones escampades per tots els racons del terme, pintant allò que veien o volien veure. Acompanyava un paisatge tardoral de tons ocres, plovia a estones i les aquarel·les regalimaven més de l?habitual.

Aprés de dinar vam anar a caçar bolets com qui busca pintors pels racons. Vam trobar rovellons i algun cama-sec.

Ja una mica cansats de mirar per terra tornàrem al poble per veure exposades les tel·les que s?havien anat omplint de formes i colors durant tot el matí. Quina fortor de vernís que feien els quadres acabats de cuinar! Allà mateix es venien, compraven i criticaven uns als altres. Havies de vigilar a l?hora de donar la teva opinió en veu alta, doncs els artistes són molt sentits i per allà pul·lulaven.

I mentrestant, els nostres enemics, en terminologia de Miquel Bauçà, alçant el braç a la romana i desfilant material de guerra. Cascú és cascú. 

Publicat dins de Política | Deixa un comentari