Codi de Barres

Fa més d?un any que els que disposem de blog a mesvilaweb.cat tenim a la nostra disposició una sèrie d?estadísitiques que ens permeten saber el nombre total de visites que rebem, com les entrades més visitades del nostre racó: avui, aquesta setmana, aquest mes i des de l?inici.

Al Tinta xinesa ?un altre blog, aquest literari, que cultivo cada setmana- ja fa molts i molts mesos que no sé el número de persones que entren a casa meva. Va arribar un moment que em volien cobrar aquella informació que em donaven ?fan com amb la droga, primer te la donen gratis i quan t?hi enganxes te la fan pagar a preu d?or-, així que vaig aprofitar-ho per desampallegar-me d?una dependència més, la de l?obsessió per les audiències, que a vegades pot afectar, en el mal sentit de la paraula, el producte final.

Dit això, ja que el Partal, Maresma & Associats ens donen la droga gratis (de moment!) no puc evitar consultar les meves estadístiques del Codi de Barres. I més avui, que demà farà dos anys que vaig començar aquest dietari electrònic d?opinions diverses. Des de l?inici de l?invent les entrades més visitades han estat, començant pel final:

Autoodi: la llengua (343 visites) L?estimo i és un dels temes que més m?ocupen el cap. I aquesta diabòlica mania d?alguns catalanoparlants de passar-se al castellà de pressa i corrents i no fos cas és un dels mals més arrelats i de conseqüències més nefastes que patim.

Jo també vull un Estat propi (349 visites) M?haurien pogut sortir quatre entrades però les vaig agrupar en una de sola. Era l?època de la campanya del Xavier Mir, Jo també vull un Estat propi que va ser tot un èxit.

BenZina, ple si us plau (350 visites) Porten molts números editats, això deu voler dir que els números els surten, cosa que m?alegra. També m?alegraria pensar que ara sí que paguen als seus fotògrafs quan toca. Com era allò? ?Paga encara que sigui poc però paga sempre?.

Qui utilitza què: Psc – Psoe (377 visites) Era l?època de la campanya per decidir el nou Estatut. El pensament políticament correcte tenia tot el seu exèrcit als carrers i a les ones hertzianes per adoctrinar-nos sobre les bondats del ?sí, ho vull?. Vaig agafar un eslògan i el vaig girar com un mitjó per posar-lo en contra dels que l?utilitzaven. Ho volia fer amb tots els partits. Amb el temps crec que no em vaig equivocar gens penjant aquesta entrada, ans al contrari ?per molts enemics que em guanyés llavors o que em pugui seguir guanyant ara-.

Expliqueu-me Picasso (381 visites) És un dels artistes més increïbles que hi ha hagut mai, tan pel què fa a la quantitat com a la varietat d?estils que tocà. Ja que vaig treballar-hi uns quants anys sempre que puc parlo de què hi passa en aquest museu.

Mundial de futbol: que guanyi Togo (393 visites) El futbol, tot i que m?agrada, no em treu el son. En canvi m?encanta que els que fan mans i mànigues perquè no existim a nivell internacional perdin una vegada sí l?altra també.

Cava d’anunci (396 visites) Era l?època de l?anticatalanisme sense manies, del boicot al nostre cava, de l?Estatut que posava en perill la unidad en lo universal. Tot i que no sé per què parlem d?èpoques, doncs d’anticatalanisme n?hi ha sempre i des de fa segles a Espanya, encara que durant les eleccions o els debats sobre reformes d?estatuts es visibilitzi més.

El 9 esportiu, un 10 (405 visites) Conseqüència lògica i punt i final de l?entrada de més amunt: Mundial de futbol: que guanyi Togo.

Edicions Dau, una nova editorial (502 visites) Com amb la revista BenZina m?omple d?alegria i esperança que es pugui fer calaix amb la cultura catalana. Tot i que en el cas d?Edicions Dau és una sola persona física la que s?arrisca i no un grup financer que sempre cobreix millor les espatlles. Encara té més mèrit que l?editor porti set llibres editats i en tingui uns quants en preparació. Avant!

Família iReial (526 visites) Aquest és el number one pel què fa a les visites d?aquest racó de la xarxa, els reis de Roma, com no, la borbonalla! M?ho vaig passar pipa escrivint l?entrada, suposo que es nota. L’escrivia amb aquell sentiment que m?agrada tan que va de l?emprenyamenta inicial a la felicitat absoluta d?insultar sense insults, de cremar sense foc. A cada número d?aquestes revistes, o a moltes de les editorials dels diaris majoritaris, se?n podria escriure una d?entrada com aquesta. Però no s?ho mereixen.

PS. Ara bé, si alguna entrada m?agrada especialment és la primera que vaig escriure, demà farà dos anys, Una comissaria: cap bandera, que no surt ni a les estadístiques, però que per mi sempre serà especial i a partir de la qual, amb més o menys gràcia, sempre he sigut fidel, tan pel què fa al to, com a les seves intencions i llargada. Va, un concurs efímer sense premi, sabeu quina és la bandera blanca i negra que encara hi oneja?

Fa poc ha aparegut a la xarxa un nova televisió: sies.tv. Es dedicarà, sobretot, a tractar temes culturals tot i que el compàs l?obren bé (arts plàstiques, cinema, economia, escenaris, gastronomia, turisme, innovació, lletres, societat i tendències). És allò que se?n diu televisió a la carta, és a dir, miro només els continguts que m?interessen i en el moment que em va bé a mi i no pas a ells, què nassos.

És gratuïta, garla català i es dirigeix, com diu molt bé el Toni Iglésies, el director d?aquest nou projecte, al ?… territori no, com que és internet, tot l?àmbit de parla catalana…?.  Així que se salten a la torera (olé!) totes les fronteres que els estats i els seus drets de conquesta han anat imposant-nos amb els segles. No deixa de ser això internet.

Si ara els tingués al costat els abraçaria, els felicitaria efusivament, doncs ens cal molta més gent que vagi a-favor-de que no pas en-contra-de. Si tota la nostra energia l?apliquéssim bé en la direcció adequada ja seríem independents fa segles. I avançats com Suècia o Suïssa ?suposant que aquests siguin països avançats-.

Llarga vida a sies.tv! I a qualsevol iniciativa en aquesta direcció.

El mític Diari de Barcelona, que es va començar a editar al segle XVIII i que ara ja només existeix a la xarxa, posa a la disposició de tots els blocaires un mapa perquè marquem el lloc on vivim. Una manera com una altra d’acabar amb el tradicional anonimat? El nom no fa la cosa ja que l’aplicació permet sortir de la ciutat i anar a qualsevol comarca terra endins o mar enllà.

Si realment som tants m?estranya molt que aquesta pantalla no estigui tota plena de punts vermells: situeu-vos en el mapa i escampeu la notícia arreu.

Nosaltres, ciutadans sense Estat propi, naveguem per internet com peix a l?aigua, sense fronteres i sense estats.

Diuen que el català és la segona llengua més utilitzada als weblogs, ho podeu llegir en aquest article del Ciutat oci.

M?agradaria aprofitar aquesta entrada per solidaritzar-me amb el Pepe Rubianes, que podeu veure en aquest vídeo. I també per sumar-me a la campanya ?Jo també vull un Estat propi? ideada pel Xavier Mir.

Mentre no tinguem un Estat propi hem de continuar creant xarxa.

Abans, fa pocs anys, només podien opinar els "savis", els acadèmics, els que tenien 25487 carreres i 961.3 màsters, la gent de "carnet" o els que tenien la sort de treballar en els mitjans d’informació de masses.

Ara la gent que vol opinar només necessiten un ordinador, connexió a internet, obrir un bloc -o blog o weblog o bitàcola- i un mínim mínim mínim d’inquietuds i criteri (o ni inquietuds ni criteri). El canvi em sembla substancial: el dia que l’ordinador i internet siguin universals la revolució serà total (?)

Resumint, ja no cal ser un "savi" o un "afortunat" per opinar i que les teves opinions s’escampin arreu. Ademés, el fet que els altres puguin rebatre allà mateix el que tu has dit ho fa tot plegat més interessant i més participatiu. Doncs ja no es tracta tan d’escriure "sentències-paraula-de-déu-amén" sinó de "parlem-ne entre tots".

Rematem-ho i amb això callo: si, per exemple, el meu pare o el Joan de Sagarra haguéssin expressat les seves opinions a través dels weblogs no els hi haurien censurat cap d’opinió; ni a LA VANGUARDIA, ni a CATALUNYA RÀDIO, ni a l’AVUI, ni a EL PAÍS.

Avui he començat a publicar un nou blog, Tinta xinesa, on em comprometo a penjar cada dimarts (o dimecres) una poesia que m’hagi agradat molt i cada dissabte (o diumenge) el comentari d’un llibre.  

Les poesies i els llibres seran d’autors d’aquí i d’arreu, d’edicions antigues i de recents i de gèneres i extensions diverses. El compromís durarà totes les setmanes de l’any. Tot un repte. 

Aquest nou blog el trobareu a la meva llista d’enllaços amb el nom de Jo, un altre, títol manllevat del llibre de l’escriptor hongarès Imre Kertész.

Codi de Barres, blog més aviat d’opinions diverses, no s’acaba però i continuarà com fins ara. Una cosa no treu l’altre.