El 9 esportiu, un 10

10
Publicat el 28 de juny de 2006

La història, passa sovint, s’ha repetit: la selecció espanyola de futbol ha tornat a caure eliminada d’un mundial, cosa-que-no-lamentem-d’allò-més.

A vegades ho faig, he mirat com han tractat la mateixa notícia diferents mitjans de (des)informació de casa, diguem-ne nostra:

La Vanguardia, "España vuelve a casa" (no entenc perquè restituïda la suposada democràcia aquest diari es va treure allò d’española. Calia?)

El Mundo Deportivo, "Fracaso" (molt bé, impossible dir-ho més clar i més curt.)

L’Avui, "França torna a fer fora Espanya d’un campionat oficial" (per què l’adjectiu oficial? D’acord, ara ho entenc, els partits no-oficials només els juguen les nacionalitats.)

El Periodico de Catalunya, "España, eliminada por Francia en octavos de final" (m’ha semblat un titular massa llarg.) I a la versió catalana, "Espanya, eliminada per França a vuitens" (l’ordinador aquesta vegada us ho ha traduït molt bé, felicitats camarades.)

Sport, "Decepción total!" (si aquest és el periódico más leído de Barcelona anem arreglats.)

El 9 esportiu de Catalunya, "Són una impotència" (que gairebé supera aquell memorable titular que guardo al calaix dels bons endreços, "Amb la furia entre cames". Que jo sàpiga, tant de bo algun lector em corregeixi, és l’unic mitjà d’informació que ha anat a favor de casa, diguem-ne nostra, posant els grams necessaris d’ironia i sarcasme per anar tirant en aquesta lamentable vall de llàgrimes.)

Els que realment en saben, no és el meu cas, em diuen que d’aquí a dos anys la armada invencible tornarà a jugar partits importants. Ja riurem.


Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Txernòbil a Barcelona

0
Publicat el 23 de juny de 2006

Impecable i colpidora és l’exposició que acull el CCCB, Hi havia una vegada Txernòbil.  En el vintè aniversari de l’accident nuclear més nefast de la història de la humanitat s’hi explica molt bé l’abans, el durant, el després, l’ara i el futur.

Si els passa com a mi sortiran de l’exposició sensiblement tocats. Un no es pot ni imaginar les conseqüències que aquella catàstrofe va tenir i té sobre persones, animals i plantes. És sobretot en moments així que l’humor i la solidaritat humanes suren com els millors antídots davant la crua realitat. Gràcies als "liquidadors" la zona afectada no es va estendre més, evitant milers de morts.

I el govern de la Unió Soviètica, encara ara, callant, amagant informació.

Si pugen o baixen a Barcelona, si passen pel centre, hi vagin. Alguna cosa no els quedarà al mateix lloc després de veure-la. Tenen temps fins el 8 d’octubre i raons infinites per anar-hi.

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

Mundial de futbol: que guanyi Togo

5
Publicat el 12 de juny de 2006

Els catalans, alguns catalans, seguirem aquest mundial de futbol amb el mateix esperit de sempre. Ja que la nostra selecció, un any més, és no-oficial podrem triar qui volem que guanyi. I en aquest món només poden triar els afortunats. Jo, per exemple, enguany, trio la selecció de Togo. Togo perquè l’Àfrica es mereix més alegries que cap altre continent del món. És d’urgència que es tregui de sobre tots els estereotips que arrossega desde fa segles i per algun lloc es comença, per exemple, per un mundial de futbol.

Els catalans, alguns catalans, som molt més afortunats que els energumens seguidors de la fúria española. Ja es poden incentivar els jugadors amb primes galàctiques, ja poden fer anuncis guais, ja poden tenir tots els mitjans de desinformació a favor seu (els d’aquí i els d’allà) i creure’s superiors a la resta de cultures i llengües del món; el seu fracàs serà estrepitós, total, clamorós. M’hi jugo la constitución. Tant de bo acabin perdent de penal injust al temps de descompte. Ens ho passarem pipa.

És possible que un amic vingui a veure alguns partits a casa ja que des d’on viu no sintonitza el canal on els passaran. Ell anirà amb la selecció espanyola, cosa que em sembla molt bé, només faltaria, cadascú defensa qui vol o qui pot. Ja ho veig a venir: ell se n’enriurà una mica de mi i jo una mica d’ell. I alegria. La resta és literatura o política-de-diumenge-a-la-tarda.


Publicat dins de Esport | Deixa un comentari

Democratitzar les opinions

0
Publicat el 10 de juny de 2006

Abans, fa pocs anys, només podien opinar els "savis", els acadèmics, els que tenien 25487 carreres i 961.3 màsters, la gent de "carnet" o els que tenien la sort de treballar en els mitjans d’informació de masses.

Ara la gent que vol opinar només necessiten un ordinador, connexió a internet, obrir un bloc -o blog o weblog o bitàcola- i un mínim mínim mínim d’inquietuds i criteri (o ni inquietuds ni criteri). El canvi em sembla substancial: el dia que l’ordinador i internet siguin universals la revolució serà total (?)

Resumint, ja no cal ser un "savi" o un "afortunat" per opinar i que les teves opinions s’escampin arreu. Ademés, el fet que els altres puguin rebatre allà mateix el que tu has dit ho fa tot plegat més interessant i més participatiu. Doncs ja no es tracta tan d’escriure "sentències-paraula-de-déu-amén" sinó de "parlem-ne entre tots".

Rematem-ho i amb això callo: si, per exemple, el meu pare o el Joan de Sagarra haguéssin expressat les seves opinions a través dels weblogs no els hi haurien censurat cap d’opinió; ni a LA VANGUARDIA, ni a CATALUNYA RÀDIO, ni a l’AVUI, ni a EL PAÍS.

Publicat dins de Internet | Deixa un comentari