Club de Lectura de la UVic: “Incerta glòria” Joan Sales

 

 

 

 

 

 

 

El Club de Lectura de la UVic al Casino proposa converses amb els autors més rellevants de la literatura actual. És obert a tothom i no cal inscriure’s per assistir a les trobades

Dijous 19 d’octubre a les 8 del vespre a la Sala Modernista del Casino de Vic

“Incerta glòria” Joan Sales (Club Editor)

Amb la presència de Isona Passola (productora) i la Marina Bohigas (editora)

Moderador: Biel Barnils

 

 

 

Presentació del diari “Jornada” a Vic

 

 

 

 

 

 

 

Dijous 21 de setembre a les 19.30 al Casino de Vic

Amb la presència de:

– Anna Palou, membre del grup promotor de la “Jornada”
– Alguer Miquel, cantant de Txarango
– Biel Barnils, escriptor
– Montse Castañé, membre de Càrnies en Lluita i COS

Al final de l’acte hi haurà un recital de poesia a càrrec d’Alguer Miquel i Biel Barnils

 

 

 

Tornarem a ocupar els carrers i les urnes

Els nostres enemics polítics espanyols tenen les armes més poderoses però els manca la més determinant, que precisament és la única que tenim nosaltres: la mobilització ciutadana.

Sí, ells han jugat la carta d’afusellar-nos el President de la Generalitat de Catalunya, ho van fer el 15 d’octubre de 1940 i ho tornarien a fer si no fóssim dins de la Unió Europea, com també han jugat la carta de bombardejar-nos Barcelona (ho van fer els segles XVIII, XIX i XX). També tenen la carta del posar-nos la por al cos però cada dia que passa és menys eficient per una simple qüestió generacional.

Nosaltres tenim la democràcia participativa, l’alegria, la il·lusió, la dignitat, la convicció i la radical determinació. Els regalem l’odi visceral, l’amenaça gratuïta, la metafísica, la testosterona, les lleis pseudofranquistes, la cabra de la legió, la gomina del Pp-Ciutadans i l’autoritarisme d’esquerres del Psoe-Coscubiela.

És ben bé que els hem deixat ben descol·locats perquè és la primera vegada a la Història, de les relacions Catalunya-Espanya i viceversa, que ells han d’actuar diferent de com han actuat sempre (amb violència i amenaces) i nosaltres actuem com mai s’havien imagina’t (sense por ni peix al cove).

Els nostres representants polítics han fet prou bé la seva feina, ara ens toca a la ciutadania correspondre’ls omplint el cap i casal d’estelades multicolors per defensar la independència de les nostres institucions l’11 de setembre. Exactament com farem el diumenge 1 d’octubre de 2017 exercint el nostre legítim dret a votar.

I els pessimistes? Aquests que se’n vagin tots a l’equip contrari.

 

 

Els Nicomedes i J. V. Foix al Grand Tour

Dimecres 23 d’agost de 2017. Nit.

Vam sortir de Queralbs el 17 d’agost i hem deixat enrere l‘alta muntanya, els isards, les marmotes, els torrents i els rius d’aigua fredíssima.

El Solsonès és per mi una comarca pràcticament ignota i per tant una descoberta constant. El darrer tram de camí ha estat deliciós, paral·lel al riu Cardener.

Al Monestir de Sant Llorenç de Morunys hem vist el col·lectiu dels “Nicomedes Mendes” que prenen el nom del botxí més famós de l’Audiència de Barcelona, en Nicomedes Méndez López (1842-1912).

Comencem tard però no hi fa re. D’entrada la llum és natural però acabem a les fosques i ells amb frontals per poder-s’hi veure. La seva és una “Emboscada” simfònica d’improvisacions poètiques. Sobreposen veus, fan ritmes, reciten i fan accions. Fins i tot corren pel claustre, tiren pedretes o inviten al públic a acompanyar-los amb crits o bé parlant. No donen temps ni espai al silenci, com si amb la improvisació el silenci els pogués portar cap a un vertígen difícil de suportar.

Els “Nicomedes” són quatre homo sapiens sapiens que responen als noms de Guim Valls, Víctor Bonet, Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda. Els agrada jugar, trencar la frontalitat i l’estaticitat dels moltes vegades avorridíssims recitals de poesia.

Estem cansats però ens ha agradat molt aquesta primera proposta poètica des de que vam començar a caminar en aquest Grand Tour.

Dijous 24 d’agost de 2017. Nit.

Els “Nicomedes” ens han dit adéu a la Font de Sant Serni, un adéu en forma de més poemes. Ha estat curt però intens. Han acabat jugant amb el so, les síl·labes i els significats de tots els nostres noms propis. També ens han donat una paraula a cadascú perquè reconstruïm més tard la frase d’en Perejaume entre nosaltres.

Hem pujat fins al coll de Jou i després hem baixat direcció a la ciutat de Solsona. Abans d’arribar-hi ens han vingut a buscar per portar-nos als Torrents de Lladurs, orígens paternals i ancestrals del poeta J. V. Foix.

Allà mateix, entre set alzines, l’Anna Terri amb un projector de transperències i en Moixic recitant poemes d’en Foix ens han fet veure visions amb el seu “Dir Foix als torrents”. El contrast entre la delicadesa d’ella i la visceralitat d’ell ens ha atrapat. Ella fa ús del projector i les imatges amb una gràcia que ens meravella, ell recita amb una gesticulació i abrandament que ens apassiona. Quedem commocionats davant l’experiència i la suma d’elements i som plenament conscients que és una peça única que no es tornarà a repetir igual.

M’emociono perquè em transmeten la força i la recreació del lloc on som. Tots els poemes hi fan referència, més o menys explícitament, a aquest lloc mític i místic, pàtria no-nata del poeta.

Aquest tarda mentre fèiem camí hem vist per primera vegada la serralada de Montserrat al llunyedar, destí final del nostre trajecte que acabarà el diumenge 3 de setembre. J. V. Foix s’ha sumat al nostre viatge i ja no ens deixarà.

 

 

El Grand Tour 2017

 

 

 

 

El Grand Tour és una ruta a peu que els caminants fan amb diferents artistes. Aquest 2017 sortirà de Núria per anar cap a la Cerdanya, el Cadí, el Solsonès i el Bages. Grand Tour acabarà a Montserrat. Sortirem el 17 d’agost i estarem en ruta fins el 3 de setembre. El camí recorrerà doncs les comarques del Ripollès, la Cerdanya, el Solsonès i el Bages.

Cada dia fem una etapa d’uns 15-23 km i trobem un artista o un grup d’artistes que tenen alguna cosa per compartir amb els caminants. Hi ha camins de plana i de muntanya.  Pel camí o als llocs de destí trobarem cada dia els artistes i mirarem, sentirem, llegirem, escoltarem tot el que ens vulguin oferir: poesia, dansa, instal·lacions, performance…

És una proposta per a tothom El viatge està obert al públic en tots els formats: es pot caminar tots els dies, o dos o tres, un dia, o simplement anar a un punt d’encontre i gaudir del que l’artista en aquell moment ofereixi. Tota la ruta està geolocalitzada a Wikiloc.com . En aquesta web trobareu una guia d’etapes que permet incorporar-se o aturar-se quan es vulgui i adaptar el projecte a cada format particular. El cost és de 10€ per persona/dia i inclou guiatge, transport de tendes i bosses, assegurança i  les activitats dels artistes. Grand Tour és un projecte per a tota mena de públics; famílies, artistes, caminants, amics de l’art i de la natura.

https://www.elgrandtour.net

 

 

 

Els comuns o els fills de la gran hipocresia

 

 

 

 

 

Ironies de la política catalana: fins el dia d’avui han acabat sent més revolucionaris i demòcrates els convergents de tota la vida que els que han volgut passar per revolucionaris i demòcrates de tota la vida. Ja no és qüestió de jugar a la puta i a la ramoneta, sinó de fer exactament el contrari del que fa segles que fas veure que defenses: progrés, democràcia participativa i autodeterminació, per exemple.
De fet, no ho tenen gens fàcil per intentar fer contents a la vegada els lerrouxistes, per una banda, i els independentistes, per l’altre, que els voten, entre moltes altres estranyes bestioles de laboratori. Però la vida, és a dir, la política, té aquestes coses i moltes altres de molt més complicades. Només els demanaria —ei, si pot ser— que no ens tractin d’imbècils i que siguin una mica coherents amb les seves miques d’idees que encara els queden.
Com ho deia mon pare? Ah sí, “qui es passa la vida lluitant contra el franquisme s’acaba tornant franquista”, a partir d’una cita de Nietzsche que deia una cosa com “qui es passa la vida lluitant contra el drac s’acaba tornant drac”.
Us felicito, fills, fills de la gran hipocresia.

 

 

El Grand Tour 2017

 

 

 

 

El Grand Tour és una ruta a peu que els caminants fan amb diferents artistes. Aquest 2017 sortirà de Núria per anar cap a la Cerdanya, el Cadí, el Solsonès i el Bages. Grand Tour acabarà a Montserrat. Sortirem el 17 d’agost i estarem en ruta fins el 3 de setembre. El camí recorrerà doncs les comarques del Ripollès, la Cerdanya, el Solsonès i el Bages.

Cada dia fem una etapa d’uns 15-23 km i trobem un artista o un grup d’artistes que tenen alguna cosa per compartir amb els caminants. Hi ha camins de plana i de muntanya.  Pel camí o als llocs de destí trobarem cada dia els artistes i mirarem, sentirem, llegirem, escoltarem tot el que ens vulguin oferir: poesia, dansa, instal·lacions, performance…

És una proposta per a tothom El viatge està obert al públic en tots els formats: es pot caminar tots els dies, o dos o tres, un dia, o simplement anar a un punt d’encontre i gaudir del que l’artista en aquell moment ofereixi. Tota la ruta està geolocalitzada a Wikiloc.com . En aquesta web trobareu una guia d’etapes que permet incorporar-se o aturar-se quan es vulgui i adaptar el projecte a cada format particular. El cost és de 10€ per persona/dia i inclou guiatge, transport de tendes i bosses, assegurança i  les activitats dels artistes. Grand Tour és un projecte per a tota mena de públics; famílies, artistes, caminants, amics de l’art i de la natura.

https://www.elgrandtour.net

 

 

 

Club de Lectura de la UVic: Marina Garcés

 

 

 

 

 

 

 

 

El Club de Lectura de la UVic al Casino proposa converses amb els autors més rellevants de la literatura actual. És obert a tothom i no cal inscriure’s per assistir a les trobades

Dijous 1 de juny a les 20.00 hores a la Sala Modernista del Casino de Vic

“Fora de classe” de Marina Garcés (Arcàdia)

Amb la presència de la seva autora i l’Albert Espona

Moderador: Biel Barnils

 

 

Carmina caseus: tast de poesia i recital de formatges

 

 

 

 

 

Un tast únic, on gaudireu d’una selecció de poemes a càrrec de Biel Barnils, i del tast d’excel·lents formatges artesans i d’autor presentats per Isaac Gelabert.

Carmina caseus (poesia i formatge, en llatí) és una experiència sensorial on el binomi cultura i gastronomia no es poden deslligar, si és que mai ho han estat.

Dissabte 6 de maig a les 8 del vespre al Casino de Vic.

https://www.vic.cat/ccvic/propostes/propostes-primavera-2017/carmina-caseus

 

 

 

 

 

 

 

Més clar, l’aigua

Segons el diccionari Alcover-Moll el porc (o la truja) és un “mamífer ungulat domèstic, del gènere Sus, que té el cos gros, la pell dura, de color blanc o negrós, coberta de cerres, el morro llarg i mòbil, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la coa curta i prima; es considera derivat de l’espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l’aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa”. A Catalunya n’hi ha més de 7,5 milions, concentrats a les comarques d’Osona i de Ponent, connectades per l’eix transversal (o eix dels porcs).  A Osona n’hi ha 800.000 però a tots els arriba el seu Sant Martí i se’n sacrifiquen 20.000 cada dia. Com que dels porcs s’aprofita tot la meitat s’exporten a França, Portugal, Itàlia, Corea del Sud i el Japó. “Sobren porcs i falten pageses!”

La mescla dels seus excrements i la seva orina amb l’aigua de la neteja de les corts són els purins, que s’usen com a fertilitzants als camps de conreus. Però contenen compostos nitrogenats, especialment nitrats, el problema de contaminació difusa més important a les aigües subterrànies de Catalunya  i el principal responsable del mal estat de les seves masses d’aigua. Com que la densitat de porcs és tan alta no hi ha prou terres per abocar els purins i estan saturades, cosa que converteix Osona amb la comarca de Catalunya amb més excedent de nitrogen respecte a les terres agràries disponibles. Els números canten: les 28.400 hectàreas de superfície fertilitzable intesiva produeixen 10 milions de quilograms de nitrogen tot i que només en poden absorvir la meitat. El nitrat queda al sòl però quan plou s’escola fins als aqüífers i d’aquí als pous i a les fonts, afectant també els cursos d’aigua superficial.

El Grup de Defensa del Ter, que m’ha facilitat moltes de les dades que surten en aquest article, és una entitat ecologista indispensable que fa anys que es preocupa per la contaminació dels aqüífers i les rieres de la comarca. És per això que cada any publica els resultats de les anàlisis de la qualitat de l’aigua de les fonts osonenques, constatant que més de la meitat estan contaminades pels nitrats. La feina que fan és impagable i les dades empíriques que fan públiques topen amb els interessos de l’anomenada aristocàrnia.

Per redreçar la situació caldria, sobretot, reduir la cabana porcina i anar cap a un model més sostenible, lluny de les macrogranges que han anat ploriferant amb els anys i multipliquen la població porcina. Segur que apareixeran nous models de tractament millors que els actuals, però ara mateix les plantes de purins no són la solució de re perquè perpetuen el model de producció a l’engròs. El delicat equilibri entre cabana porcina i sostenibilitat ambiental cada cop és més fràgil. La situació s’ha agreujat, especialment després que una ordre ministerial del juny de 2014 fes tancar les plantes de tractament de purins que generaven biogàs.

El problema no són els nitrats sinó el model de producció, el capitalisme salvatge que s’afarta com un porc perquè de porc i de senyor se’n ve de mena. No es produeix per menjar sinó per vendre. El sector porcí representa el 3% del PIB de Catalunya (després del turisme és el sector que més hi contribueix) i el 50% del PIB d’Osona.

A la indústria de la carn n’hi hauria per dir-li el nom del porc perquè s’engreixa a costa del benestar dels animals, la salut de les persones, l’explotació laboral dels seus treballadors i la lletjor dels nostres paisatges. I la Generalitat d’Amunt no ajuda a revertir aquesta situació perquè fomenta la indústria del sector en detriment de la pagesia. També hi ha una manca de control absolut amb la realitat dels purins que són la causa d’aquesta tragèdia mediambiental de dimensions còsmiques.

Com li passava al Met de Ribes la riuada se’ns emporta. I quan els vilatans contemplen esgarrifats l’escena des de dalt el pont i ens pregunten “com vas?” contestem un “anar fent” que ja no es creuen ni les truites.